Esports Barça 08/05/2019

Europa desfigura el Barça

La desfeta a Anfield sacseja el projecte del club i torna a posar en dubte la continuïtat de Valverde

A. Nadal / M. Molina
3 min
Ernesto Valverde lamentant-se durant la desfeta d’Anfield.

BarcelonaLa tornada des de Liverpool cap a Barcelona va ser un funeral. Cares llargues dels jugadors, incapaços de donar resposta damunt la gespa d’Anfield; cares desencaixades d’Ernesto Valverde i d’un staff tècnic que es van quedar sense recursos, i incredulitat i decepció entre l’ampli desplegament de membres de la junta directiva que van anar al partit. Després de la caiguda a Roma, pocs eren els que es podien imaginar una derrota com la que el Barça va viure a Liverpool. A la Lliga, el club es mostra sòlid i pràcticament no té rival, amb una hegemonia que ja supera una dècada: han guanyat la competició en vuit de les últimes onze edicions. A la Copa disputaran la cinquena final seguida el 25 de maig contra el València. Amb la ferida encara oberta, al club s’admet que no es prendran decisions transcendentals aviat, però torna a planar en la direcció del club la idoneïtat o no de la figura de Valverde. El tècnic no és l’únic assenyalat del naufragi sense excuses d’Anfield: una bona part dels jugadors, amb uns sous cada vegada més alts i amb un poder indiscutible dins el club, també estan en el punt de mira per la seva falta de reacció i d’actitud després d’encaixar, una rere l’altra, les punyalades mortals del Liverpool en forma de gols.

El tarannà i la manera de fer de Valverde són arguments que fins ara han jugat a favor d’un tècnic que ha dirigit el Barça amb mà de ferro a la Lliga, però reincident en els errors de l’equip a la Champions. El primer desastre europeu dels últims anys no correspon a l’etapa de Valverde, sinó que va ser en l’última temporada de Luis Enrique. En l’últim curs del Barça del trident, l’equip va caure 4-0 a París als vuitens i, després d’una miraculosa remuntada al Camp Nou, la nova derrota va ser a Torí. Després va arribar la desfeta de Roma i aquest any, amb el retorn a les semifinals i el resultat enganyós de 3-0 de l’anada, la caiguda ha sigut més gran: per inesperada i per incomprensible.

En el seu segon curs, amb la renovació anunciada al febrer, Valverde havia dut l’equip fins a Anfield amb un rumb, quant a resultats, ferm. El tècnic ha anat apagant focs al llarg de la temporada sense fer soroll. Primer van ser les reaccions negatives d’Arturo Vidal a les xarxes socials, després els retards de Dembélé, passant per la gestió de la baixa d’Umtiti i, últimament, amb el capítol obert de Coutinho, una pàgina que no s’ha acabat de tancar i que, amb l’actuació del brasiler a Anfield, és un dels punts calents que la junta directiva i la secretaria tècnica tenen damunt la taula.

Des dels despatxos nobles del club s’admet que ara s’obre “un període de reflexió” respecte a un projecte que, en cas de victòria, “hauria sigut estable”. Però amb la desfeta a Liverpool el panorama canvia. La direcció esportiva, renovada l’estiu passat amb el comiat de Robert Fernández i l’entrada d’Éric Abidal com a secretari tècnic -i amb Ramon Planes com a adjunt en un organigrama que encapçala Pep Segura com a mànager esportiu-, té el repte de reorientar l’equip a la Champions, on el Barça encara obté bons resultats al Camp Nou però s’empetiteix a domicili. Cada cop més allunyat d’un estil que va permetre al club brillar a Europa i encaixar les derrotes amb el cap ben alt.

Malgrat que al Barça s’assumeix que no tota la responsabilitat és del tècnic, veient la resposta d’un gran grup de jugadors als quals s’han atès bona part de les seves peticions, és una evidència que la figura de Valverde es debat ara mateix, sense obviar qualsevol decisió que pugui prendre el tècnic. Amb una nova caiguda a Europa, es torna a avivar el debat sobre quin llegat deixarà la junta que encapçala Josep Maria Bartomeu, que va començar guanyant les eleccions després d’un triplet del Barça i que, des de llavors, no s’ha tornat a una final de la Champions. La joia de la corona de l’actual junta és haver aconseguit el consens per tirar endavant l’Espai Barça, malgrat el retard que acumula. En el terreny esportiu s’ha mantingut el domini a la Lliga, però l’esclat d’emocions que suposa la Champions s’esvaeix any rere any.

stats