10 anys sense Ángel Pedraza: "Les persones no moren quan deixen de respirar"

TorellóAquest divendres es compleix una dècada de la mort, víctima del càncer, d'Ángel Pedraza (la Rinconada, 1962), però el nom de l'exjugador del Barça i de l'excapità del Mallorca segueix més que viu gràcies a l'Escola de Futbol Ángel Pedraza, ubicada a Barcelona i creada amb el convenciment que "les persones no moren quan deixen de respirar, sinó quan deixen de ser recordades".

Així ho remarca Carles Sarto, cunyat de Pedraza i director d'un club que té com a raó de ser, com a gran objectiu, "cuidar, honorar, protegir i perpetuar el record, el llegat, la memòria i el missatge" de Pedraza. El secretari de l'escola és Marc Pedraza, fill del desaparegut exfutbolista i actual futbolista de l'Andorra de Gerard Piqué, amb qui va compartir armariet a La Masia, al costat, també, de Leo Messi i Cesc Fàbregas.

Ángel Pedraza va morir als 48 anys i, d'acord amb els seus valors i fent realitat una idea que ja havia madurat en els seus últims anys de vida, els seus éssers estimats van crear un club que avui, nou anys i mig després del seu naixement, ja compta amb prop de quaranta entrenadors i 225 jugadors i jugadores dels quatre als divuit anys.

Cap d'ells va poder veure'l jugar mai, i una gran part, de fet, ni tan sols havia obert els ulls per primer cop quan la vida se'l va emportar. Però tots coneixen el seu nom. I també la seva filosofia, les seves idees. "Val la pena esperar, perquè l'esforç i la dedicació sempre surten per algun lloc", va dir el carismàtic Pedraza més d'una vegada. A la seva escola tots els joves creixen sabent que l'esforç és innegociable. "Eduquem en valors tan necessaris per a la vida com la disciplina, l'exigència, la humilitat, el sacrifici, la intensitat, la constància, el respecte i la lluita", diu Sarto, director de l'Escola de Futbol Pedraza.

"Aquí no exigim als jugadors que guanyin partits i trofeus, però sí que els demanem que ho donin tot. A la gespa, l'Ángel arribava amb l'esforç on no arribava amb la tècnica. Aquest és el missatge que volem intentar transmetre als nostres jugadors", reivindica Sarto, convençut que a la vida es pot fallar, com va fer el mateix Pedraza a la tanda de penals d'aquella infausta final de la Copa d'Europa contra l'Steaua de Bucarest, a Sevilla (1986), però que només es pot caure després d'haver-ho donat tot, d'haver lluitat fins a l'últim sospir.

La Zona Franca, al cor

L'escola de futbol, "com l'Ángel volia", es troba a l'humil barri barceloní de la Zona Franca, al qual Pedraza va aterrar als vuit anys en el marc de l'onada migratòria entre Andalusia i Catalunya i en el qual va continuar vivint fins que va deixar enrere el Camp Nou al final del curs 1987-1988, just quan Johan Cruyff va desembarcar a Barcelona. A l'equip blaugrana, Pedraza va jugar fins a 90 partits i va alçar una Copa del Rei (1988) i una Copa de la Lliga (1986). A més, el 16 de setembre de l'any 1980 va deixar el seu nom gravat a la història al convertir-se en el primer jugador criat a La Masia a debutar amb el primer equip del Barça, en un duel de la Copa de la UEFA davant el Sliema Wanderers maltès i de la mà de Ladislao Kubala.

Després es va erigir en un referent al ja desaparegut Estadi Lluís Sitjar i en una llegenda del Mallorca, amb el qual va jugar gairebé 300 partits, i, just després de penjar les botes pujant a Segona B amb el Sóller, va iniciar la seva carrera com a entrenador, arrencant pel futbol base del mateix Barça. Hi va ajudar a modelar futures grans estrelles com Andrés Iniesta. El seu pas per les banquetes, i la seva vida, es va veure frenat de cop en els primers dies del 2011, un gris i trist 8 de gener. Avui, però, una dècada més tard, continua vinculat al món del futbol, al seu món, a través dels 225 joves que cada setmana defensen el seu nom.

"Hem aconseguit el que volíem: que deu anys després no només el recordi la gent de la seva edat i tots aquells cinquantons que el vam poder veure jugar, sinó que el seu nom continuï ressonant amb força i que segueixi sent un referent per a molts nens i nenes", diu Sarto. I, feliç, conclou: "Sens dubte, aquest és el millor homenatge possible per a Ángel Pedraza".