El Barça, entre el pes de la història i la crua realitat

Barcelona"És el que hi ha", justificava Ronald Koeman quan el Barça queia a la Champions i es distanciava del liderat a la Lliga. Aquell discurs petit, juntament amb la pèrdua de crèdit al vestidor i la falta de pla futbolístic, va sentenciar l'entrenador neerlandès a finals de setembre. Quasi dos mesos després, quan el president Joan Laporta per fi va acceptar que Xavi Hernández era l'única opció versemblant per executar el relleu a la banqueta a mig exercici, el terrassenc va agafar les regnes de la plantilla davant l'alegria de l'afició, contenta de veure el retorn d'un ídol de la casa per liderar una resurrecció esportiva. Conscient que calia apujar l'autoestima al personal, Xavi ha aprofitat cada aparició pública per fugir del derrotisme, recordar la grandesa del Barça i esquivar l'evidència que l'equip, que encara no ha pogut refer-se del traumàtic adeu de Messi, està immers en una campanya de transició. Tanmateix, la crua situació de vegades el duu a sortir-se de la línia optimista i constructiva que s'esforça per seguir.

Després de la derrota de dissabte contra el Betis al Camp Nou, de la mateixa manera que havia fet en altres compareixences postpartit, el tècnic va obstinar-se a nodrir el seu missatge amb arguments esportius. En aquest cas, per explicar per què, segons el seu punt de vista, el marcador no va ser just. Alhora, però, no va ser capaç de driblar la resignació al final d'una reflexió sobre el gol de Juanmi, la jugada del qual el va treure especialment de polleguera. "És una pena, però aquesta és la realitat. L'hem d'assumir i treballar per millorar molts aspectes", va dir Xavi, amb un to més baix que de costum, evocant inevitablement les frases que van esgotar la paciència de Laporta amb Koeman, i recordant implícitament que és víctima de la mateixa precarietat que va gestionar el neerlandès. Una situació anòmala que, com va reconèixer Jordi Alba, porta el Barça a acceptar que equips com el Betis de Pellegrini siguin ara "rivals directes". 16 jornades després de l'estrena de la Lliga, la distància de 16 punts amb el Reial Madrid és prou àmplia perquè el vestidor revisi els objectius del curs.

A dos dies perquè l'equip es jugui contra el temible Bayern la seva última bala a la present edició de la Champions, sembla molt clar que, entre les mancances pròpies i la velocitat de creuer de l'etern rival, el Barça haurà de batallar per fites més modestes a la Lliga. Ara mateix, els culers estan fora de les posicions que donen accés a competició europea. Veuen el Sevilla, amb qui s'enfrontaran el 21 de desembre en un duel ajornat, a vuit punts de distància; el sorprenent Betis a set; l'Atlètic de Madrid i la Reial Societat a sis, i el Rayo Vallecano a quatre. Especialment simptomàtic és que el conjunt d'Andoni Iraola, que acaba de pujar de la Segona Divisió, depengui d'ell mateix per finalitzar la primera volta en places d'Europa League i tingui uns números realitzadors millors que els del Barça tant en atac (24 a 23) com en defensa (16 a 17). Però el que realment ha de preocupar a Xavi és el rendiment dels altres quatre aspirants –Madrid a banda– a jugar la màxima competició continental el curs vinent. El Sevilla és l'equip menys golejat del torneig (11), l'Atlètic té Luis Suárez, Griezmann, Joao Félix i Cunha –quatre davanters que avui serien titulars al Camp Nou–, el Betis té una plantilla llarga i ben entrenada i la Reial Societat és un equip amb poques fissures.

Gavi, a punt per a Munic

El Barça, per tant, està davant d'una realitat que xoca amb la història recent, en què Messi tapava les misèries estructurals amb gols i Lligues que perdien valor per culpa de les desfetes europees. Falten quatre jornades per a l'equador de la competició i l'equip blaugrana evoca la foscor de principis de segle, l'herència de Gaspart. Cal remuntar-se a la temporada 2002-2003, l'última prèvia al primer mandat de Laporta, per trobar un inici tan funest. Aquella campanya, això sí, l'equip va competir a la Champions fins a caure als quarts de final. Ara el futur a la màxima competició depèn d'un triomf quasi impossible a Munic o d'una relliscada del Benfica a casa contra el Dinamo. Mirant d'assolir la primera premissa, el Barça podrà comptar amb Gavi després que l'andalús s'hagi refet de la commoció que va patir dissabte. En canvi, lamentarà un dia més l'absència d'Ansu Fati, a qui els metges recomanen calma per no recaure.