OLIMPISME

Mor Matti Nykänen, el gran campió en salts de trampolí derrotat per l'alcohol

Era una de les figures més famoses de l'esport a Finlàndia

El finlandès Matti Nykänen, quatre vegades campió olímpic en diferents modalitats de salt d'esquí, va morir aquest diumenge als 55 anys, segons va informar la Federació Internacional d'Esquí (FIS). Nykänen lluitava contra els seus problemes amb l'alcohol, segons la Federació. Considerat un dels millors esportistes de Finlàndia de tots els temps, Nykänen havia protagonitzat escàndols els últims anys relacionats amb l'alcohol i la violència. L'any 2004 va ser sentenciat a 26 mesos de presó per haver apunyalat un amic i el 2010, a 16 mesos per haver agredit la seva dona.

Fins fa vuit anys, Nykänen encara competia en competicions de veterans on solia guanyar, tot i que va tenir més d'un ensurt per competir borratxo. "No viuré gaires anys", solia dir a la premsa. La seva fama era tan gran que havia aparegut en segells, tenia un film sobre la seva vida i havia iniciat una carrera de cantant sense gaire fortuna.

Considerat un dels millors saltadors de tots els temps, Nykänen havia guanyat set campionats del món entre el 1982 i el 1987, a més de dos tornejos dels Quatre Trampolins i quatre Copes del Món. Però la seva fama depenia dels seus èxits olímpics. Si el 1984 va guanyar una plata en trampolí normal i l'or en trampolí llarg, el 1988, a Calgary, va guanyar les tres medalles d'or, en trampolí llarg, normal i per equips.

Nykänen va començar a saltar quan tenia tan sols vuit anys gràcies al seu pare, aficionat a aquest esport. La família vivia prop d'un trampolí a la ciutat de Jyväskylä, al centre de Finlàndia. Amb 13 anys, segons va explicar, saltava des de les 11 del matí fins a les 8 del vespre, entrenat per un pare que havia vist que el fill tenia talent. Aprofitant l'avinentesa que el trampolí de la ciutat tenia llum artificial allargava els entrenaments, que van millorar quan va començar a treballar amb l'entrenador Matti Pulli, pioner a utilitzar un sistema de pesos a la roba per potenciar la tècnica.

El 1981 es va proclamar campió mundial juvenil i el 1983 va arribar el seu primer triomf a la Copa del Món. El 1984, als Jocs de Sarajevo, va esdevenir una figura mediàtica internacional, iniciant una dictadura del salt de trampolí que va durar més de cinc anys. Ningú el podia batre. Però el que no van aconseguir els rivals ho va fer l'alcohol. A finals dels anys 80 van començar les baralles als bars, unides a una davallada del rendiment. El 1991 es va retirar, afectat per lesions, i va començar el seu particular descens a l'infern. Perquè sense l'esport, l'alcohol va ocupar un espai encara més important de la seva vida. Una vida caòtica, amb cinc casaments, quatre divorcis i deutes. Dos dels casaments van ser amb la mateixa dona, Mervi Tapola, filla d'una família rica d'Hèlsinki. Tots dos es van arribar a denunciar per violència més de 10 cops. Al final es va vendre les medalles i, per guanyar diners, va arribar a fer un espectacle en què es despullava. També va treballar en una línia de telèfon eròtica. Els últims anys, després de passar per una clínica i trobar una dona que l'havia ajudat, havia anunciat que ja no depenia de l'alcohol i va participar en tornejos de veterans en què va guanyar algunes medalles.