Una acció innocent condemna el Girona (2-1)
Els valencians capgiren el gol de Portu i s'enduen els tres punts gràcies a un penal molt discutit
ValènciaA mesura que creixen les dimensions dels reptes, la importància que agafa qualsevol detall es multiplica en excés. Per més competitiu que hagi sigut el Girona, un penal absurd just començar el segon acte ha engegat a rodar l'esforç fet durant els 90 minuts i ha donat la victòria (2-1) a un València superior en molts trams del partit però no en el còmput global.
El sistema plantejat no deixava lloc a cap dubte, perquè escollia practicitat en lloc de majestuositat. Només així s'entén la presència de Timor i no la de Borja. Es volia evitar un partit trencat, en què les transicions superessin els atacs posicionals. El Girona pateix, i molt, davant plantejaments com el del València, capaç de saltar a miques defensivament però, al mateix temps, de matar el rival en qualsevol de les múltiples estocades de què disposa. Machín volia pausa. I els seus homes han aportat l'ofici que tantes vegades els ha demanat el tècnic sorià. Qualsevol altre mètode hauria comportat el suïcidi en l'estrena a Mestalla, un dels camps que no havien visitat mai. Amb les bases ben assentades, era el torn de tenir paciència i sentit comú. D'aguantar, amb les línies ben juntes, l'empenta inicial d'un conjunt valencià que ha rebut el primer avís mitjançant un cop de cap de Juanpe que Neto ha desviat miraculosament. Tot i que Guedes ha replicat gairebé a l'acte, el Girona ha passat a ser el dominador del joc, triangulant amb una certa comoditat i solvència, i generant un perill premiat gràcies a una acció individual del millor Mojica del curs, que Portu ha creuat amb una rematada de cap. No li podia demanar més al pla previst, el guió estava sortint com volia. Fins que ha arribat el minut en què tot ha canviat i s'ha passat del possible 0-2 a l'empat. Stuani ha tingut l'ocasió d'ampliar l'avantatge, però el seu cop de cap ha sortit per damunt del travesser. Qui no ha perdonat, en canvi, ajudat per la sort, ha sigut el València, que ha vist com el xut de Guedes tocava en Ramalho abans de perdre's al fons de la xarxa. A partir d'aquí, el Girona se n'ha sortit com ha pogut. Navegant contracorrent, amb els papers estripats i perdent la majoria de duels individuals, sobrevivint a la superioritat local sense saber com. Paulista, Pereira i Rodrigo han rondat el gol, però entre Bounou, Ramalho i el col·legiat, que no ha assenyalat un clar penal del porter marroquí, ho han evitat.
Impotència ofensiva
Just quan era el moment de fer un pas endavant, coincidint amb l'entrada de Borja García, un evitable penal comès per Maffeo ha acabat sent una càrrega impossible de contrarestar. Parejo no ha perdonat i ha fet justícia als mèrits d'un equip que feia estona que s'havia fet seu el partit, sota el segell de Marcelino, sense fer cap concessió en les disputes i amb Neto com a principal protector, que ha desviat dues ocasions enverinades de Mojica i Pere Pons. Tot i la inferioritat, el Girona no s'ha rendit i ha fregat l'empat amb una rematada de Stuani que ha fet volar Neto fins a l'escaire. Negats en la recerca de l'empat, Mestalla deixa carbó i la primera derrota de l'any.
