BARÇA

La jutge Lamela envia a judici Sandro Rosell

La magistrada imposa a l’expresident del Barça una fiança de 78,6 milions que haurà d’abonar en 24h

La jutge de l’Audiència Nacional Carmen Lamena va acordar ahir obrir judici oral contra l’expresident del Barça Sandro Rosell; la seva dona, Marta Pineda, i quatre persones més per blanqueig de capitals continuat i organització criminal per un delicte greu en el marc de l’anomenada operació Rimet. Tots estan processats per haver format part d’una xarxa a través de la qual presumptament van blanquejar prop de 20 milions d’euros de la Confederació Brasilera de Futbol (CBF).

Així, la jutge va sol·licitar ahir les fiances civils per als sis encausats. Lamela imposa una fiança de 78,6 milions d’euros per a Sandro Rosell; de 73,3 milions d’euros per a Joan Besolí, soci de l’expresident del Barça; de 66,6 milions d’euros per a Marta Pineda i per al cunyat de Rosell i presumpte testaferro de la trama, Pedro Andrés Ramos, i de 53,3 milions d’euros per a Shahe Ohannessian i José Colomer. La fiança que la jutge Lamela els ha imposat és civil, és a dir, la magistrada la demana per assegurar les possibles responsabilitats que es puguin imposar als investigats en la futura sentència, a diferència de la fiança penal, que els investigats dipositen per evitar la presó provisional. La magistrada els dona com a màxim 24 hores (un termini que acaba avui) per dipositar aquestes quantitats i, en el cas que no ho facin, avisa que procedirà a embargar-los els béns per poder cobrir les quantitats que els ha imposat.

Seguirà en presó provisional

La jutge Carmen Lamela també va acordar mantenir la situació personal dels investigats, ja que considera que des que es va pronunciar no han variat les circumstàncies que van motivar la seva situació actual. Per tant, Lamela manté Sandro Rosell en presó preventiva, una situació en què l’expresident blaugrana es troba des del 25 de maig de l’any passat (el dia 23 va ser detingut a Barcelona i, dies més tard, Lamela va decretar l’ingrés en presó preventiva per a l’empresari).

Dimecres, just el mateix dia que l’expresident blaugrana era traslladat des de la presó madrilenya de Soto del Real fins a la presó catalana Brians 2 (ubicada al terme municipal de Sant Esteve Sesrovires), la Fiscalia de l’Audiència Nacional va presentar el seu escrit d’acusació contra Rosell, que la jutge Lamela ha trigat menys de 72 hores a atendre. En l’escrit, el fiscal sol·licita per a l’expresident blaugrana una pena d’11 anys de presó per delictes de blanqueig i organització criminal, així com una multa de 59 milions d’euros. La suma que li reclama Lamela correspon a la xifra que ha sol·licitat el fiscal, a més del 30% addicional en concepte d’interessos.

A l’escrit d’acusació la Fiscalia també reclama, a més de la pena de presó i la multa per a Rosell, set anys de presó i una multa de 50 milions per a la seva dona, Marta Pineda, i 10 anys de presó i una multa de 55 milions d’euros per a l’advocat andorrà Joan Besolí, exconseller de Finances del comú de Sant Julià de Lòria entre els anys 2011 i 2015 i propietari d’una empresa de comptabilitat (de la qual Rosell és soci).

Pel que fa als altres tres acusats en el cas, l’amic libanès de Rosell Shahe Ohannessian s’enfronta a una pena de set anys de presó i una multa de 40 milions d’euros, i per als altres dos presumptes testaferros de la trama, Pedro Andrés Ramos i Josep Colomer, la Fiscalia reclama vuit i sis anys de presó, respectivament, així com 50 milions d’euros de multa per a Ramos i 40 per a Colomer.

Els contractes amb la CBF

Segons el relat del ministeri públic, l’expresident del Barça va dirigir des del 2006 una organització criminal integrada per cinc persones més que ocultava a paradisos fiscals mitjançant una estructura societària opaca per blanquejar després un total de 14.972.612 euros pels drets televisius de diversos partits amistosos de la selecció brasilera de futbol. A més, també es van apropiar de quantitats procedents del contracte de patrocini de Nike amb la seleção,que sumaven 5 milions d’euros.

Els fets, doncs, es remunten a l’any 2006. El primer contracte, signat per Ricardo Teixeira (president de la CBF) amb una societat àrab domiciliada a les illes Caiman, buscava obtenir els drets de 24 partits amistosos de la selecció del Brasil. Així, a la interlocutòria de transformació a procediment abreujat que Lamela va fer pública ara fa un mes, la magistrada explica que es va imposar a la compradora “el pagament d’uns fons que es van apoderar en benefici propi Alexandre Rosell i Ricardo Teixeira, en perjudici de la CBF”. Així, segons la interlocutòria, Rosell i la seva dona van rebre 6.580.000 euros dels amistosos, i Teixeira, 8.393.328.

Els comptes d’Andorra

La magistrada de l’Audiència Nacional Carmen Lamela detalla totes les operacions que els investigats van dur a terme per donar aparença de legalitat a les comissions il·legals que cobraven. Segons apunta, ho feien des d’un entramat societari i transferències bancàries ordenades des de societats que pertanyien al grup empresarial saudita que figurava com a comprador dels drets. La jutge afegeix que els diners acabaven en comptes d’Andorra en què figuraven com a signatures autoritzades Rosell i l’advocat andorrà Joan Besolí.

Per la seva banda, la defensa de Sandro Rosell, que treballa per aconseguir que sigui declarat innocent, al·lega que les comissions que va cobrar Rosell eren legals i que una prova d’això és que la Confederació Brasilera de Futbol, “que n’hauria de ser la perjudicada”, no només no s’ha presentat com a acusació, sinó que també defensa la feina de l’expresident blaugrana perquè va derivar en beneficis per a l’entitat.