Estampes de la llotja
La migdiada de dissabte va acabar convulsa. Mentre l’equip feia evidents en públic les mancances que gairebé havíem aconseguit oblidar, la realització televisiva va transmetre una imatge que no ajuda a somriure pensant en el futur. A la llotja, el senyor Ariedo Braida s’ajustava les ulleres i obria els braços nerviosament en senyal de protesta pel que veia. A un costat, Carles Rexach. A l’altre, Josep Maria Fusté. Els que han estat amb Braida i els que han hagut de tenir-hi contacte al llarg de la seva dilatadíssima carrera diuen meravelles del membre estrella de la nova comissió esportiva. Com que ni l’han presentat ni l’hem sentit, la imatge que transmet la comissió corre el risc de neutralitzar l’efecte positiu que va tenir l’adéu de Zubizarreta.
Avui el Barça es juga molt més que la classificació per a quarts de final de la Champions. Si l’equip va avançant en la competició i arriba al terreny familiar de les semifinals, si el Barça competeix a Europa amb els grans, el club avançarà en direcció a l’estiu amb un mínim d’estabilitat. En cas de desfeta, les conseqüències serien imprevisibles i el “caloret” de la primavera es farà difícil de contenir. Sobretot als despatxos. No ajuda a tranquil·litzar l’ambient l’absència de relat del club. El full de ruta inexistent. Més enllà dels resultats esportius, la institució ha perdut el sentit pel qual es guien les accions de cadascun dels seus membres. Per això es fa imprescindible mantenir el marcador a favor i seguir vius a les competicions que fan les setmanes curtes i posen el focus a la gespa.
Ariedo Braida entra en aquesta lògica, la de gestionar l’interval accidentat entre la marxa de Rosell i les eleccions, però es fa difícil d’encabir en el relat del futur. I el president Bartomeu, quan es decideixi a dibuixar per bastir la seva proposta, necessitarà un projecte creïble, un equip solvent, un horitzó al qual valgui la pena dirigir-se i una solució per als problemes estructurals que en el seu temps escàs al despatx presidencial no ha pogut abordar. Segur que s’hi posarà en aquesta línia, perquè en cas contrari esdevindrà una nota a peu de pàgina de la batalla electoral. I a més, esclar, també necessitarà allunyar-se de l’herència rebuda en forma d’estructura executiva corcada pels vicis del passat immediat.
Tindrà temps si l’equip guanya. Si competeix, el candidat Josep Maria Bartomeu tindrà opcions. Ara bé, sense full de ruta pensat i treballat corre el risc de semblar un senyor gran aixecant els braços a la llotja mentre es mira la partida electoral.
