BARÇA

Les amistats perilloses de Rosell

L’etapa de l’expresident blaugrana al Brasil marca el seu ascens i la seva posterior caiguda

Durant la precampanya a les eleccions en què va ser el candidat més votat de la història del Barça, Sandro Rosell invitava penyistes, periodistes i empresaris al seu domicili del carrer Déu i Mata de Barcelona. A la planta baixa, entre vins i samarretes, al costat d’un futbolí, explicava anècdotes, seduïa, guanyava suports. Una de les anècdotes que més li agradava explicar era sobre Julio Grondona, l’home que durant més de 30 anys va manar a la Federació Argentina. Rosell explicava que els periodistes assetjaven el seu despatx per preguntar-li sobre un cas de corrupció, però Grondona deia als seus ajudants que no passava res i mostrava un anell amb dues paraules gravades sobre or: “ Todo pasa”. Rosell ho trobava divertit: Grondona no donava la cara i els periodistes acabaven anant-se’n. Tot passava i el poder es perpetuava. Anys més tard, ell va aficionar-se a no donar explicacions, com quan va dimitir com a president. Però no tot ha passat, i ahir va ser detingut pels seus negocis i operacions en un continent, l’americà, que va catapultar-lo a l’èxit i que ara l’ha fet caure.

Nascut en una família distingida, el seu pare va ser directiu del Barça i fundador de Convergència. Ell volia ser futbolista, però va estudiar a Esade i es va dedicar als negocis, primer com a comercial dels perfums Myrurgia. Un dels moments clau de la seva vida va ser quan Albert Agustí, un dels seus caps a Myrurgia, el va reclutar per formar part de l’equip que cuidava els patrocinadors dels Jocs Olímpics de Barcelona. “Aquesta etapa és clau, és quan descobreix el mercat global i la força dels esports”, diuen els que el coneixen. Aquells dies d’ara fa 25 anys, Rosell va fer contactes amb grans marques. I va decidir dedicar-se als esports.

Per exemple, va proposar a la lliga espanyola signar un contracte de patrocini per la pilota oficial de la Lliga, una iniciativa que ni Reebok ni Adidas li van comprar. Nike, en canvi, sí. Així, va passar a treballar per a Nike i es va convertir en un dels homes de confiança de la marca per controlar el mercat sud-americà. Rosell va aterrar al Brasil el 1999, tres anys després del primer acord entre Nike i la Confederació Brasilera (CFB), per un valor de 160 milions, que va desencadenar una primera investigació de la fiscalia dels Estats Units, ja que Nike té la seu a Portland. Rosell va ser clau en les renovacions i millores del contracte del Brasil, on es va fer amic del president de la Federació-Ricardo Teixeira-, de jugadors i de representants, uns contactes que serien claus, per exemple, per fitxar Ronaldinho el 2003. Quan el 2002 la selecció brasilera va guanyar el Mundial, en el vol Tòquio-Brasília Rosell era al costat dels jugadors, celebrant-ho. Era l’únic estranger de l’expedició. Durant aquests anys va conèixer persones com Julio Grondona, el president de la Federació Argentina, o Horacio Cartes, el president de la Federació del Paraguai. Cartes va ser escollit posteriorment president del Paraguai i va convidar Rosell a la seva presa de possessió. Tancada aquesta etapa, Rosell va tornar a Barcelona, on es va enrolar a la candidatura de Joan Laporta per presidir el Barça, el 2003.

Retorn al Brasil

Un cop decideix marxar del Barça, enemistat amb Laporta i Soriano, va tornar a treballar al mercat brasiler. Així, el 2006 va arribar a un acord amb la CBF per encarregar-se de l’organització d’una vintena de partits amistosos del combinat sud-americà. Rosell va presentar una oferta al seu amic Ricardo Teixeira, que li va demanar cobrar per avançat un 50% d’aquest acord. Rosell va buscar el capital necessari per a aquesta operació a l’Aràbia Saudita, a l’empresa International Sports Events (ISE) -de les illes Caiman, però que pertany al hòlding saudita Dallah Albaraka-, i va crear un entramat que seria investigat per la justícia brasilera. Posteriorment, el 2008, va arribar el cas relacionat amb l’organització d’un partit amistós entre el Brasil i Portugal en què hi havia involucrada una de les seves empreses, Ailanto Makerting, que va cobrar més de 3 milions d’euros i que va ser investigada perquè es va crear amb seu al Brasil just a temps d’organitzar el partit: l’organitzador, per llei, havia de ser brasiler. Sempre hi va haver la sospita que Teixeira li havia donat els drets abans de la creació de l’empresa. Quan Rosell va arribar a la presidència del Barça va haver de vendre les empreses relacionades amb esports, com Ailanto i Bonus Sport Marketing, que havia treballat al Brasil i a Qatar. Rosell va afirmar que l’havia venuda al hòlding Dallah Albaraka, el mateix que va finançar la compra dels amistosos del Brasil l’any 2006, però era fals. La venda no es va fer fins al 2011, quan ja feia temps que era president del Barça. El comprador va ser Shahe Ohannessian, cap d’una empresa libanesa de la qual pràcticament no hi ha cap tipus d’informació. Ohannessian també va ser detingut ahir.

Del Brasil a Andorra

La relació amb Teixeira, de fet, ha perseguit sempre Rosell. L’exdirectiu brasiler va estar en el càrrec de president de la federació del Brasil durant 23 anys, i se l’ha acusat de blanqueig de diners, evasió de divises i falsificació de documents públics, uns delictes que hauria comès entre el 2009 i el 2012 aprofitant el càrrec i els contactes dins del futbol mundial que havia fet gràcies al seu sogre. Teixeira s’havia casat amb la filla de João Havelange, el president de la Federació Internacional de Futbol (FIFA), fill d’un traficant d’armes belga que havia fet tractes amb l’exèrcit brasiler. Amb els contactes d’Havelange, Teixeira va manar amb un estil personalista i polèmic que l’ha portat a aparèixer en més de 15 investigacions. Ara viu a Miami, però va arribar a demanar a Rosell si li podia tramitar la residència passiva a Andorra. I Rosell va demanar la gestió a l’empresari andorrà Joan Besolí, propietari d’una empresa de comptabilitat de la qual l’expresident també és soci. Besolí va ser un dels altres detinguts ahir.

Més continguts de