ESPORTS

El preu de l'esport en l'era del coronavirus

Les lligues han d'actualitzar els acords amb les asseguradores per adaptar-se a la nova realitat

La pandèmia del coronavirus ha sacsejat el negoci de l'esport professional. L'aturada en sec, entre restriccions governamentals i la prudència social, ha aturat també en sec la línia de muntatge d'una indústria milionària. L'equilibri estava tan definit que no preveia un escenari com l'actual, amb confinaments obligats, estadis buits fins a nova ordre i disciplines que han d'esperar mesos per considerar-se aptes per tornar a la competició. Les pèrdues pel contagi massiu del covid-19 són alarmants en tots els estaments del superoci, del futbol al circuit professional de tenis, en cada una de les seves subparcel·les. L'organització de Roland Garros va posposar fa setmanes el torneig, del 24 de maig al 7 de juny ha passat a finals de setembre, amb opció a un segon ball de dates per poder obrir la Philippe-Chatrier.

Tot per evitar unes pèrdues que podrien arribar als 250 milions d'euros i afectarien l'esport francès. "Seria catastròfic per al tennis formatiu de França. La Federació hauria d'assumir un deute enorme i es perdrien els 100 milions d'euros que aportem per fomentar el tenis a nivell nacional i internacional. Es posarien en perill els llocs de treball de moltes famílies. A França no podem abaixar el salari o acomiadar gent així com així, perquè tenim una gran responsabilitat social. Les pèrdues totals arribarien als 260 milions d'euros si no es juga el torneig", explica el responsable de l'apartat econòmic de la Federació gal·la (FFT), Lionel Maltese.

Wimbledon ha sigut l'excepció del circuit ATP. La seva cancel·lació ha reportat a l'All England Club més de 110 milions d'euros en concepte d'indemnitzacions per l'assegurança que va contractar anys enrere i que el protegia d'epidèmies. L'entitat va decidir protegir-se amb l'onada (a petita escala) del virus de la SARS el 2003 a canvi d'una quota anual que s'apropava gairebé als 2 milions d'euros. Una inversió llavors exagerada que podria convertir-se en tendència davant de l'emergència sanitària, encara a falta de vacunes per erradicar el covid-19.

"Les assegurances de cancel·lacions serveixen per quan tens una activitat programada i no se celebra, per rebre una quantitat de diners. Una final de Copa té assegurada la cancel·lació, però com que la traslladaran de data, no hi ha despesa. No es contractava una assegurança per pandèmia perquè normalment té un cost més elevat i no s'havia donat mai, la gent no assumia el risc, però ara hi haurà coses que canviaran", explica a l'ARA Albert Tomàs. Fa una mínima radiografia d'una de les moltes conseqüències empresarials de la pandèmia. L'exfutbolista del Barça és el responsable de l'àrea d'esports del broker RibéSalat i treballa amb diferents clubs del futbol estatal, a banda d'haver format part d'alguns dels esdeveniments faraònics de l'elit esportiva.

Veu que el mercat està paralitzat per l'aturada general, però que fluctua, seguint la llei de l'acció-reacció, amb un futur paper determinant en l'engranatge estructural de l'esport. "Es cobriran els grans esdeveniments que són d'un dia, que són de tot o res, com una final de Lliga de Campions o uns Jocs Olímpics, que et jugues molts diners en un temps molt concret. Hem de pensar que les asseguradores guanyen diners perquè tenen beneficis per un lloc i en perden per un altre. Si el problema és global i tot acaba funcionant igual s'acaba el negoci, s'arruïnen. El terrorisme no es cobria fa uns anys en una assegurança, ara sí. Abans enteníem el terrorisme com una explosió, no com un episodi que pot senzillament cancel·lar un partit", diu Tomàs.

La situació dels futbolistes

Les empreses hauran d'actualitzar-se per seguir protegint els actius. Si no hi ha esportistes, no hi ha mercat. El futbol haurà de prendre mesures per garantir la seva viabilitat a contrarellotge. Ha estat durant gairebé tres mesos exposat a una situació crítica. "L'assegurança d'accidents, de mort per accidents. Els grans equips cobreixen les seves estrelles així, per si passa alguna cosa. Els jugadors no estan coberts normalment per mort per malaltia, que seria el cas del coronavirus. No s'ha previst mai com un risc que un futbolista pugui morir per una pandèmia. Ara es tindrà més en compte", comenta, fent referència a casos reals de l'inici del confinament: "Nosaltres hem tingut jugadors de Primera Divisió que han patit el virus i no han estat assegurats. Si haguessin mort no haurien tingut cobertura. La pandèmia farà que els clubs de futbol, en comptes de cobrir els futbolistes per accidents, els hagin de cobrir per vida, que és molt més car. Seria una cosa així com mort per qualsevol causa. Si tu li pagues el sou a Leo Messi l'hauràs de protegir", insisteix.

La versió estatal de l'esport rei tornarà a l'activitat oficial sense aquestes actualitzacions. Ho fa perquè necessita complir una part dels contractes que té signats amb proveïdors, patrocinadors i ens institucionals que alimenten les diferents federacions del Consell Superior (CSD). Els protocols sanitaris que s'hi apliquen han d'evitar un hipotètic rebrot que podria originar una crisi a gran escala. Reprendre el calendari de partits implica un risc milionari que s'escapa a la regulació habitual entre assegurances i clubs. "Tots els treballadors que comencem a treballar a l'oficina hem de seguir uns protocols perquè estem exposats a contraure el virus. Si els futbolistes es contagien a la feina, en un partit, perquè els han obligat a jugar, poden reclamar a l'empresari o al directiu que ha pres la decisió. Sigui el president del teu club, Tebas o el president de la Federació espanyola. Això provocarà que el preu de l'assegurança de la responsabilitat civil dels directius pugi de preu. Des del coronavirus ha pujat un 30%, un 40% o fins i tot un 100% en el cas del futbol", assegura Tomàs. És la nova bombolla del futbol: dirigents assenyalats, futbolistes pseudoexposats i factors circumstancials.