ESPÈCIE PROTEGIDA

Encara un altre sobre Gerard

Fa un parell de setmanes vaig escriure el que havia de ser el meu últim article sobre Gerard Moreno. Donava per fet que marxava -em temo que aquesta previsió l’he de mantenir- i que sobretot ho feia per pròpia voluntat. I com en moltes altres coses (recordem que vaig ser un dels últims quiquistes : quin greu error!) em vaig equivocar. En les seves declaracions al Tot gira de Catalunya Ràdio, de les quals n’hem sentit un recull i diumenge les podrem sentir senceres, deixa clar que no vol marxar de l’Espanyol. Me’l crec. Potser perquè me’l vull creure, però me’l crec. I si no està dient la veritat espero que ben aviat comparegui algú del club explicant els fets.

Gerard diu que vol quedar-se i que si marxa -que marxarà- és perquè la situació econòmica del club és “greu”. Els aficionats pericos -acostumats a viure permanentment situacions greus- tenim dret a saber quina és la magnitud de la tragèdia. Ja sabem que el deute segueix sent important i que el canvi, substancial, és que els creditors ja no són els bancs o la Seguretat Social sinó que és el propietari mateix. En el pla de sanejament i de retorn del deute cal tornar 17 milions d’euros abans del 30 de juny. Si la situació és aquesta i Gerard no vol marxar, no hi ha raons prou consistents per traspassar-lo. El seu pes esportiu i social al club és tan important que cap estratègia intel·ligent i global pot prendre aquesta opció com la millor.

Si el problema són els 17 milions, hi ha d’haver alternativa. Que consisteix, segurament, en una suma d’opcions: a curt termini, algun traspàs menys traumàtic; a mitjà termini, una racionalització de la despesa (s’estan pagant fitxes injustificables) o, per què no, una ampliació de capital que li permeti seguir governant el club amb l’entrada de nous accionistes. Si el problema són els 17 milions d’euros, no té cap sentit vendre Gerard Moreno per 20. I no ho dic -només- des de la passió de l’aficionat. És, des d’un punt de vista estratègic i empresarial, una mala decisió.

Em sembla tan evident i inexplicable l’error que, si penso en positiu, encara conservo esperances que no es confirmi. I si penso en negatiu em quedo molt preocupat. Descartada la incompetència dels nostres executius actuals i descartant que Gerard Moreno ens estigui enganyant, totes les explicacions que trobo ens porten a l’abisme. Confio que, novament, estigui equivocat.

Més continguts de