Barça

Rakitic: rellotge suís, competitivitat croata

El clàssic destapa la feinada d’un Ivan que cada dia posa al servei de l’equip una nova virtut

A Suïssa encara el recorden per una jugada de murri que va fer amb el seu compatriota Mladen Petric a la sortida d’un córner. Ivan Rakitic tenia 19 anys però ja era una de les peces clau del Basilea, el seu club de formació. Vist amb la perspectiva actual, i encara amb l’eco del seu intel·ligent gol al Santiago Bernabéu, la jugada defineix moltes de les coses que han convertit el croat en un jugador fonamental: concentració, lectura del joc, esforç, fidelitat i un punt de creativitat.

L’acció és la següent: Petric es disposa a servir de cantonada, però avisa Rakitic i fa veure que té una molèstia que li impedeix fer el llançament. Abans d’abandonar la posició al costat del banderí, Petric toca lleugerament la pilota i la posa en joc. Cap defensor es mou. Rakitic s’acosta al córner, recull la pilota, avança en conducció fins a l’àrea i xuta. La jugada no va acabar en gol però va valer molt més que això: va fer que es comencés a parlar, i molt, d’aquell jove migcampista que ja destacava a les categories inferiors de Suïssa.

Però el seu sentiment era croat. Havia nascut i s’havia criat a Möhlin perquè els seus pares havien emigrat abans que esclatés la Guerra dels Balcans, però quan va rebre la trucada del seleccionador Slaven Bilic el 2007, va acceptar jugar amb Croàcia. Aquella decisió va crear-li enemics a Suïssa, on el consideraven un dels seus. Havia rebut el premi al millor jove de la lliga. Però ell, una barreja de les essències conegudes, volia jugar amb Croàcia. La seva família va rebre amenaces de mort i va haver d’esborrar pintades molt dures a casa seva.

Al Schalke 04 va trobar la manera de distanciar-se d’aquell episodi sense abandonar del tot casa seva. Ja començava a estar a l’agenda dels grans clubs a Europa però ell va preferir la proximitat d’Alemanya, on dominava l’idioma, per seguir fent carrera. En el primer curs a la Bundesliga, amb 20 anys acabats de fer, va fregar els 3.000 minuts i va confirmar-se com el comodí ideal: va jugar en totes les posicions del mig del camp i, fins i tot, a la banda esquerra.

L’elogi de Valverde

“És absolutament constant”. Ernesto Valverde va tenir clar després del clàssic quin era l’elogi que més defineix Rakitic. Que mai falla, que és fiable, que és estable. Que hi va “des del primer minut fins al final del partit però també de la temporada”, ampliava el Txingurri.

Rakitic és el rellotge del Barça. És precís, és puntual. Té una mecànica sòbria, sembla indestructible. El migcampista s’ha perdut només 29 dels 280 partits en les cinc temporades que fa que vesteix de blaugrana i, trident i porter a banda, ha sigut sempre un dels tres futbolistes de camp amb més minuts. Enguany només ha fallat en tres ocasions: una per sanció i les dues anades de Copa del Rei contra la Cultural Lleonesa i el Llevant. En la resta de partits, fins i tot els dies que ha arrencat des de la banqueta, ha tingut minuts.

Per a Luis Enrique també va ser imprescindible. “S’associa bé, té un gran desplegament, arriba a zones de finalització, fa gols, té xut, té estratègia. És un jugador molt complet”, insistia Valverde, rendit a la seva polivalència. Sovint Rakitic és més aviat una navalla suïssa. Sempre aporta un recurs a la plantilla.

Sense l’ego del Mundial

Jugador d’equip, crac amb l’ego controlat. La serietat de Rakitic creix cada temporada i s’ha vist augmentada en l’any després d’un Mundial que no l’ha descentrat. Va ser titular en la primera jornada contra l’Alabès. Feia un mes que s’havia proclamat subcampió del món, i al Camp Nou, Rakitic va ser el jugador que més va intervenir, amb un 11,9% de possessió. Va ser qui més tocs va fer (145) i qui més passades va repartir (134). En accions sense pilota, va ser qui més pilotes va interceptar (2) i qui més duels aeris va guanyar (4).

No era només que li durava l’emoció de Rússia. Passen els mesos i costa trobar-li un mal partit. Un moment de davallada. Una mala ratxa. Té rigor en els dies de mandra col·lectiva, s’acomoda a les decisions del tècnic quan toca ajustar les imprecisions d’Arturo Vidal, permet que llueixi Arthur i que els elogis ignorin la seva feina fosca al costat de Busquets. Mira Messi i reacciona als seus moviments. En definitiva, mou les agulles perquè l’equip rutlli bé.

Més continguts de