L'últim combat del gladiador David Ferrer

El tennista de Xàbia cau contra Zverev (6-4 6-1) a Madrid i posa punt i final a la seva trajectòria

Una de les millors raquetes de la història del tennis espanyol posa punt i final a la seva trajectòria. L'alacantí David Ferrer ha dit adéu a les pistes aquest dimecres després de disputar el seu últim partit com a professional, en caure per 6-4 i 6-1 davant Alexander Zverev, el vigent campió del Mutua Madrid Open. La pista central del complex Caja Mágica de la capital espanyola, la Manolo Santana, s'ha omplert de gom a gom per presenciar el que ja s'intuïa que podia ser el darrer enfrontament de Ferrer, que havia decidit disputar el seu últim campionat de l'ATP a Madrid. "M'hauria agradat guanyar més títols, però el que m'enduc és l'afecte de tots vosaltres", ha adreçat a un públic entregat que no ha deixat d'animar el tennista de Xàbia en la seva última lluita a la terra batuda.

Conegut com el 'gladiador', Ferrer -'Ferru'- ha viscut una nit màgica que ha tingut com a colofó l'últim punt del matx i tot el que ha vingut després. Amb tres pilotes de partit per al seu rival, els afeccionats han arrencat a cridar el seu nom i, entre llàgrimes, el xabienc ha hagut de fer-se enrere quan anava a posar la pilota en joc. Zverev ha animat encara més el públic, que unànimament s'ha aixecat dels seus seients per dedicar una ovació per a la història a un dels membres més estimats de l'anomenada 'Armada Española'. 

En un esport tan psicològic on l'individualisme i la tensió fan treure el pitjor de cadascú en la derrota, l'esperit guerrer i humil de Ferrer va captivar des de l'inici els aficionats del tennis espanyol. La connexió amb el públic va ser definitiva en les memorables actuacions del valencià en Copa Davis, especialment en la final que va encarrilar al Palau Sant Jordi contra la República Txeca el 2009, aixecant dos sets en contra en un partit inoblidable davant Radek Stepanek. Un enfrontament de més de quatre hores paradigma de la constància que l'ha caracteritzat. Les tres Copa Davis amb Espanya són una part important del seu palmarès, amb un total de 27 títols ATP, entre els quals destaca la victòria al Masters 1000 de Paris-Bercy el 2012 però també haver estat finalista de la Copa Masters a la Xina el 2007 i del Grand Slam de Roland Garros el 2013.

Qui fou número 3 del món, fidel al seu estil ha arribat a posar contra les cordes Zverev amb un 4-1 al primer set que finalment l'alemany ha aconseguit remuntar. "M'ho ha posat difícil", ha reconegut el guanyador després del partit. Tot i la clara derrota, fins a l'últim punt Ferrer ha rebut l'escalf d'una graderia entregada a un ídol del tennis espanyol que si destaca pel seu paper a Copa Davis i no tant en el circuit ATP és perquè sovint s'ha quedat a les portes del trofeu i, a més, ha trampejat a l'ombra de Rafael Nadal, davant del qual ha perdut fins a vuit finals, moltes d'elles a Barcelona.  

"Fins sempre"

Ferrer va allargar el seu comiat després de vèncer aquest dimarts el seu amic castellonenc Roberto Bautista en primera ronda. L'endemà, a la pista Manolo Santana ja estava tot a punt per la hipotètica derrota de 'Ferru'. Només acabar el partit, l'extennista Àlex Corretja ha entrevistat Zverev, que li ha dedicat unes paraules de reconeixement i ha destacat el "respecte" que li ha mantingut durant els anys que han compartit al circuit ATP. De la graderia s'han despenjat unes lones on s'hi podia llegir 'Gràcies Ferru' i a les pantalles s'han projectat vídeos d'alguns rivals, com Djokovic, Federer o Nadal, que enaltien la seva trajectòria. 

En la seva última nit Ferrer s'ha acompanyat de la seva família i amics, i ha dedicat unes paraules plenes d'agraïment als seus principals entrenadors. Mariano Peinado, el primer que li va ensenyar a "estimar aquest esport", i al seu company de viatge durant bona part de la seva carrera, Javier Piles, emocionat des de la seva cadira. "Fins sempre", s'ha acomiadat per acabar dels aficionats que han presenciat el seu darrer combat. El 'gladiador' diu adéu als 37 anys i deixa per als més joves un exemple de treball, superació i humilitat a les pistes de l'elit del tennis. 

     

Més continguts de