Barça
Esports  /  Barça 12/03/2022

El Barça, CVC i el triomf del curtterminisme comptable

El fons britànic té la clau del fitxatge de Haaland, però sobretot d'evitar un segon exercici amb pèrdues

4 min
El Camp Nou, minuts abans del partit que enfronta el Barça i el Galatasaray

BarcelonaEl Barça viu una temporada de transició. Els fets dels últims mesos no han parat de ratificar-ho. El primer equip masculí, motor esportiu i econòmic del club, està jugant l'Europa League per primer cop en 18 anys i va acceptar abans de festes que l'objectiu a la Lliga no seria guanyar-la sinó utilitzar-la com a trampolí per recuperar el lloc perdut a la Champions. Després del traumàtic adeu de Leo Messi , punt culminant de la nefasta gestió de l'anterior mandat, el Barça va tocar fons a la gespa i està fent servir l'actual campanya per regenerar-se. "Estem tornant", assegura Joan Laporta, optimista de mena, sempre que en té l'oportunitat. Aquest gerundi constitueix la manera més constructiva d'admetre que, en contra del que diu la centenària història del club, ara no és el moment de prioritzar els títols importants, sinó el camí –la transició– per poder-los tornar a disputar.

En aquest context s'emmarquen el fitxatge de Xavi Hernández com a entrenador de projecte i les arribades de quatre jugadors al mercat d'hivern gràcies a la visió privilegiada i els equilibris amb el fair play de Mateu Alemany. La feina es continua fent en clau de futur a l'hora d'enfocar renovacions estratègiques –Gavi i Araujo–, fitxatges a cost zero –Christensen i Azpilicueta– i operacions il·lusionants com la de Haaland. Aquest últim objectiu, reforçat amb un viatge llampec de Xavi i Jordi Cruyff a Alemanya per explicar al jugador els plans que tenen amb ell, ja de per si és complicat perquè hi ha més clubs europeus interessats, però directament es torna impossible sense nous ingressos econòmics.

En aquesta cursa per omplir la caixa amb diners que no computin com a deute, Laporta ha parlat els últims dies de "tres palanques". Són l'acord amb el fons d'inversió CVC i les vendes del 49% de Barça Studios i BLM (Barça Licensing & Merchandising). D'aquestes tres vies, la més avançada és CVC. Les altres dues estan en fase embrionària, encara lluny de les expectatives de l'entitat. Amb CVC, com ja va explicar l'ARA , el tracte per percebre entre 270 i 300 milions parteix de la base que els diners entrin com a capital, com passa amb els clubs que són societat anònima (SAD), i que ja han ingressat el líquid en el marc del projecte LaLiga Impulso.

Però el Barça, ja se sap, és una associació sense ànim de lucre i necessita trobar fórmules alternatives al préstec participatiu. Així, com que no pot assumir més deute, el que farà és vendre un percentatge dels seus drets televisius durant uns quants anys per poder acollir-se a la injecció del fons britànic que proporciona la Lliga. És a dir, a grans trets, el que criticava quan va justificar la sortida a contracor de Messi i un dels motius que l'ha dut a anar de bracet amb Florentino Pérez contra Javier Tebas, el president de la patronal. Ara, l' entente cordiale amb el mandatari madridista trontolla.

El 'fair play' importa, però no tant

¿I com s'ho farà el Barça per capitalitzar-se sense ser una SAD? ¿Com es formalitza aquest ingrés imprescindible tant per poder competir per Haaland com per començar a recuperar els 487 milions de pèrdues presentats en el tancament de l'últim exercici? La via que explora el club amb auditors i experts fiscalistes és traspassar els drets de televisió a una societat mercantil perquè CVC hi pugui entrar com a inversor a canvi dels 270-300 milions. Podria fer servir Barça Studios –del mateix sector– o BLM per a aquesta tasca, però per ara prefereix constituir-ne una de nova.

L'altre punt clau de l'entesa rau en els anys que la institució hauria de compartir els drets audiovisuals amb el fons d'inversió. La idea original era que en fossin 50, però des del Camp Nou admeten que volen escurçar el termini fins als 25 o 20. Si això passa, el percentatge de drets compromesos per força seria més alt que un 10%. Això sí, sigui amb 50 o amb 25, el club tindria sempre una opció de recompra dels drets (remota, ja que normalment s'inverteix en jugadors, no en televisió).

Les converses estan en fase decisiva i Goldman Sachs, principal creditor del Barça, s'hi està posant bé. El banc d'inversió nord-americà és el tercer actor implicat en aquest acord, ja que acceptaria vendre una part dels drets audiovisuals que el club va posar com a garantia en l'operació de crèdit aprovada abans de l'estiu passat per valor de 595 milions d'euros.

Projecte esportiu a banda, tota aquesta enginyeria té com a objectiu tancar el present exercici amb un benefici que podria superar els 200 milions, ja que l'entrada de capital es reflectiria de cop als comptes. Amb el patrocini de Spotify imputable a partir del curs 22/23, ara no hi ha alternativa més avançada que la de CVC, sense la qual el pressupost no es compliria i la junta correria el risc de presentar números negatius per segona temporada seguida. Aquest motor és menys vistós que la il·lusió de veure Haaland de blaugrana, però és més important per a la governabilitat del club a curt termini que no pas l'atacant noruec. De fet, a efectes del famós fair play, que tant ha afectat la planificació esportiva últimament, als despatxos de Sant Joan Despí tenen la informació que són 50 milions –i no els 70 publicats– els que aportarà d'extra CVC en cas que se signi l'acord. A banda, esclar, d'estalvis salarials o possibles vendes .

stats