El Girona juga a Anoeta amb la intenció de sortir enfortit
En plena lluita per Europa, els gironins volen guanyar després de dos partits sense fer-ho
GironaHa arribat el moment de la veritat, aquell que dictarà si el Girona està capacitat per jugar a Europa o si el somni encara és llunyà. En les pròximes setmanes, els blanc-i-vermells resoldran la seva sort enfrontant-se amb rivals directes, com el Betis, el Getafe o l’Eibar. Entre la cinquena plaça que ocupa el Vila-real i la vuitena dels homes de Pablo Machín –enmig apareixen el Betis i el Sevilla-, només hi ha tres punts de diferència. Qualsevol punxada pot comportar un acomiadament prematur per la lluita d’un objectiu que a Montilivi ningú imaginava durant l’estiu. Després de sumar un punt dels darrers sis, el partit contra la Reial Societat (18.30 h, BeIN LaLiga) agafa una transcendència superlativa. “Sóc el primer que em poso pressió, marcar-te reptes ambiciosos sempre és millor que mantenir la categoria i prou. Estem acostumats a marcar-nos grans objectius, és un luxe que portem encadenant durant les darreres temporades i no és fàcil. Però això és llarg, tothom ens ho posarà molt difícil i ningú guanyarà tots els partits. No hem de mirar més enllà i esperem ser capaços de sumar tres punts més” expressa Pablo Machín, qui confia trencar diversos mals presagis i continuar fent mèrits per jugar a Europa.
El Girona no ha estat capaç de guanyar mai a Sant Sebastià (1 empat i 4 derrotes) i enfrontar-se a un equip el qual acaba de canviar d’entrenador tampoc sembla una garantia (1 victòria, 2 empats i 2 derrotes). Per acabar-ho d’adobar, els gironins només han guanyat 1 dels seus últims 8 desplaçaments (a Vila-real) i han sumat les tres úniques derrotes de la segona volta a camp contrari (contra el Sevilla, el Barça i el Madrid). “Una entitat amb tanta història com la Reial sempre surt al 100%, la seva capacitat és inqüestionable. A la primera volta ja van demostrar que són un súper equip. Poden passar un millor o pitjor estat de forma, però segur que no se’ls ha oblidat jugar. No entenc per què no tenen més punts si hi ha moltes estadístiques que parlen tan bé d’ells tot i que si estem per sobre, és gràcies al nostre rendiment”.
Per contrarestar els registres, el tècnic sorià recupera a Mojica, que pugnarà amb Aday per un lloc a l’onze inicial. Contra tot pronòstic i en un nou gest de complicitat al planter, Kevin Soni, davanter del Peralada, viatja per pal·liar la baixa d’Olunga. Planas, Douglas, Alcalá i Eloi també han quedat fora de la convocatòria. “Analitzat el partit contra el Llevant, ens hauria vingut bé tenir un revulsiu com ell. Fa molt temps que entrena amb nosaltres i sumarà, s’ho ha guanyat sol. Si no penséssim que no té nivell, no el portaríem. Ara bé, l’hem de polir. Com a club, és un pas més que ens ha de fer sentir orgullosos” afegeix Machín, que assegura tenir un desavantatge amb l’arribada d’Imanol Alguacil a la banqueta basca. Destituït Eusebio, el tècnic guipuscoà va treure un empat d’Ipurua (0-0) en el seu debut. “Els matisos de la Reial seran diferents. No podem donar molt valor al partit contra l’Eibar perquè les circumstàncies són molt peculiars. Intueixo que existeix un canvi de sistema però desconec encara per on aniran els trets. Tenim la suficient experiència per atacar qualsevol estil i el més important som nosaltres”.
Molt ofensiu i poc defensiu
Sense objectius més enllà d’acabar la temporada el millor possible, la Reial Societat ha demostrat una falta de solidesa que l’ha impedit viure més amunt. El conjunt basc és el tercer equip que més gols ha fet com a local, amb 33, darrere dels 44 del Madrid i els 40 del Barça. Per contra, els buits defensius són evidents: també és el tercer que més gols encaixa al seu estadi, amb 26, només superat pels 30 del Las Palmas i els 28 del Betis. “A la nostra afició li falta tenir bones sensacions, tenim molta responsabilitat. Li hem de donar motius perquè creguin i sabem que amb esforç no serà suficient, per això volem victòries” resumia Imanol Alguacil, que tindrà les baixes de Rulli, Xabi Prieto i Odriozola, entre d’altres, per lesió i Illarramendi per sanció.
A falta de 24 punts per disputar, la gran temporada del Girona ha fet que la distància respecte el descens sigui de 23. Malgrat que tota l’atenció se l’emporta la part capdavantera de la taula, els homes de Pablo Machín poden certificar matemàticament aquest cap de setmana la virtual permanència assolida amb els 40 punts a la butxaca. Una fita que no per coneguda, s’ha de deixar de valorar. Segurament, aquest és el millor regal per al tècnic sorià, que aquest dissabte compleix 43 anys. Mentre la ciutat desitja la seva renovació, ell ja ha assolit, amb nota, el primer objectiu del curs. Saber si aconseguirà la proesa europea, és qüestió de setmanes.
