FUTBOL

El comiat del millor futbolista català de la història

Xavi Hernández anuncia que d’aquí a quatre setmanes ho deixarà per començar a fer d’entrenador

L’últim partit de Xavi Hernández com a futbolista serà a l’estadi Azadi de Teheran el 20 de maig. El futbolista català amb més títols de la història va confirmar que encara les últimes setmanes de carrera com a jugador coneixent nous escenaris, recorrent nous camins i aixecant passions. El vallesà ja està llest per fer el salt a les banquetes després de 21 temporades sobre la gespa. El terrassenc, actualment a l’Al-Sadd de Qatar, no podrà guanyar la Lliga de Campions asiàtica, ja que ho deixarà un cop acabi la fase de grups, en què l’Al-Sadd és líder.

Fidel a una trajectòria esportiva impressionant, Xavi va anunciar que ho deixa just abans de jugar els quarts de final de la Copa del Príncep de Qatar, partit que va guanyar. Al davant, doncs, hi té tres o quatre partits, en funció de si arriba a la final de Copa del 16 de maig. Aquest podria ser el seu últim partit, i podria alçar una copa. Tot depèn de si decideix jugar el 20 de maig a Teheran contra el Persèpolis, partit que podria descartar si l’Al-Sadd ja està classificat. I si ha guanyat la Copa. Deixar-ho alçant un nou títol seria un final ideal per a un jugador tan perfeccionista que fins i tot sap acomiadar-se quan toca. Amb el Barça ho va fer el 6 de juny del 2015, el dia que l’equip blaugrana va guanyar la Champions imposant-se a la Juventus per 3-1 a l’Estadi Olímpic de Berlín. Aquell dia Xavi va jugar els últims 12 minuts entrant per Andrés Iniesta. Amb el braçalet al braç, Xavi va alçar el seu 27è títol amb el Barça.

Xavi Hernández Creus (Terrassa, 1980) va debutar amb el Barça en un partit de la Supercopa d’Espanya el 18 d’agost del 1998 contra el Mallorca, amb Louis Van Gaal de tècnic. El tècnic holandès l’havia vist brillar amb el filial, que acaba de pujar a Segona A golejant el filial del Madrid per 5-0 a casa i imposant-se al Santiago Bernabéu per 0-2. Dos mesos després del seu primer triomf al Bernabéu, Xavi debutava amb el primer equip, i ja als 17 minuts de joc va fer el 0-1 en un estadi, el Lluís Sitjar, on ara ja no s’hi juga al futbol, abandonat. El futbol ha evolucionat molt en aquests 21 anys. Han sigut dues dècades clau en la construcció d’un Barça guanyador.

Futbol des de casa

De fet, el Barça perdria aquella Supercopa contra el Mallorca. Xavi, que va guanyar el seu primer títol uns mesos després (la Lliga 1998/99, en què va ser clau amb un gol al camp del Valladolid), explicava a l’ARA fa uns anys: “No em canso de guanyar en part perquè no vull tornar a passar pel que vaig viure uns quants anys. Quan perds, el Barça és complicat. D’aquelles derrotes i crítiques en vaig aprendre, em vaig fer fort i no vaig parar fins a poder triomfar”. Xavi arribaria a estar a un pas de marxar al Milan, però la seva família sempre li va aconsellar que s’havia de quedar al Barça.

A casa el futbol mai va faltar. El seu pare, Joaquim, figura molt estimada a l’associació d’exjugadors del Barça, va arribar a jugar a Primera amb el Sabadell als anys 60, abans de passar per clubs com l’Europa, el Girona, el Manresa, el Reus o l’Hospitalet. Jugador durant tres anys del Condal, club que actuava de filial blaugrana, Joaquim Hernández sempre va tenir molts amics al Barça, com Oriol Tort. De fet, quan Xavi tenia sis anys el Barça ja el va voler fitxar. Els primers gols i les primeres assistències els havia fet al Jabac, un club formatiu terrassenc, però amb sis anys va entrar al futbol base del Terrassa, ja que el pare n’era el coordinador.

Joaquim Hernández recorda com va organitzar una visita de nens del futbol base terrassenc al Camp Nou que va acabar amb un partidet als terrenys del costat de l’estadi, on ara hi ha un pàrquing. I Tort li va dir que el més menut de tots era tan bo que el volia fitxar. “Doncs és el meu fill”, li va respondre Hernández, que encara va trigar uns anys a permetre el fitxatge, perquè volia veure com el Xavi creixia a prop. Patia per si era massa menut. Amb 11 anys el Barça finalment va fitxar l’home que encara avui en dia és el futbolista que ha jugat més partits amb la samarreta del club, un total de 767. Lionel Messi, de mica en mica, s’hi acosta. En porta 682.

Joan Vilà, com un pare

Xavi va entrar a La Masia l’estiu del 1991 i el seu primer entrenador va ser Juan Manuel Asensi a l’aleví A. “El primer que va fer va ser donar-me la mà. La major part de nens no ho feien. Ja es notava que tenia caràcter. Quan el veies jugar era fàcil adonar-te que tenia una qualitat superior als altres nens, tot i ser el més menut”, explica Asensi. Després vindrien els anys entrenant amb Joan Vilà, que el va dirigir de l’infantil al juvenil. De fet, quan el Barça li va organitzar un acte de comiat poc abans de la final de Berlín, l’any 2015, ell va tenir paraules d’elogi per a Vilà, l’encarregat de metodologia del club. “Soc el que soc gràcies a tu. Tot m’ho vas ensenyar tu”, va dir Xavi, que des de la distància, aquests últims anys, ha seguit defensat la feina de La Masia.

Xavi ha guanyat vuit títols de Lliga, quatre Lligues de Campions, dues Copes del Rei, dos Mundials de Clubs, 6 Supercopes d’Espanya i dues Supercopes d’Europa amb el Barça, a més de tocar el cel amb la selecció espanyola brillant al Mundial guanyat el 2010 i en dues Eurocopes. L’egarenc es va anar convertint, amb el pas dels anys, en el gran exponent de la feina feta a La Masia amb jugadors de la casa. “Ningú explica el futbol del Barça com ell. Si vols explicar a la gent què significa La Masia, ell és la resposta. És el pont entre el Dream Team i el present, l’arquitecte del Barça de Guardiola, el seu hereu”, diu Marc Crosas, que va compartir vestuari amb ell. Curiosament, el creixement futbolístic de Xavi va acabar provocant el comiat del Guardiola jugador, però plegats, anys després, liderarien el millor Barça de la història. Un Barça amb identitat i amb jugadors de la casa.

“Aquesta és la meva última temporada com a jugador, però estic desitjant veure què em portarà el futur com a entrenador. La meva filosofia com a entrenador reflecteix l’estil que hem desenvolupat durant molts anys sota la influència de Johan Cruyff i de La Masia, i que té el seu màxim exponent en la manera de jugar a futbol al Barça. M’encanta veure els equips prendre la iniciativa al camp, el futbol d’atac, i tornar a l’essència del que tots estimem des dels nostres dies d’infància: el futbol de possessió”, diu Xavi en el seu comunicat. Com si fos una declaració d’intencions. L’estiu del 2018, Xavi ja va fer el curs d’entrenador a Madrid per obtenir la llicència UEFA B i A, i hi va compartir formació amb vells coneguts com Víctor Valdés, Raúl, Xabi Alonso o Marcos Senna. En l’horitzó, el somni de Xavi és clar: tornar al Barça per ocupar una banqueta i seguir fent gran el club de la seva vida.