Sortir a la borsa, una opció de futur amb riscos i avantatges

L’Espanyol estudia aquesta acció per expandir la marca i trobar nous inversors

Amb el propòsit explícit d'internacionalitzar i potenciar la marca Espanyol, l'actual consell d'administració blanc-i-blau, encapçalat per Chen Yansheng, fa mesos que estudia diverses maniobres per tal que l'entitat pugui seguir fent els passos desitjats a la velocitat prevista pel seu full de ruta. Una de les estratègies analitzades, segons ha avançat l''Sport' i ha pogut confirmar l'ARA, és sortir a la borsa, concretament a la de Shenzhen, un dels principals mercats del continent asiàtic. És una possibilitat que el club fa temps que es planteja, encara que es troba, de moment, en fase d'estudi. No s'ha pres cap decisió sobre aquesta qüestió, ni es farà de forma imminent. És, això sí, una opció de cara al futur.

Com que és una SAD, l'Espanyol pot plantejar-se dur a terme una acció d'aquestes característiques, que tindria diversos avantatges. En un principi permetria aconseguir l'entrada de nous inversors (Rastar, de fet, ja fa temps que treballa en aconseguir nous companys de viatges, i per això promociona el projecte periquito per la Xina) que ajudin a, sobretot, enfortir la marca i, a més, sumin més capital en un moment en què el govern xinès ha limitat les inversions estrangeres, un fet que ja ha notat l'Espanyol aquest mateix estiu. En cas de tirar endavant aquesta via, Rastar, propietat del 99,35% del club, podria posar a la venda part de les més de 12 milions d'accions que posseeix després de l'ampliació de capital que va tancar-se el setembre del 2016. En cap cas, però, l'empresa xinesa es desprendria de més del 51% de les accions, xifra que li permetria seguir encapçalant el projecte. Si ven una part del pastís, però, el conglomerat de Chen podria recuperar part dels més de 150 milions invertits al club, uns diners que caldria veure si reinverteix en l'entitat o, per contra, es queda per tal d'eixugar part del multimilionari deute que el club va contraure amb l'empresa.

Futbol i borsa, relació de difícil encaix

En cas de produir-se el salt a la borsa en un futur, l'Espanyol seria el primer club de la Lliga espanyola a fer-ho. Seguiria el camí iniciat, a Europa, pel Tottenham Hotspur el 1983. Aleshores, el club londinenc tenia problemes econòmics derivats de la construcció de la tribuna de White Hart Lane, i l'entrada a borsa li va permetre rebre un flux d'ingressos a curt termini. Per fer-ho, això sí, va necessitar contractar una agència de publicitat, presentar una nova imatge de la societat i fer-la atractiva als inversors. En aquest sentit, Rastar també intenta vendre el projecte periquito com una realitat ambiciosa i duradora.

La iniciativa dels Spurs va tenir força seguiment, i aviat diversos clubs europeus van seguir-lo. Fins al punt que, el 2002, va crear-se el Stoxx Europe Football, un índex format pels clubs de futbol que cotitzen a borsa. N'hi ha 23, d'Alemanya, Portugal, Itàlia, França o Holanda. Entrar a borsa, però, comporta també grans perills. Si a Espanya es considera encara un terreny inexplorat és perquè les fluctuacions dels preus estan més associades a factors aliens a l'administració (com ara resultats esportius, lesions, estats de forma o fitxatges) que als comptes i balanços presentats. Així, fins i tot grans clubs com el Juventus (85%), el Lió (84%), el Roma (67%), el Porto (85%) o el Borussia Dortmund (26%) han vist com la valoració de les seves accions ha caigut en picat des que van sortir a borsa.

No tots els clubs, malgrat tot, hi han sortit perdent. El mateix Lió, que va entrar-hi el 2007, va recaptar 88 milions d'euros per “preparar i garantir el seu futur” i dur a terme accions com la construcció del seu actual estadi, inaugurat el gener del 2016. Ho corrobora un estudi de KPMG Football Benchmark, una plataforma que analitza les finances dels clubs de futbol, que vincula les variacions en els mercats amb les actuacions dels equips. “Quan la Juve va guanyar la cinquena sèrie A seguida, va millorar un 15,8% el seu rendiment borsari”, apunta l'informe, on contrasta el cas del Manchester United, que el 2012 va provar sort a la borsa de Nova York, i que el 2016, coincidint amb el final de l'etapa de Louis van Gaal, va experimentar “una disminució del 20% en el preu de les seves accions”, malgrat presentar uns “resultats impressionants de la seva xifra d'ingressos”. Tres clubs de Turquia, d'altra banda, van veure's beneficiats per aspectes com “nous acords de patrocini, desenvolupament d'infraestructures o reformes de la mateixa Lliga”. Ara per ara, però, el fet de no jugar a Europa, ni saber en quina Lliga jugarà per la inestabilitat política que viu Catalunya, fan que el moment present no sigui el context més idoni per fer un salt que, com la resta d'àmbits, es veurà fortament condicionat per si la pilota entra o no.

Més continguts de