El Girona es juga un ascens històric contra el seu mirall

BarcelonaL'Osasuna és l'últim obstacle que separa el Girona del seu somni de pujar a Primera Divisió (19h, Movistar+ #0 / C+Liga2) però serà un enemic estranyament conegut. Gairebé un mirall. El conjunt navarrès és el rival que a Montilivi, on s'espera un ple absolut després que dijous s'esgotessin totes les entrades posades a la venda, coneixen millor perquè els tècnics s'han passat tot l'any analitzant-lo com si fos el mateix Girona. "Sempre mirem els últims cinc partits de cada rival i, sovint, també el que hagi jugat contra l'Osasuna, perquè ens serveix de referència del que pot intentar fer contra nosaltres".

Vuit ulls que mai paren a l’ombra de MontiliviEn la visita que l'ARA va fer a Montilivi fa dos mesos, el segon entrenador del Girona, Jordi Guerrero, va destapar el pla setmanal dels quatre tècnics que treballen al costat de Pablo Machín i en aquesta rutina d'anàlisi de partits, planificació d'entrenaments i sessions de vídeo, molt abans de certificar la classificació per al 'play-off' d'ascens, ja apareixia el nom de l'Osasuna subratllat en negreta. Per què? Doncs perquè, amb matisos, té un joc molt similar al del Girona i ha ajudat a fer-se una idea dels possibles plantejaments d'alguns adversaris.

"Com nosaltres, l'Osasuna juga amb tres centrals i dos carrilers", explica Guerrero. La diferència, però, està en els espais de dins, que els navarresos no estructuren igual que el Girona. Mentre que els catalans actuen amb dos davanters, l'Osasuna aposta d'entrada per un únic punta. Per darrere, el sistema de joc també acostuma a variar en un i altre cas, amb un Girona que prefereix situar-se amb doble pivot i mitjapunta i un Osasuna que es troba més còmode amb una mena de 2-2 per darrere del davanter. Són matisos posicionals que a la banqueta tenen més que interioritzats, de tants partits que han visualitzat. El coneixement del sistema de joc és absolut i, també, el domini "dels punts forts i dels punts dèbils". El secret serà posar-ho en pràctica en un ambient de màxima pressió i amb la necessitat d'aixecar el 2-1 de l'anada contra un equip que sortirà "al màxim, amb la intenció de pressionar i disputar cada pilota", com va anunciar el capità Miguel Flaño.

"Ells són un equip molt físic, que juga molt en camp rival, que lluita per les caigudes i les segones jugades", analitza Guerrero, que creu que el seu Girona, suma a tot això un desig d'intentar tenir més control de la possessió i portar el ritme de joc. El segon entrenador, però, no obvia la capacitat d'influència que acabin tenint les individualitats, sobretot en un partit tan decisiu com el que decidirà el pròxim equip de Primera. I en aquesta batalla, hi ha molts noms que poden ser protagonistes: el del porter Kiko Becerra o el del golejador Cristian Herrera al bàndol gironí, i el del jove Mikel Merino a l'equip navarrès. Per si el talent falla, el Girona s'aferra a una altra esperança: la del refrany que a la tercera, va la vençuda.