L’escàndol que pot deixar l’atletisme rus fora dels Jocs
L’Agència Mundial Antidopatge va posar problemes per investigar el cas
Nova YorkEl mes de desembre del 2012, l’Agència Mundial Antidopatge (AMA) va rebre un correu electrònic d’una atleta olímpica russa. Era una petició d’ajuda. L’atleta, una llançadora de disc que es diu Daria Pixtxalnikova, havia guanyat una medalla de bronze als Jocs de Londres. Al correu assegurava que havia pres substàncies prohibides seguint les ordres de les autoritats esportives i antidopatge de Rússia i que tenia informació sobre la pràctica sistemàtica de dopatge al seu país. “Vull col·laborar amb l’AMA”, deia. Però l’AMA no va obrir cap investigació. En lloc d’això, l’agència va decidir enviar el correu electrònic a les autoritats esportives russes, les mateixes a les quals l’atleta acusava de dirigir el programa de dopatge. Els últims mesos les pràctiques de l’AMA han sigut criticades arran de l’envergadura dels escàndols de dopatge a Rússia. S’espera que avui la Federació Internacional d’Atletisme (IAAF), l’òrgan rector d’aquest esport, decideixi si deixa l’equip rus sense participar en els Jocs Olímpics de Rio.
Entrevistes amb desenes de càrrecs i d’atletes han revelat que l’organisme que encapçala la lluita contra el dopatge a escala mundial estava tan enredat en qüestions polítiques que, en gran part, havia deixat de ser eficaç en el compliment de la seva funció: protegir la integritat de l’esport. L’òrgan decisori de l’AMA està integrat per representants governamentals i olímpics, una composició que propicia possibles conflictes, atès que, d’una banda, els integrants olímpics poden mostrar-se poc proclius a revelar infraccions en matèria de dopatge que puguin esguerrar la integritat dels Jocs i, de l’altra, els representants dels governs poden tendir a protegir els seus esportistes.
Alguns representants de l’AMA han defensat la seva gestió de les acusacions de dopatge contra Rússia. Afirmen que les seves atribucions per combatre el dopatge eren limitades i que tenien pocs recursos. Tanmateix, altres representants i esportistes han manifestat una desconfiança creixent envers el lideratge de l’agència.
“L’AMA assegura que el dopatge sistemàtic de Rússia són informacions sensacionalistes, però no és veritat”, afirma Arne Ljungqvist, excomissari mèdic de la IAAF. “Podrien haver fet una investigació”, diu dels anys en què l’AMA va rebre indicis reiterats, com ara el correu electrònic de Pixtxalnikova. “Però no en van fer cap”, lamenta. Uns dies abans dels Jocs Olímpics de Pequín del 2008 es va suspendre set atletes russes per haver manipulat les mostres d’orina. Una d’elles era Pixtxalnikova.
Un any més tard hi va tornar a haver esportistes russos implicats en casos de dopatge. Aquesta vegada es va sancionar la campiona mundial de biatló, Ekaterina Iourieva, i dos companys seus privant-los de participar en els Mundials. “Som davant d’un dopatge sistemàtic a gran escala en un dels equips més potents del món”, va afirmar aleshores Anders Besseberg, president de la Unió Internacional de Biatló. Es va deixar que els russos s’investiguessin a si mateixos i es va sancionar amb una multa la Unió Russa de Biatló, que es va comprometre a controlar els seus esportistes.
Ljungqvist, que va ser vicepresident de l’AMA entre el 2008 i el 2013, assegura que va advertir repetidament del que passava a Rússia, però que els conflictes d’interès inherents a l’AMA i al moviment olímpic es van acabar imposant. “L’AMA sempre sortia amb alguna excusa per explicar per què no s’actuava -afirma Ljungqvist, esmentant les limitacions econòmiques i de recursos per a les investigacions-. Esperaven que Rússia fes neteja per si sola”. Els últims mesos, representants russos han reconegut que el país té problemes de dopatge. Tot i això, han negat rotundament les acusacions que apunten a un programa de dopatge impulsat per l’estat.
El 1999, quan es va crear l’Agència Mundial Antidopatge, la funció oficial no era efectuar controls antidopatge o sancionar els tramposos, sinó més aviat actuar com a òrgan de control independent dels esports olímpics a escala mundial. Els controls es van deixar eminentment en mans de laboratoris nacionals. A Rússia, el laboratori en qüestió el dirigia Grigori Rodtxenkov, que ha afirmat que va encobrir regularment resultats positius durant 10 anys. De tota manera, l’AMA era conscient que el dopatge s’estava convertint en una activitat delictiva organitzada i va acabar contractant un investigador nord-americà especialitzat en la lluita contra el narcotràfic: Jack Robertson.
Tot i això, no semblava que hi hagués cap voluntat d’investigar Rússia més a fons, especialment a partir de l’arribada d’un nou president a l’AMA el 2014. Quan Craig Reedie, que havia treballat molts anys al Comitè Olímpic Internacional, va prendre possessió del càrrec, la investigació sobre Rússia es va estancar. Frustrat, Robertson va empènyer l’AMA a actuar: va filtrar informació a Hajo Seppelt, un periodista de la televisió alemanya ARD. El 3 de desembre del 2014 es va emetre el seu reportatge Els secrets del dopatge: com Rússia fabrica els seus campions. L’AMA no es va poder amagar i va encarregar una investigació independent, les conclusions de la qual es van publicar el mes de novembre del 2015: en un informe explosiu de 323 pàgines centrades en l’atletisme s’acusava Rússia de dopatge generalitzat promogut pel govern. Tot i això, a l’informe no constava tot el que els investigadors havien descobert, com ara el correu electrònic enviat el 2012 per Pixtxalnikova, que va haver de retirar-se, castigada per les autoritats russes.
