Anna Tarrés, el motor creatiu i exigent que fa ballar les sirenes
És l'últim entrenament al CAR de Sant Cugat i a Anna Tarrés no li agrada com l'equip s'ha tirat a l'aigua. Les fa sortir per repetir l'inici de la rutina. "Més juntes, noies. Alba, més a prop de l'Andrea. Prou. Heu d'enganxar-vos i ajustar-vos al dibuix del banyador. Una mica més, Ona. Més...", insisteix. Quan les té totes a lloc, les fa començar. Amb el mateix inconformisme del dia abans de viatjar cap a Londres intenta perfeccionar la rutina d'Andrea Fuentes i Ona Carbonell, que ahir van inaugurar la competició de natació sincronitzada amb les qualificacions de rutina tècnica. Van quedar terceres amb 96.000 punts, menys que la Xina (96.100) i Rússia (98.200), però més que el Canadà (94.500).
Anna Tarrés va participar com a nedadora en els primers Jocs en què la sincro va ser disciplina olímpica a Los Angeles 84. Des del 1994 col·labora amb la Federació Espanyola de Natació i des del 1997 és la seleccionadora nacional de natació sincronitzada. Més de 30 anys vinculada a aquest esport i 15 buscant la perfecció en els seus exercicis. O el que s'hi apropi més. "No puc evitar-ho, sóc inconformista en tot", assegurava aquests dies en una entrevista.
Tarrés és exigent, competitiva i treu el millor de les seves nedadores a base de repeticions. Incansable, treballa tantes hores com faci falta fins a trobar la fórmula d'expressar les idees, que mai s'aturen al seu cap. Sempre buscant un gir més sorprenent, un efecte màgic, un moviment que sigui únic. Gran part del seu èxit parteix de la seva capacitat d'autocrítica, d'admetre fins on arriben els seus coneixements i a partir de quin moment necessita ajuda. Per això ha anat afegint personal nou al seu staff fins a construir un equip d'especialistes que van des d'una bailaora (Flora Albaicín) per donar més força a la coreografia de flamenc, una parella argentina per captar l'essència del tango o un preparador físic de waterpolo per guanyar força en els salts. Fa uns anys va inventar-se un exercici que es deia La casa encantada i va endur-se l'equip al Parc d'Atraccions Tibidabo per acumular sensacions i poder-les expressar millor dins de l'aigua.
Confessa que del seu pare n'ha heretat el caràcter dialogant i de la seva mare la inquietud. Creu que "tot és susceptible d'inspirar" i fins i tot deixa que els periodistes hi diguin la seva sobre si a les nedadores els queda millor una peineta o dues. "Com ho veieu?", pregunta des del lateral de la piscina, dominant l'escenari. "Esteu superxules, superguapes", anima les seves nenes entre bastidors, mentre ajusta amb la dissenyadora Marife Gorriz els últims detalls dels nous banyadors que lluiran a Londres.
Si la natació sincronitzada genera les esperances de medalla que genera és gràcies a Anna Tarrés. Desitja l'or, però sap que competir contra Rússia és gairebé impossible. El repte és batre la Xina i el Canadà. Després de la rutina tècnica d'ahir, avui se segueix amb la lliure i demà la final entre les 12 millors. Dijous i divendres serà el torn dels equips.
