Barça

Aixecar el primer títol des del fons d’armari

El Barça guanya la Supercopa amb un onze de circumstàncies i novetats

Primer partit oficial. Final de Supercopa d’Espanya. Rakitic, Umtiti i Coutinho a la banqueta. Sergi Roberto a la graderia. El Barça va guanyar ahir el títol estatal (professional o no) amb un onze de circumstàncies, made in la gira estival pels Estats Units. Ernesto Valverde ha demostrat al Camp Nou ser un entrenador resultista. Ahir volia guanyar i va apostar per l’equip de garanties. El d’ara. D’aquí unes setmanes serà totalment diferent, quan la càrrega del Mundial de Rússia 2018 hagi quedat enrere.

La falta de ritme de gran part dels imprescindibles va deixar via lliure a fitxatges i futbolistes que estrenen rol protagonista. Lenglet, un d’ells. L’ex del Sevilla va estrenar-se al costat de Gerard Piqué amb bona nota. Va sortir en la fotografia del gol del Sevilla, però va ser una anècdota. El francès va rescabalar-se minuts després en una contra de Sarabia, que l’encarava sense ajuda. El seu intent de gol amb una rematada de cap va ser un plus més. És un pack que convenç. Lenglet no ha vingut a aprendre al Camp Nou. Ha de millorar i encara no està en la línia dels millors del món, sí, però és un defensa amb cara i ulls per a qualsevol partit. El tercer defensa és aquest any una opció real, independentment del calendari.

Dembélé es reivindica

Valverde volia una plantilla curta, però si els jugadors responen, tindrà problemes per decidir les convocatòries. La parella Rafinha-Arthur es postula com a candidata a sumar minuts en la zona de creació. El nou fitxatge del Barça es consolida com l’element de toc imprescindible, i l’ex de l’Inter intenta demostrar que potser és el millor dels germans Alcántara. Rafinha està en un bon moment físic. Cada vegada que agafava una pilota guanyava un metre respecte al seu adversari. Amb més o menys encert en la passada, aporta el control marca de la casa amb el perill d’un extrem que comença les jugades al mig del camp. La seva vocació defensiva ajuda l’equip quan perd la possessió i ha de baixar al replegament. És un equilibri interessant que, a més, sedueix Valverde. Més dubtes genera Ousmane Dembélé. L’staff va reforçar la seva figura amb la titularitat -i el descart de Malcom-, entre rumors sobre la seva sortida. I ahir, puntualment o no, va convèncer. El campió del món va fer un dels seus millors partits amb la samarreta blaugrana. Va allunyar-se de la figura encasellada d’home d’un contra un als metres finals de la gespa. La seva intenció d’abastar més fases del joc va ser interessant, baixant metres per rebre i combinar amb els seus companys. Luis Suárez el va corregir en dues accions perquè dibuixava la desmarcada a l’espai quan no tocava. Ha de millorar per no desafinar entre els cracs. Aquest és el camí. Veure’l treballant en la pressió és gairebé una novetat que el beneficia a ell i a l’equip. El seu gol per aixecar la Supercopa pot ser l’inici de la seva carrera al Barça.

Alcácer, desconvocat

En la secció d’assenyalats, el gran nom va ser Paco Alcácer. El davanter haurà de buscar-se un destí lluny del Camp Nou. Valverde va deixar-lo ahir fora de la convocatòria sense la llosa -i l’excusa- d’haver-se incorporat tard. L’aposta del 9 suplent és Munir El Haddadi. La versatilitat del marroquí és l’argument que fa caure els dubtes entre les dues candidatures. Munir és jove, arriba de dues temporades de cessions i és fàcil asseure’l sense patir-ne conseqüències.

Més continguts de