Escac a Bartomeu

El vot de censura aconsegueix prou suports validats i obliga el president del Barça a fer un referèndum

La iniciativa popular més gran de la història del Barça ha fet escac a la junta directiva de Josep Maria Bartomeu. Les signatures validades de socis contraris a la gestió que s’està fent del club obliguen la junta blaugrana a posar les urnes en un termini de 20 dies per votar la seva continuïtat a la llotja del Camp Nou. El referèndum, per tant, s’haurà de fer a tot estirar a principis de novembre, en un context complex a causa de la pandèmia de coronavirus, quan l’estadi encara no es pot obrir per recomanació de les autoritats sanitàries. Per tant, la Generalitat, a través del Procicat, haurà d’autoritzar-lo. Si en la votació hi participa més d’un 10% del cens de socis i guanya l’opció contrària a la junta per un 66,6% o més dels vots, la cúpula actual no podrà finalitzar el seu mandat i una comissió gestora haurà de convocar eleccions en un màxim de tres mesos.

18.090 FIRMES

És la xifra de suports validats fins ara

“Crec que no hi haurà referèndum i que Bartomeu i la seva junta dimitiran. Els hi demano que s’estalviïn aquest mal tràngol i marxin ja i es convoquin eleccions com més aviat millor”, va assegurar Jordi Farré, l’impulsor del vot de censura, tot just quan va anunciar des del Camp Nou que s’havien assolit les signatures necessàries (16.521). Al final de la jornada de validació, la xifra va pujar fins a les 18.090, amb 975 invàlides i poc més de 1.500 encara pendents de revisar. Avui se sabrà la quantitat definitiva de firmes de socis contraris a la gestió de l’actual directiva.

Bartomeu s’enfronta al mateix procés que en el seu dia va amenaçar els expresidents Josep Lluís Núñez (1998) i Joan Laporta (2008), però en el seu cas el suport que ha rebut la iniciativa per fer-lo fora és més gran, ja que fa set anys l’assemblea del Barça va aprovar, a proposta de la junta de Sandro Rosell, que el mínim de suports per tirar endavant un vot de censura passés del 5% del cens de socis al 15%. Per tant, davant la gran impopularitat que desprèn la seva gestió esportiva, econòmica i social, s’exposa a ser el primer president de la història del Barça que plega després d’un vot de censura que, a més, és més simbòlic que efectiu, ja que hi ha eleccions convocades per a mitjans de març.

Jordi Farré: "Preferiria que Bartomeu dimitís abans que caigués per la moció de censura"

Aquest temor situa Bartomeu davant de tres possibles escenaris. Una de les possibilitats que el mandatari considera ara és aguantar al càrrec fins al referèndum, cosa que comportaria un esforç logístic i econòmic en plena pandèmia, a més de dedicació en fer campanya a favor de l’estabilitat institucional amb l’argument de no obligar la pròxima junta a tancar l’exercici econòmic 2020/21, que entre d’altres coses obligarà a negociar una rebaixa salarial amb els futbolistes. Una altra era plegar i convèncer el seu vicepresident primer, Jordi Cardoner, perquè defensés la gestió de l’actual directiva a la moció i, en cas de salvar el coll, acabés el mandat al juny després dels comicis de la primavera. Però el vicepresident primer s'ha autodescartat aquest dijous. Finalment, Bartomeu també medita l’opció que la junta dimiteixi sencera, com si ja hagués perdut el vot de censura, un escenari que comportaria que una comissió gestora aprovés els comptes 2019/20 de manera provisional i avancés les eleccions a l’hivern. En els pròxims dies, la cúpula analitzarà la situació i prendrà una decisió.

Crisi transversal

“Ningú té pensat dimitir. Ni jo, ni cap directiu, ni cap executiu. El club segueix, no s’atura i tenim molta feina per fer, com ara el tancament del mercat de fitxatges”, deia el president del Barça a mitjans de setembre, tot just quan Més que una Moció va presentar les signatures a les oficines del club. Ara la contundència del discurs s’ha fos després de la validació de prou suports per fer el vot de censura. I la indignació dels socis continua en augment pel mal balanç de l’últim dia per inscriure nous jugadors, en què es va fer evident la dificultat econòmica del Barça en la no contractació d’Eric García, una peça que era imprescindible, i en el traspàs gairebé de franc, només per alliberar massa salarial, de Rafinha a un club poc amic com el PSG. Tot plegat hores després que l’entitat oficialitzés unes pèrdues de gairebé 100 milions d’euros derivades de la pandèmia i un deute acumulat de més de 800 milions i reconegués que fer l’Espai Barça pot arribar a costar-ne 1.250 a causa del finançament via Goldman Sachs. Notícies poc encoratjadores que se sumen al desencís pel 2-8, a la ressaca pel burofax de Messi i al cas Barçagate, entre altres girs de guió.

La jutge del Barçagate troba indicis de delicte i decideix prorrogar la investigació

Fins avui, l’única veu de la junta que s'havia referit públicament a la possibilitat de plegar abans d’arribar al vot de censura era la del vicepresident econòmic i patrimonial, Jordi Moix. “No descarto plegar”, va dir a diversos mitjans mentre explicava els plans de la directiva per reajustar els números del club en temps de pandèmia i explicar el finançament de l’Espai Barça. Avui ha sigut el torn del vicepresident primer, Jordi Cardoner, que ha oficiat el tradicional balanç de l’àrea social en una roda de premsa telemàtica i ha hagut de respondre preguntes sobre el futur de la cúpula culer ara que ja se sap que el vot de censura anirà a les les urnes si no hi ha dimissions. "Hi ha 19.000 socis que han signat a favor de la moció, però també 90.000 que no ho han fet i mereixen respecte", ha comentat, alhora que ha deixat clar que "no s'ha parlat de cap dimissió". "Mantindrem la unió, l'esforç i la responsabilitat fins a l'últim dia", ha afegit el nét de Nicolau Casaus, qui fou vicepresident amb Núñez.

El vistiplau del Procicat

A l’espera del que faci el president i del que ratifiqui la directiva a la reunió ordinària que té prevista per a començaments de la setmana que ve, la mesa del vot de censura informarà entre avui i demà del nombre definitiu de signatures recollides per la iniciativa a la junta, que per estatuts haurà de convocar els socis a votar en un termini màxim de 20 dies. Serà un referèndum en condicions extraordinàries que, segons va confirmar l’ARA, la Generalitat autoritzarà sense problemes a través del Procicat. De fet, el Secretari General de l’Esport, Gerard Figueras, va instar fa uns dies al club a presentar un protocol de votació que garantís les mesures sanitàries i evités les aglomeracions de persones. Així, tot apunta que el referèndum tindrà punts de votació repartits a diferents seus en més d’un dia, itineraris marcats d’entrada i sortida, ús personal de bolígrafs i impressió domèstica de butlletes, entre altres peculiaritats. Unes normes que es posaran en pràctica també a les eleccions que se celebraran entre els mesos de gener i març.

97 MILIONS

Són les pèrdues que ha acumulat el Barça el curs 19/20

Ara bé, cal remarcar que seran Bartomeu i la seva junta els encarregats de decidir en els propers dies si mobilitzen els socis una o dues vegades en els propers mesos. El president podria posar el seu cap a disposició dels socis per desincentivar la participació i propiciar que la seva junta acabi el mandat. També pot resistir com van fer Núñez i Laporta als vots de censura del 98 i del 2008, en què van salvar el càrrec per poc. I per últim, té a la mà acabar el seu periple a la llotja juntament amb els pocs directius que li queden de la candidatura del 2015, fet que anul·laria el referèndum.