BARÇA

La Masia té goteres

Les perles del planter fan les maletes, cansats de les dificultats per arribar al primer equip i les restriccions salarials que imposa el club al futbol base
El Barça B celebrant el seu ascens. Aleñá, a la dreta, ha renovat aquesta setmana. / FC BARCELONA

Jordi Mboula i Eric García eren dues de les perles de La Masia. Futbolistes que estaven cridats a jugar -més d’hora que tard- al primer equip però que han preferit fer les maletes per anar a l’estranger, al Mònaco i al Manchester City, respectivament. Argumenten que és per una qüestió econòmica i perquè troben fora una projecció esportiva que se’ls albirava molt difícil al conjunt blaugrana.

No és una situació nova, perquè en el fons és habitual que hi hagi diversos jugadors del planter que canviïn d’aires a l’estiu. Passa al filial com passa a qualsevol club del món. A la Ciutat Esportiva calculen que cada temporada hi ha una trentena de baixes, entre quatre i cinc per equip. La gran majoria, per decisió de l’entitat, i la resta per petició expressa del futbolista.

Per tant, no totes les baixes són traumàtiques per al Barça. El problema és que en els casos de Mboula i García es tractava d’apostes de club. Jugadors amb projecció i talent que havien de reforçar el primer equip del Barça a cost zero. Una fuga de talent que ha obert un debat al futbol base blaugrana sobre el model de formació de La Masia.

El davanter Jordi Mboula, de 18 anys, va marxar al Mònaco a canvi de tres milions d’euros, l’import de la clàusula de rescissió, mentre que el central Eric García, de 16 anys, viatja cap a la Gran Bretanya a canvi de dos milions. I, en les pròximes hores, s’hi podria afegir un altre nom propi: Mateu Morey. Segons va avançar RAC1, el lateral dret del juvenil B hauria acceptat una proposta del Bayern Munic, que pagaria els tres milions de la clàusula. El club blaugrana, però, ha negat aquesta informació.

L’únic respir en aquest èxode de joves promeses és el cas de Carles Aleñá, que ahir va arribar a un acord per renovar amb l’entitat blaugrana. I també podria fer-ho els pròxims dies el lateral Marc Cucurella. En aquests dos casos es tracta de jugadors del juvenil A que jugaven amb el Barça B com a titulars a les ordres de Gerard López.

Fins ara el club ha sostingut -i encara sosté- que el model de formació és vàlid i que no s’ha de canviar. Però els últims anys han començat a créixer veus crítiques amb la manera com es gestiona la formació dels futbolistes i, sobretot, la transició al primer equip, que en el fons és la meta de tots els joves jugadors i del seu entorn. “El model està caducat”, diu una veu crítica des de la Ciutat Esportiva.

Els principals punts de conflicte són dos: el salarial i les dificultats per arribar al primer equip. I en aquest últim punt les mirades apunten a Pep Segura, secretari tècnic del futbol formatiu professional, que engloba el Barça B i els dos equips de juvenil. “S’ha preocupat massa per pujar de categoria i no per formar futbolistes. I això s’ha traduït en uns fitxatges que han provocat un tap al filial”, explica, decebut, un membre de l’organigrama tècnic del Barça.

La situació provoca decepció entre els futbolistes i el seu entorn. Els clubs europeus ho saben i per això veuen en La Masia una oportunitat d’or per pescar gangues a partir dels 16 anys, l’edat a partir de la qual la FIFA permet els traspassos internacionals. “Quan Eric García [cadet A] va dir que tenia una proposta del City, que en dos anys entrenaria amb el primer equip i que cobraria 300.000 euros anuals, el Barça es va limitar a dir-li que el pujava al juvenil B i n’hi pagaria 60.000. És normal que se’n vagi. Si el club hagués fet un esforç, encara que no arribés a l’oferta del City, segurament s’hauria quedat”, explica una font coneixedora del cas.

El Barça justifica el model

Al Barça, mentrestant, els responsables esportius s’arronsen d’espatlles i es limiten a dir que no poden “competir” contra les propostes econòmiques dels grans clubs d’ Europa. No són només els diners. Recelen de fer apostes esportives pels jugadors joves més enllà de cuidar “les quatre o cinc apostes per equip” que hi ha a les diferents categories. Però res d’apujar-los el sou ni de prometre res per contracte. “Perquè mai tens la garantia al 100% que funcionaran. Els has de formar bé i cuidar-los, però han de tenir el mateix tracte que la resta. Han de passar per totes les etapes i per tots els equips”, argumenten.

Pel que fa al salari, la proposta del futbol formatiu del Barça es basa en un paquet estàndard que va dels 12.000 als 20.000 euros anuals per als futbolistes que tenen fitxa al juvenil. A partir d’aquí, es pacta un plus de fins a 100.000 euros que el jugador cobra, en concepte de prima, només si arriba al Barça B. “Entre ells parlen i si s’assabenten que hi ha diferències salarials t’arrisques a tenir una bomba al vestidor”, justifiquen des del Barça, conscients que hi ha el risc de “perdre’ls pel camí”, com ha passat amb Mboula i García. Una altra de les coses a què es nega el club és a incloure clàusules en el contracte que garanteixin jugar al primer equip. En el cas de Jordi Mboula -expliquen des del Barça-, el representant del futbolista hauria exigit per escrit que el jugador, de 18 anys, tingués fitxa del primer equip al cap de dues temporades. Una exigència que la secretaria esportiva va rebutjar. “Va ser el gran error comès en casos com Adama Traoré o Alen Halilovic. Vam quedar escarmentats”, s’explica.

Però aquest model que defensa el Barça no és el que hi està havent a Europa. La globalització del futbol i la mediatització dels equips de base -es poden veure tots els partits de les categories inferiors del Barça per Barça TV- han situat el focus en els més petits. I, enmig d’aquest enrenou, els representants, criticats per gestionar aquestes operacions. Un d’ells, l’exjugador blaugrana Carles Puyol, mànager d’Eric García i assenyalat per alguns membres del club com un rival per al Barça. “El Carles no té culpa de res -diu un representant de futbolistes-. Ell es deu al seu jugador. Si li arriba una proposta clarament millor i el club no l’iguala, és normal que la cosa acabi amb un traspàs”.

El Barça, que aquests dies ha descartat recuperar el Barça C, un segon filial, i no ha trobat cap club de Segona B amb qui afiliar-se per enviar-hi jugadors, s’aferra al romanticisme, al somni del jugador d’arribar un dia al primer equip. Però aquesta opció està perdent pes en un futbol cada cop més precoç i més professionalitzat.

Més continguts de