Barça

Griezmann, una navalla suïssa per a l'atac de Valverde

Caldrà veure si al Barça manté la llibertat que tenia amb Simeone o si s'ha d'encaixar en un rol concret

Ja és oficial: s'ha acabat el culebró que fa dos estius que durava i Antoine Griezmann vestirà de blaugrana la propera temporada. Resolta la qüestió del fitxatge, ara la intriga és esbrinar quin rol tindrà a l'atac del Barça. I no és una equació senzilla, perquè en deu anys a la lliga espanyola s'han vist molts i diferents Griezmanns. Amb 18 anys era extrem esquerre a la Reial Societat, però des que juga a l'Atlètic de Madrid, Simeone l'ha anat modelant temporada rere temporada per donar-li totes les claus de l'atac matalasser. Griezmann pot ser moltes coses diferents, però quina fórmula pot beneficiar més el Barça per encaixar-lo amb Messi, Suárez i Dembélé? Si arribés Neymar, com l'afectaria? Fins ara Ernesto Valverde no ha deixat cap pista, perquè cada cop que se li ha demanat l'opinió ha desviat la qüestió amb l'argument que no vol parlar d'un futbolista que juga en un altre club. No se sap què preveu el tècnic i fins que comenci la temporada costarà anticipar-ho. Però jugant amb la pissarra, les coses podrien anar per aquí.

Per dins amb Messi i sense extrems

La combinació de més jerarquia el faria jugar per darrere de Suárez com a segon mitjapunta

El primer que es constata del Griezmann actual és que està entrant en el període més madur del seu futbol. Amb 28 anys, es recrea en una capacitat especial per associar-se amb els companys. A l'Atlètic de Madrid ha anat guanyant permisos i llibertats, i s'ha mogut per totes les zones de l'atac matalasser. Gairebé sempre amb un company en profunditat (Diego Costa o Morata), Griezmann ha buscat recepcions en zones de mitjapunta, entre el cercle central i la frontal de l'àrea.

És l'hàbitat preferit de Messi. Imaginar-los junts en aquests espais interiors en una mena de 4-3-2-1 és llaminer per als blaugranes, però l'ecosistema reclamaria dues coses: la primera, que els laterals juguessin molt amunt, i la segona, que els interiors fossin dinàmics (com ho eren Koke i Saúl) per anar als carrils exteriors, tant en atac com en defensa.

Animar la seva primera naturalesa a l'espai

Per compensar el joc de Messi, s'espera una versió de Griezmann més profunda i vertical

Griezmann s'ha acostumat a jugar sempre amb un company per davant i altres corrent-li a l'espai. Ho feia amb l'Atlètic i ho fa amb França. Li agrada llançar transicions, li agrada ser el primer receptor de cada acció a camp obert, li agrada rebre entre línies i accelerar la jugada contra l'última línia adversària.

Però al Barça costa d'imaginar que tingui aquest rol de catapultador, tenint en compte que Messi i Suárez serien els dos homes més avançats a l'equip amb el 4-4-2 actual. L'altra opció és que, per aprofitar aquest instint vertical, Dembélé guanyi presència en el trident inicial per tenir sempre algú fresc que corri a l'espai. Però qui surt, llavors? Suárez? Tenint en compte que fa molt que no s'ha vist un Griezmann solitari en punta (amb França conviu amb Mbappé, tot i que té presència rematadora a l'àrea), costa d'imaginar-lo al pic de l'atac culer, per molts gols i rematades que pugui aportar.

Sigui com sigui, el que sembla més lògic és que el francès hagi de recuperar la seva primera essència, una que encara conserva però que ara selecciona més: viure al límit de la jugada i buscar la ruptura, alimentat per Messi. I no al revés. L'encaix recuperaria la figura de Messi en punta de fals 9, amb dues bales al seu costat. Seria una versió del Barça com l'atac d'Argentina en la recent Copa Amèrica (4-3-1-2).

Encaixar a l'extrem esquerre

Quan no ha jugat de punta recentment ha actuat en el lloc de Messi. Al Barça potser haurà de recordar l'era a Anoeta

Per trobar més equilibri i respectar l'estructura clàssica blaugrana (el 4-3-3), també s'està imaginant un encaix de Griezmann en una de les bandes. El problema és que la seva tendència natural el porta a la mateixa que Messi, la dreta. Puntualment hi ha jugat amb l'Atlètic. Però la peça dèbil de l'esquema de Valverde està sent l'extrem esquerre, sobretot si es confirma la sortida de Coutinho, però Griezmann fa més de cinc anys que no ocupa aquesta posició. És on jugava als inicis amb la Reial Societat, un club amb el qual va debutar amb 18 anys. Oferia arribada a segon pal, diagonals cap a porteria i centrades. No deixa de ser una altra manera d'arribar a la primera combinació.

Retorn defensiu

Amb Simeone, Griezmann ha mantingut un alt compromís en el replegament i en diferents rols

A l'ombra del cas Griezmann i enmig dels elogis a les seves virtuts futbolístiques, que inclouen també un bon instint defensiu, alguns cops ha aparegut el nom d'Arda Turan. Se l'ha citat com a exemple de la distensió negativa que genera el canvi d'un mètode estricte com el de Simeone i el pas al Barça. S'entén, però, que són casos i motivacions diferents.

El futbolista francès té bona predisposició defensiva, tant en l'acció purament de recuperació com en l'exercici de replegar. És instintiu per tancar i actuar sobre els pivots contraris quan actua de segon punta (4-4-1-1), i generós per recollir-se a l'alçada dels migcampistes quan juga a la banda (4-4-2). Té força i cames per pressionar a dalt i condicionar la sortida rival.