HANDBOL

Colònia es rendeix a un etern Barça

Els blaugranes golegen el Veszprém i conquereixen la Lliga de Campions (28-23)

Víctor Tomás, enmig d’un mar de confeti daurat i sobre la pista del Lanxess Arena, estranyament en silenci, agafa un micròfon: “Us vaig dir que ho faríem, us vaig dir que tornaríem i que ens emportaríem la Copa d’Europa a casa. Ja la teniu aquí”, crida el capità, feliçment emocionat, dirigint-se al petit sector barcelonista del pavelló. Una promesa, un curs, 14 victòries, un empat i una desfeta després, el Barça d’handbol és campió de la Lliga de Campions. Colònia, lloc de llegendes, es rendeix als peus dels barcelonins, quatre anys després. El color blaugrana del campió llueix per sobre de la resta.

La millor final

Ni tan sols una plantilla perfectament treballada com és la del Veszprém, que té dos dels cinc millors llançadors del planeta -László Nagy i Momir Ilic-, la segona millor parella de porters -Alilovic i Mikler- i una profunditat de banqueta enorme, va ser capaç d’aturar un bloc català que ha tornat a fer història (23-28). L’equip de Pascual va ser ahir capaç de fer infantil la millor final de la millor Champions de la història.

“Hem d’estar molt orgullosos del que hem aconseguit. Teníem un compte pendent i avui l’hem saldat”, explicava a l’ARA Daniel Saric, un dels grans protagonistes de la nit.

Els vuit gols de Nagy i les rotacions i els canvis tàctics d’un desesperat Antonio Carlos Ortega van caure en sac foradat davant la immensitat dels de Xavi Pascual i de Nikola Karabatic, nou rei del Vell Continent. “És el millor jugador del món dins del millor equip del món”, explicava el tècnic, bromista, somrient, feliç. El francès va liderar al seu equip amb sis gols, una dosi infinita d’il·lusió i una ambició animal. Els il·legals contactes dels defensors hongaresos no van ser més que simples anècdotes per al millor jugador del món i MVP de la final a quatre, que s’acomiadarà del club per la porta gran després d’assaborir el trofeu vuit anys després. L’afició blaugrana mai podrà oblidar un dels mites més grans de la història d’aquest esport, botxí del Veszprém i autor de les accions més potents i inversemblants de l’actual panorama mundial. “No puc descriure el que he viscut, el que sento. Guanyar una Champions aquí i amb aquest club és increïble. És un dels moments més importants de la meva carrera. Aquest triomf el recordaré tota la vida”, deia el geni, amb humilitat. “De jove imaginava moltes coses, però mai una temporada com la que estic vivint”, afegia. La novena Copa d’Europa de la història de la secció blaugrana és una realitat i ho és fruit de la força col·lectiva del vestidor. Amb Lazarov lesionat des de la segona jugada de partit i amb Rutenka KO, el Barça va seguir el guió que havia dissenyat Pascual acuradament per neutralitzar el seu rival. A part dels extrems, letals fletxes que volen per les bandes, Raúl Entrerríos va tornar a demostrar la seva condició d’estrella mundial i Eduardo Gurbindo va recordar aquell jugador que brillava a Valladolid. A partir del seu inexpugnable 6:0, els blaugranes es van fer seus la final, el títol i Colònia. El Barça torna a fer-se un lloc al cim de l’handbol. El Barça és el nou campió de la Lliga de Campions.

Més continguts de