Roger Federer: L’art de tornar a ser competitiu

BarcelonaUn dels exàmens més exigents per a un esportista és tornar a la competició després d’estar uns quants mesos lesionat. En això, Rafa Nadal -per desgràcia seva- n’és tot un expert. Ho certifica Roger Federer, que reconeix que s’ha inspirat en el seu exemple. “Ell sempre ha sigut increïble en els retorns al circuit”, va dir en una entrevista recent el suís, més conscient que mai de l’esforç que suposa estar allunyat de les pistes (en el seu cas, sis mesos) i deixar enrere les adversitats físiques per retrobar el joc, les sensacions i les victòries. “Cada vegada que tornava després d’una lesió demostrava que podia tornar a guanyar en las grans cites i tornar a ser aquell rival tan difícil de batre”, remarca del balear l’actual 17è del rànquing ATP, la posició des d’on Federer es mira el món que tant ha enyorat. “Es perd l’emoció de guanyar, d’entrar als estadis, de veure la gent. En certa manera som tots com una gran família i és agradable tornar a veure’ls. Sens dubte és el que més he trobat a faltar”, recorda dels llargs mesos a casa.

La recuperació de Federer

Com Nadal, però, els ha aprofitat al màxim. Un segell inefable de la fam que alimenta els grans campions. S’ha entrenat molt físicament fins a obtenir un estat de forma que recorda el dels seus millors temps. Sencer, àgil i ràpid, a prova de partits llargs. Com el que va disputar (i guanyar) contra Nishikori a vuitens. El japonès, vuit anys més jove que ell, va acabar tocat del maluc i amb indicis de rampes. Federer, emparat amb l’experiència, juga a més velocitat que no pas abans. Sap que els duels físics, amb interminables intercanvis de fons i ritmes lents, podrien afectar la seva resistència, per això l’estratègia és pressionar i atacar a la mínima ocasió. Lògicament, el suís sap que ha d’assumir un risc més elevat, però li compensa perquè es manté competitiu durant tot el matx, i evita les davallades físiques que, en aquests nivells, solen condemnar a la derrota.

“Sabia que estaria a punt per a Austràlia, però no sabia fins on podria competir. Que estigui aquí i em senti tan bé és gràcies també al meu equip”, revela un tenista que, amb 35 anys, era el primer cop que vivia aquesta situació. Per això Nadal, tan adversari com amic, amb qui es va trobar a l’octubre a la presentació de la seva acadèmia a Manacor, va formar part de l’aprenentatge: “L’he vist tornar diverses vegades de lesions i sempre ha tornat a ser el formidable jugador que és, fins i tot en les seves superfícies més febles. Ha sigut un exemple, d’alguna manera m’ha mostrat el camí de com s’ha de fer”. La clau, en el fons, treball i sacrifici a l’ombra regat de paciència i convenciment. Federer, de moment, ha demostrat que està preparat per afrontar batalles a cinc sets, que és una de les assignatures que alguns li suspenen des que no conquereix Grand Slams (a Wimbledon, el 2012).

Raqueta nova

Tècnicament, a més, ha elevat sensacions amb una raqueta modelada les dues últimes temporades i que s’adapta a la perfecció al tenis agressiu i a la vegada delicat que demana el seu enorme talent. I és que el ventall de recursos de Federer requereixen una sensibilitat especial amb les cordes de la raqueta. Les victòries a Melbourne, especialment les últimes contra Berdich i sobretot Nishikori, deixen palès que l’helvètic ha superat amb nota el camí, el més llarg de la seva carrera, fins a sentir-se competitiu altre cop. I ara, sense Djokovic ni Murray, les aspiracions creixen. Tot i que ell prefereix anar pas a pas. Avui toca Mischa Zverev, botxí de l’escocès, per un lloc a semifinals. Més enllà de títols, però, si Federer torna a disfrutar del tenis, l’espectador té un altre motiu per somriure.

Una hipotètica final entre ells, més a prop

Rafa Nadal va superar els vuitens de final després de derrotar el francès Monfils (6-3, 6-3, 4-6 i 6-4), que va tenir break a favor en el quart set però va sucumbir a la pressió d’un Nadal que, físicament i tècnicament, recorda el de les seves bones èpoques. Amb una velocitat (i pes) de pilota notable, Nadal, quan se sent dominador, torna a deixar una gran sensació de fortalesa. En quarts, els trentens de la seva carrera en Grand Slam, s’enfrontarà a l’exigent Milos Raonic, que personifica la duresa d’una cita com l’Open d’Austràlia, on somien en una altra final entre Nadal i Federer. Seria la 9a en un Grand Slam, la primera des del 2011, a Roland Garros. I, paradoxalment, quan els dos tornen de lesions i quan molts ja auguraven els seus declivis.