RECULL ARTICLES OPINIÓ
Esports Barça 04/02/2015

"El proper repte de Bartomeu: deixar de estar imputat per ser escollit president", el recull d'articles d'opinió de la premsa esportiva

Els articles d'opinió d'aquest dimecres parlen sobre la decisió del jutge Ruz d'imputar Bartomeu en el cas Neymar

Ara
4 min
Zubizarreta, Bartomeu i Neymar en una imatge d’arxiu.

BarcelonaLa majoria dels articles d'opinió d'aquest dimecres parlen sobre la decisió del jutge Ruz d'imputar el president del Barça´, Josep Maria Bartomeu, en el cas Neymar.

Joan Vehils, a 'Sport'

"Puc entendre que a Bartomeu no tingués ganes de sotmetre's a una roda de premsa sense límit de preguntes, però d'això a triar una televisió privada... això sí, després va anar a TV3... No obstant, Bartomeu ahir va perdre una oportunitat única de tornar a mostrar aquest tarannà obert i proper que sempre l'ha acompanyat des que va rellevar Rosell".

Josep Maria Casanovas, a 'Sport'

"Bartomeu va tornar a la teoria de la conspiració, a la de les mans negres, al victimisme polític. No va fer cap autocrítica i va insistir en què tornaria a fer el mateix per fitxar el crac brasiler [...]. El que no pot fer és culpar de tot a l'enemic, als poders de l'Estat, i més si després reconeix que són només indicis i que no té proves".

Albert Masnou, a 'Sport'

"L'objectiu és desestabilitzar el club, fer fora presidents o estrelles, perquè vagin venint d'altres més dèbils, que tinguin menys influències per a que el Barça no faci ombra a la casa blanca".

Santi Nolla, a 'Mundo Deportivo'

"Van anar a per Rosell, a per Messi i a per Neymar, i ara a per Bartomeu. Van a pel Barça. Això és indiscutible. Mai un club ha patit tants impactes extraesportius en tan poc temps, ni amb tanta rapidesa d'actuació. El Barça va fer una declaració complementària de 13 milions d'euros. Però aquí no és una qüestió d'interpretació. És de persecució".

Francesc Perearnau, a 'Mundo Deportivo'

"Tots els poders públics, fàctics, polítics i esportius han començat a disparar contra el Barça des que Neymar va triar el Barça i no tot l'or del Madrid. [...] No pararan mentre Florentino segueixi insomne, atacat dels nervis i alimentant una revenja contra el Barça".

Miguel Rico, a 'Mundo Deportivo'

"No només es creen ocasions de gol sinó que Suárez n'ha tingut, però n'ha fallat més de les que ha marcat. Una ratxa que tal com ve, se'n va. I quan arribi aquest dia, ha d'estar segur d'ell mateix per poder firmar, com acabaran firmant, els gols que el faran entrar en la història del Barça. Ara és imprescindible que jugui. Els seus gols ho seran després".

Enric Matarrodona, a 'L'Esportiu'

[Sobre una possible final Barça-Espanyol en la Copa del Rei] "Jo m'imagino una final al Camp Nou, amb la meitat de l'aforament per a cada club, ple a vessar i que vinguin. Perdre entraria dins la lògica, però guanyar representaria una gespa que es recordaria tot el que queda de segle i més!".

Jordi Grau, a 'L'Esportiu'

"Ser admirador del futbol del Barça i desitjar tenir Simeone d'entrenador hauria d'estar prohibit, perquè una cosa és la intensitat i fins i tot la duresa i una altra de ben diferent és la mala fe. Anar a buscar el turmell o el genoll, entrar per darrere... tot això està tipificat en el reglament. El que cal és aplicar-lo".

Ramon Besa, a 'El País'

"La vida somreia a Bartomeu fins que el dilluns va saber de la petició de la Fiscalia. [...] El Barça sempre ha anat a remolc en el cas Neymar pel preu i per la declaració complementària a Hisenda, de manera que el proper repte que té Bartomeu és major que qualsevol dels que ja ha superat: deixar de estar imputat per ser escollit president".

Manel Pérez, a 'La Vanguardia'

"O el fiscal canvia la pràctica habitual de no imputar per una diferència de criteri, si 2013 o 2014, sobretot quan el contribuent en lloc d'ajornar avança, o no coneix els documents aportats pel Barcelona en els quals es recull que la retenció sí que es va realitzar".

Ramon Solsona, a 'La Vanguardia'

[Sobre els partits amb l'Atlètic] "Les paraules venjança i revenja tenen el mateix origen etimològic que vindicar i reivindicar, l'arrel és la mateixa, però un significat és cruent i l'altre, proactiu, com es diu ara. Reivindicar.se amb un ganivet entre les dents és una bona metàfora per descriure una actitud sobre el terreny de joc, però, ep, només una metàfora".

Valentí Pich, a 'El Periódico'

"Sens dubte, en el futbol influeixen molt els sentiments i l'amor pels colors, però en una societat avançada és sa que la justícia faci el seu paper i que actuï de manera vigilant i indiscriminada amb qualsevol persona o entitat".

Alfredo Relaño, a 'As'

stats