BARÇA

El Reial Madrid cedeix el liderat a un Barça limitat a sobreviure

Els blancs cauen derrotats al Benito Villamarín contra el Betis (2-1) i l’equip de Quique Setién veu com el triomf contra la Reial Societat cobra un gran valor

El Barça, tal com va dir Gerard Piqué, és un club que “està en debilitat”, però que ahir, gairebé sense esperar-ho, va recuperar el liderat de la Lliga gràcies a un Reial Madrid que va caure al Villamarín (2-1). Sidnei, amb un golàs, i l’exblaugrana Tello, definint a la perfecció un mà a mà al minut 82, van ensorrar l’equip de Zinedine Zidane, que només ha sumat 4 punts dels últims 12. Malgrat que Benzema va empatar el partit de penal a les portes del descans, el Madrid, amb la pólvora mullada, va ser incapaç de fer cap més gol en un partit molt fluix dels blancs. Precisament el Betis, l’exequip de Quique Setién, va fer un gran favor al tècnic càntabre.

Els dos equips avancen a batzegades, plens d’errades. Els blancs, inofensius de cara a gol. Els blaugranes, amb desconnexions preocupants a les segones parts i amb una plantilla debilitada, justa d’efectius i amb les cames cansades, però que gràcies al desencert blanc s’aferra a sobreviure. És la Lliga dels disbarats.

El liderat no amaga les mancances

Curiosament, va ser al Santiago Bernabéu la setmanava passada que es van encendre les alarmes per al Barça. “El pitjor Madrid” dels últims anys, parafrasejant de nou Piqué, va passar la mà per la cara al Barça a la segona meitat i es va endur el triomf. “Incomprensiblement hem perdut la confiança amb la pilota”, va analitzar Setién després de la derrota al feu blanc. Dissabte, contra la Reial Societat, es va tornar a repetir la tònica de mostrar símptomes de debilitat i desconnexió després de passar pel túnel de vestidors. Malgrat que el gol de Messi, després d’un penal xiulat arran de la revisió del VAR, val ara el liderat.

De fet, en els seus dos últims partits el Barça ha evidenciat les clares mancances de l’equip per completar amb intensitat els 90 minuts. Contra la Reial, després d’una primera part en què, sense imposar-se, va competir i va generar ocasions, l’inici de la segona meitat va ser preocupant. El conjunt basc es va apoderar de la pilota davant un equip passiu, que va rebre els xiulets d’una grada que comença a perdre la paciència, tant pel rumb de l’equip com pels escàndols als despatxos. El tècnic es defensa i argumenta que no està preocupat perquè el seu equip genera ocasions, i que el problema rau en una qüestió d’efectivitat. Només cal que els seus jugadors converteixin les oportunitats. Haver recuperat el primer lloc suposa ara una petita treva.

El Madrid pateix per fer gol, mentre que al Barça existeix una clara dependència de Messi. L’argentí ha participat en 15 dels 22 gols totals en 12 partits amb el tècnic càntabre (8 gols i 7 assistències). L’aportació de Griezmann amb Setién es resumeix en 5 gols (tres d’ells a la Copa) i cap assistència. Braithwaite encara no s’ha pogut estrenar com a golejador (ha donat dues assistències en dos partits), tot i que ja ha demostrat que és l’atacant que més trenca a l’espai i genera profunditat. Unes característiques que també pot explotar Ansu Fati, esborrat de l’onze els últims partits (va ser titular en els sis primers duels amb Setién i només ha disputat 102 minuts en els sis últims).

La ràtio gol/rematades a porteria

L’efectivitat de cara a porteria de la qual parla Setién va ser crucial per no perdre a San Paolo. Aquell dia, l’equip va rematar només dos cops entre els tres pals: el gol de Griezmann i, pocs minuts després, una rematada de Messi. Un 50% d’efectivitat (gols/rematades entre els tres pals). En els altres partits d’entitat, els blaugranes van rematar 5 cops entre els tres pals contra el València (0% d’efectivitat), 4 contra l’Athletic i també 4 contra el Madrid, sense poder celebrar gol en cap d’aquests partits. Contra la Reial l’efectivitat va ser baixa (17%), malgrat que va ser suficient per fer un gol i sumar els tres punts gràcies, sobretot, a l’actuació de Piqué en defensa. El conjunt basc va generar molta sensació de perill, però tan sols va poder enviar una rematada entre els tres pals d’un total de 9 intents. Molts a la segona part, amb el Barça esquinçat.

Amb la breu era Setién, quan més efectiu s’ha mostrat el Barça va ser en el partit de Copa contra l’Eivissa, amb un 66%, ja que va fer dos gols amb només tres rematades entre els tres pals. En la golejada, també en partit de Copa contra el Leganés, l’equip va rematar 9 vegades entre els tres pals i va fer 5 gols (56%). El Barça menys efectiu va treure rèdit contra el Granada (victòria 1-0 amb un 17% d’efectivitat), el Llevant (2-1, 22%) i l’esmentat cas de la Reial.

L’efectivitat és important, sobretot quan es posa el focus en el resultat, però malgrat que Setién vol transmetre tranquil·litat perquè l’equip genera ocasions és obvi que cal transformar-les en gols i en els últims 12 partits, amb rivals de més i menys entitat, el Barça només ha pogut superar igualar o superar el 50% d’efectivitat en quatre. “Nosaltres treballem i preparem els partits per generar ocasions, per portar la pilota a camp rival i per tenir el control del partit. Estem una mica més ajustats del que voldríem perquè no estem tenint un percentatge d’encert més alt a l’hora de materialitzar les ocasions. Això ho canviaria tot. Aquesta és la realitat. Si sumem les ocasions clares al Bernabéu i les que hem fet contra la Reial, només hem fet un gol. A vegades no tens la sort de cara”, va concloure Setién dissabte. En un Barça fràgil, l’efectivitat és clau.