Roger Federer i l'esplendor sobre l'herba
El suís, a qui tots assenyalen favorit, ha dissenyat l'any per alçar el vuitè Wimbledon
Barcelona"Ens espera un Wimbledon fantàstic", deia Roger Federer divendres. Potser és una premonició, però el cert és que el suís fa temps que va ensenyar les cartes. No ha disputat cap torneig sobre terra pensant en l'herba i, encara que va deixar dubtes a Stuttgart (derrota en l'estrena), a Halle va aconseguir el títol sense cedir un set i evocant el tenis excels que l'ha dut fins als set triomfs a l'All England Club. El seu repte, superar Sampras i Renshaw (també amb set corones) en el tercer Grand Slam de l'any, que comença aquest dilluns a Londres.
Els especialistes i rivals no dubten a assenyalar-lo com el gran favorit a Wimbledon. I no només pel seu estat de forma, sinó per com arriben els principals adversaris. Murray, amb molèsties al maluc, no és el que era fa un any i Djokovic, amb renovació d'entrenadors (Mario Ancic se suma a Agassi), està en plena recerca de la seva millor versió. En canvi, Nadal s'erigeix en candidat sòlid. La victòria a París li reporta tranquil·litat competitiva, que en aquests nivells podria ser un valuós avantatge. I la pista, més procliu al joc d'intercanvi que èpoques passades, li juga a favor, tot i que l'equip tècnic tem la primera setmana.
Per guanyar un Grand Slam cal adaptació i a Wimbledon no sempre hi ha temps per fer-ho. Brown, Darcis i Rosol són tres dels últims quatre botxins de Nadal, tots entre el primer i segon duel del torneig. El balear sap que necessita partits i trobar l'equilibri entre la intensitat que ofereix sobre terra i l'agressivitat que es necessita en superfícies ràpides.
El manacorí, quart cap de sèrie tot i ser segon del món, no ha sortit malparat pel rànquing que fa l'organització. Ha evitat Federer fins a una hipotètica final i en semifinals toparia amb Murray, que en quarts es pot creuar amb Wawrinka, un altre que requereix ritme però que si arriba a la segona setmana esdevé un enemic perillós. De la resta, Raonic, finalista l'any passat, Cilic, Kyrgios i Berdych subratllen candidatura a fer-ho bé, com Del Potro, Feliciano i Monfils, que van per la banda de Djokovic, que podria jugar amb l'argentí en tercera ronda.
Però la gran sensació prèvia és que, com Nadal a Roland Garros, fa massa anys que Federer no conquereix Londres. Des del 2012. Curiositat o casualitat, tots dos han disputat les mateixes finals en el seu torneig predilecte i la única diferència és que el manacorí les ha guanyat totes (10). El suís n'ha perdut tres, dues en els últims quatre anys. L'any passat arrossegava mal d'esquena i al genoll i per això aquest cop, potser més que cap altre, ha planificat la temporada pensant a recuperar el tron de l'herba.
La cita femenina, més oberta que mai
L'absència de Serena Williams, campiona en cinc dels últims vuit anys, obre un ventall de possibilitats al quadre femení que s'engrandeix amb els dubtes que deixen Kerber, Garbiñe (amb Conchita Martínez al seu equip) i Radwanska, tres finalistes que viatgen pel mateix quart del quadre. Venus, Wozniacki i Ostapenko, la sorprenent campiona a París, s'afegeixen a la llista de possibles protagonistes. Tot i que les txeques Pliskova i Kvitova, aquesta última dos cops guanyadora aquí i recuperada d'una greu lesió a la mà, comparteixen paper d'aspirant amb Halep, que podria trobar-se en tercera ronda amb Carla Suárez.
