Rosó Buch: “Guanyar una Lliga és un dels instants que es recorden tota la vida”

GironaRosó Buch (Mataró, 1992) desprèn felicitat. I amb raó, després d’una temporada brillant que va acabar amb la capitana de l’Spar Citylift Girona amb el títol de la Lliga Dia. Però en volen més. Per començar, la final de la Lliga Catalana contra el Cadí La Seu (15 de setembre) i la final de la Supercopa d’Espanya davant el Perfumerías Avenida (22 de setembre). I a l’horitzó, l’emocionant participació en l’Eurolliga.

Deu haver sigut un dels estius més bonics que has viscut mai.

Imagina-t’ho. Si guanyar sempre és especial, el fet d’aixecar la meva primera Lliga... Poder celebrar-ho a Fontajau, sent la capitana, tenint la família al costat i superant per fi el Perfumerías Avenida ho va fer encara més gran. Si hi sumem la il·lusió per poder competir a l’Eurolliga, amb la gran plantilla que s’ha dissenyat... Haurem de treballar molt, però no puc demanar més.

No hi ha res com la primera vegada.

Guanyar una Lliga és un dels instants que es recorden tota la vida. I ho continuarem tenint present, perquè portarem el logotip de campiones a les samarretes. És la realitat, som les campiones i ho serem fins que no es demostri el contrari. També ens ha de motivar per desitjar repetir-ho, va ser un dia únic.

Quin significat té el títol?

S’ha de valorar molt, perquè veníem d’una fase en què no acabàvem de jugar bé. Fins i tot vam perdre dos partits seguits a casa, cosa que no és habitual. Això va fer que les sensacions no fossin del tot bones, però vam canviar el xip. El gran mèrit és aquest, perquè vam saber transformar la dinàmica en un moment delicat. En el primer partit de la final, sortim sense por i fem un parcial de 2-22. Havíem patit lesions i altes i baixes a la plantilla, però confiàvem en nosaltres. I no és fàcil fer-ho davant el nostre particular mur, l’Avenida, que ens solia guanyar en la majoria de finals.

Com es conviu amb tants canvis, en ple estrès competitiu?

Traient tot el caràcter. Som professionals, i el que no volíem era afegir més problemes als quals ja teníem. Intentàvem donar el màxim i no pensar en allò que no podíem controlar. A Salamanca ens vam adonar que l’havíem fet grossa i, ara que han passat uns mesos, reconec que vam tenir una força de voluntat immensa.

És a Salamanca on visualitzeu per primer cop que podeu ser campiones?

Quan jugues una final, sigui contra qui sigui, sempre t’imagines guanyant. Ho feia més difícil que el rival fos l’Avenida, perquè els precedents tenien força. Necessitàvem un cop d’efecte, creure que realment podíem fer-ho. I és allà on ho sentim, sí. En aquell primer parcial, tota la plantilla estava endollada. Per més ampli que fos el marcador, no en teníem prou. I amb la victòria lligada a ningú li passava pel cap perdre a casa, perquè era el nostre moment.

Què us havien ensenyat les derrotes?

Afortunadament, els duels directes eren igualats, amb alguna excepció per equip. Vam aprendre que a la mínima distracció o si començàvem a prendre males decisions, ens passarien per sobre. Mentalment, ens acabava afectant qualsevol detall, com errar un simple tir. Amb la plantilla que tenim i l’experiència viscuda, aquesta temporada estem obligades a pensar que podem guanyar a qualsevol.

Et diré una paraula: Eurolliga.

És increïble, serà la meva primera participació. Des de petita, el bàsquet m’apassiona. Miro tots els partits que puc i segueixo la majoria de jugadores que hi ha. Poder competir contra elles és un al·licient. A més, és la meva quarta temporada a Girona i pel fet d’haver quedat segones ja ens havíem guanyat el dret a disputar-la, però ens havíem quedat a les portes. He passat estius pensant si la jugaríem o no i sempre acabàvem a l’Eurocup.

¿Aquesta competició us exigirà ser millors del que ja sou?

És un pas més a la meva trajectòria, no se m’oblida d’on vinc. Els inicis a Mataró, la Lliga 2, viatjar per tota Espanya... Per a mi, mantenir-ho a la memòria és important perquè em permet valorar el camí fet. Penso en els meus pares, i sé que estaran encantats de veure’m en aquest nivell. Si haurem de ser millors? Sí, perquè el ritme de l’Eurolliga és diferent i el joc és més físic. Ens enfrontarem a estrelles i haurem de saber superar les dificultats, perquè en tindrem.

Aquesta potser és la millor plantilla de la història de l’Spar Citylift Girona.

Nom per nom, comptem amb un gran potencial. Si cadascú entén el seu rol i aconseguim ser un equip, la temporada pot ser bona. L’Èric Surís tindrà feina a gestionar-ho, però som intel·ligents i sabem que una jugadora no pot guanyar sola. Totes serem importants. Per qualificar el curs de molt bo, però, haurem d’assolir algun títol. Amb l’esforç econòmic que ha fet el club, ho hem d’intentar, és la nostra obligació. Després guanyarem o no, perquè depèn de molts factors, però hem d’estar allà, lluitant per guanyar.