BARÇA

Eleccions al Barça: deu aspirants per a una única cadira

La data final de les eleccions marcarà l'estratègia dels precandidats

Pocs minuts després de prendre possessió com a president de la comissió gestora, Carles Tusquets assegurava que no acceptaria "pressions per convocar les eleccions en moments complicats". Dimecres, l'endemà de la dimissió en bloc de la directiva, ja es va començar a parlar de la data dels comicis i es va proposar com a primera opció just abans de Nadal, el cap de setmana del 19 i 20 de desembre.

Però tot dependrà de la pandèmia i no és gens descartable que la gestora, per aquest motiu, acabi allargant-les al màxim possible. "La meva idea era convocar les eleccions as soon as possible, com diuen els anglesos [com més aviat millor]. Però remarco la paraula 'possible'. Cap dels que som aquí [a la gestora] tenim aspiracions d'entrar a cap candidatura. Només volem que hi hagi el màxim de participació", deia Tusquets.

Tusquets: "No acceptarem pressions per convocar les eleccions a la presidència del Barça en moments complicats"

De la mateixa manera que l'èxit de la moció de censura va agafar desprevinguda la directiva de Bartomeu i la majoria de precandidats, la dimissió anticipada del president també ha agafat els que aspiren a seure a la cadira principal de la llotja amb el pas canviat. És per això que l'escenari electoral que s'hauria produït al mes de març pot variar substancialment. Les presses per enllestir una candidatura –sobretot si finalment es vota abans de Nadal– i la incertesa per qui ha d'assumir les més que probables pèrdues d'aquesta temporada –bona part de les precandidatures creuen que s'ho carrega tot el nou president– en són les responsables. Alguns noms propis com Víctor Font, Toni Freixa, Agustí Benedito, Jordi Farré o Lluís Fernández Alà ho tenen clar. D'altres, com Joan Laporta, Emili Rousaud i Xavi Vilajoana ultimen els serrells abans de sortir al terreny de joc. Mentre que, sense deixar la metàfora futbolística, Jordi Roche i Joan Rosell tenen molts dubtes i van partit a partit.

De moment ha començat el ball d'enquestes, de caràcter intern, per conèixer la intenció de vot dels aproximadament 110.000 socis amb dret a sufragi. Tot i que hi ha una segona pregunta igual d'interessant: saber quants aniran a les urnes. Si normalment la participació està per sota del 50%, amb la pandèmia la dada podria ser bastant inferior. El primer pas, però, serà aconseguir l'aval dels socis amb les 2.257 firmes necessàries per passar de precandidat a candidat. Un punt on, aquest taulell de com a màxim 10 aspirants, quedarà reduït a només un grapat. Tots ells, homes.

Víctor Font

Un dels candidats que porta més temps preparant-se és Víctor Font, empresari que ja havia anunciat el seu projecte abans del 2015 però que, per falta de temps, va declinar concórrer en aquells comicis. Després de dos anys intentant donar-se a conèixer entre els socis, i de participar activament en el vot de censura, ara comença a moure la maquinària electoral arran de la dimissió de la junta. Font té previst presentar en les properes setmanes els noms i cognoms de l'equip que l'acompanyarà en les eleccions. Un calendari que el seu equip de campanya acabarà de confeccionar en funció de la data electoral.

Joan Laporta

Al seu torn, l'expresident Joan Laporta (2003-2010) està ultimant els detalls de la seva candidatura. Des del seu entorn expliquen que ja fa mesos que hi estan treballant "per evitar que torni a passar el mateix del 2015", quan les presses i la incertesa van arruïnar les opcions de l'advocat de tornar a la llotja del Camp Nou. Laporta té l'equip i el projecte a punt i només falta que el mateix candidat doni el sí definitiu. Per ara no hi ha data per a la presentació.

Toni Freixa

Qui té les coses clares és Toni Freixa. L'advocat, que va ser al club els primers anys de la junta de Laporta i va ser directiu i portaveu en el primer mandat de Rosell i Bartomeu (2010-2015), ja va presentar-se a les eleccions de fa cinc anys. Contrari a la moció de censura, Freixa va formalitzar la candidatura a finals d'estiu, en un acte que es va fer precisament a l'Auditori 1899 del Barça. Un cop es conegui la data de les eleccions, farà un pas més i presentarà la seva proposta electoral, "basada més en el projecte que en els noms propis".

Agustí Benedito

Qui també fa temps que prepara el seu projecte és Agustí Benedito, candidat el 2010 i el 2015, i impulsor d'un vot de censura el 2017 que no va aconseguir les firmes necessàries per tirar endavant. Contrari a la moció d'aquest 2020, per l'escenari econòmic que planteja de cara al nou president, Benedito també té tota la maquinària electoral a punt a l'espera "de poder definir l'estratègia". O sigui, de tenir la data de les eleccions, que especula que no seran abans de Nadal sinó que, al·legant la situació sanitària, se'n podrien anar "fins i tot més enllà del març".

Jordi Farré

Jordi Farré també va concórrer a les eleccions del 2015, on es va donar a conèixer, tot i que no va passar el tall de signatures. Ara, amb l'aval d'haver impulsat el vot de censura, està convençut que obtindrà prou suports dels socis per ser candidat a tots els efectes. Partidari que els comicis siguin "com més aviat millor", perquè "en cas contrari, amb la pandèmia, no es podran fer fins molt tard", presentarà projecte i equip quan la gestora n'anunciï la data.

Emili Rousaud

Qui va ser directiu a la junta de Bartomeu fins a l'estiu, Emili Rousaud, està ultimant també el seu projecte, individual i col·lectiu. I és que el fundador de Factor Energia està proposant als precandidats una proposta unitària de cara a aquestes eleccions. A l'espera de tenir una resposta definitiva, i conscient que és complicat que la seva iniciativa arribi a bon port -per unificar egos i consensuar un cap de llista-, també treballa en paral·lel per muntar "una candidatura forta" que tingui opcions reals. Rousaud es dona de marge unes dues setmanes per decidir entre la proposta d'unitat, ser candidat en solitari o renunciar a presentar-se.

Xavi Vilajoana

L'altre directiu de Bartomeu que estarà present en aquesta cursa és Xavi Vilajoana, que va ser a la junta fins a la dimissió en bloc d'aquesta setmana, tot i que havia mostrat discrepàncies amb el president i havia amenaçat amb plegar tant l'1-O com a l'estiu, pel Barçagate. Els últims dies havia mogut els fils per presentar-se com a cap de cartell, organitzant un equip i planificant la campanya. Si no falla res, la setmana vinent presentarà formalment la precandidatura.

Lluís Fernández Alà

De tots els noms propis, el de Lluís Fernández Alà és el menys conegut per part de la massa social blaugrana. Aquest empresari de Sant Cugat va anunciar al maig la intenció de concórrer a les eleccions i ha buscat visibilitat donant suport a la moció de censura. De moment només ha destacat les línies mestres del seu projecte: transparència, catalanisme, unitat i planter. S'espera que faci un pas més en els propers dies.

Jordi Roche

L'avançament electoral ha agafat desprevingut Jordi Roche. L'empresari gironí, antic president de la Federació Catalana de Futbol, havia estat treballant molt fort abans de la pandèmia per preparar un projecte de pes. Assenyalat com l'aposta continuista de la directiva, etiqueta que va voler treure's de seguida, Roche té ara dubtes de si s'acabarà presentant o no. Bàsicament, per la proximitat de les eleccions i els dubtes sobre la situació econòmica de l'entitat. El seu equip reconeix la incertesa i creu que es decantarà, en un sentit o un altre, durant les dues properes setmanes.

Joan Rosell

L'últim nom a la partida és el de Joan Rosell. L'empresari, expresident de la CEOE i de Foment del Treball, era el candidat de l'establishment per dirigir el Barça però també s'ha vist perjudicat per l'avançament electoral, que li dificulta tancar un projecte i donar-li visibilitat. Des del seu entorn es considera "molt difícil" que pugui presentar-se. Sobretot si les eleccions es fan aviat.

Josep Maria Bartomeu: un resilient al Camp Nou