Federer desafia els elements i lluitarà pel divuitè Grand Slam

BarcelonaEl camí de Roger Federer fins a Melbourne no ha sigut gens fàcil. Per primer cop en quinze anys es presentava a un Grand Slam fora del top ten i la falta de ritme competitiu se sumava al dubte de si rendiria a cinc sets. Només ell i el seu equip, però, saben com han treballat durant aquests sis mesos lluny del circuit, amb una intensa càrrega física (se’l veu àgil i ràpid). De fet, en feia broma amb Jim Courier, entrevistador a peu de pista: “A l’octubre ens vam trobar i tots dos estàvem tocats, i mira ara”. Es refereix a Rafa Nadal i la presentació de la seva acadèmia a Manacor, a la qual Federer va assistir per donar-li suport.

Casualment, el balear havia decidit posar fi a la temporada per les molèsties al canell. Així que l’Open d’Austràlia, per a tots dos, estava subratllat en vermell al calendari. “Ni en els meus millors somnis vaig pensar que arribaria tan lluny”, explica el suís, que per rànquing (17è) sabia que aviat tindria obstacles de pes. Però ni Tomás Berdych ni Kei Nishikori van poder amb un tenista que, com Nadal, ha elevat el seu joc amb la fam de qui no es rendeix davant les circumstàncies ni el pas del temps.

La garantia d’un veterà

Federer, amb 35 anys, és el jugador més gran que arriba a una final de Grand Slam des que Ken Rosewall, amb 39, ho va fer el 1974. I l’helvètic ho ha fet després de superar un tercer top ten, el seu amic i compatriota Stan Wawrinka (7-5, 6-3, 1-6, 4-6 i 6-3), un jugador que creix en aquestes cites però que aquest cop es va veure superat en els instants determinants. En el primer set, amb 5-5, va desaprofitar una pilota de break. I en el cinquè i definitiu, quan va tenir dues oportunitats per trencar el servei rival abans que ho fes el suís, va ser víctima de la pressió i va cometre doble falta a la primera ocasió. Federer, que va reconèixer certa relaxació en el tercer set, va ser globalment més agressiu (la quarta part dels punts els va fer a la xarxa) i més decisiu en l’últim parcial, quan deixava millors sensacions que no es traduïen a la pista. En el descans entre sets va demanar el temps mèdic. Ho va fer als vestidors, potser per evitar donar pistes.

Sigui el que sigui, hi treu importància. “Sortiré a donar-ho tot. Si no puc caminar en els pròxims sis mesos, no passa res”, diu de la final de diumenge, la seva 28a de Grand Slam, en què buscarà el 18è títol que se li ha escapat ja tres vegades. El rival serà Grigor Dimitrov o Rafa Nadal -favorit del públic-, que permetria reviure un altre gran duel entre ells: “Seria molt especial, s’ho mereix. Soc probablement el seu fan número u, és un formidable competidor”.