L'orgull de Montjuïc i la màgia de Lamine Yamal destronen el Reial Madrid

BarcelonaLa comunió entre l'afició, que va omplir l'estadi en la tornada al Lluís Companys, i el Barça de Hansi Flick és la fortalesa d'un equip que, precisament això, quan juga com un equip, sembla imparable. La plaga de lesions no atura una plantilla que ja ha recuperat un Lamine Yamal engrescat per la causa i que, malgrat les diverses rotacions en un onze amb convidats inesperats, com Dro Fernández (17 anys), torna a ser una màquina de guanyar, i ja supera el Reial Madrid al capdamunt de la taula. La fórmula del tècnic alemany, amb una exigència extenuant, segueix donant fruits a un Barça afamat que va culminar una nova remuntada amb la derrota d'una Reial Societat poruga i amb molts experiments a l'onze (2-1). Montjuïc ja espera dimecres el PSG en el retorn de la Lliga de Campions a la capital catalana.

Sense fer gran cosa, la Reial en va tenir prou amb una jugada al contraatac per batre la porteria de Szczesny després d'una mitja hora de joc en què no havia passat gairebé res. Els bascos van agafar un despistat Kounde amb els pixats al ventre i entre Oyarzabal i Barrene van cuinar una jugada veloç per habilitar Odriozola, que va rematar a plaer tot sol al segon pal. La diana en contra posava en evidència que, si bé el Barça tenia el control de la pilota, no havia trobat les escletxes per buscar porteria amb claredat. El gol va ser un avís que va desvetllar a marxes forçades un conjunt endormiscat fins llavors. Veure's per sota en el marcador va ser una descàrrega elèctrica que es va traduir amb una ocasió clara per empatar en què Remiro va treure reflexos felins per desviar una rematada en pròpia de Zubeldia després d'una centrada de Kounde que buscava redimir els seus pecats.

El defensor francès trobaria el perdó pocs minuts després. Amb Montjuïc esperonant els seus, una bona rematada d'un atrevit Bardghji va acabar a córner després d'una nova aturada del porter de la Reial Societat. Rashford, que converteix els córners en caramels per als seus companys, va enviar una pilota precisa i tensa al cor de l'àrea que Kounde va rematar amb el cap al fons de la xarxa. L'afició esclatava d'emoció perquè, amb l'empat, ja es fregava les mans amb la possibilitat d'una nova remuntada d'aquest Barça que havia recuperat la rauxa i cantava amb alegria "madridista qui no boti", fent salts a la graderia i aixecant el cul de les cadires. Amb taules al lluminós s'arribaria al descans amb la Reial traient aigua del vaixell davant d'un Barça liderat per Pedri i amb un atent Remiro per tallar una última cursa de Rashford quan el britànic ja enfilava la porteria.

Lamine Yamal lidera la remuntada

L'oportunitat per a Dro s'acabaria a la represa, i mentre Montjuïc aplaudia il·lusionada l'escalfament de Lamine Yamal, Dani Olmo saltava a la gespa per encaminar la remuntada. El Barça necessitava la inspiració del mitjapunta terrassenc davant d'una Reial que va sortir més espavilada després de passar pel túnel de vestidors. També la de Lamine Yamal, que entraria a jugar per disputar la darrera mitja hora de joc. Ni un minut va necessitar l'extrem de Rocafonda per revolucionar el partit: jugada personal per la banda dreta, Sergio Gómez no pot amb ell, fa una centrada precisa amb la dreta –la seva cama menys hàbil–, que es resol amb una rematada colossal de Lewandowski amb gust de lideratge.

La darrera mitja hora va ser una festa, amb l'afició contenta i Lamine Yamal fent una sotana deliciosa a un Sergio Gómez que només podia perseguir l'ombra del dorsal 10 blaugrana. Els canvis van provar a un Barça que, si no va fer un descosit a la Reial va ser perquè Remiro es va fer un tip de rebutjar pilotes sota pals. Només els descuits de Kounde van afegir dramatisme en una acció en què Kubo va enviar un xut al travesser. Lewandowski també toparia amb la fusta en una acció claríssima. El Barça ja és el nou líder de la Lliga. Que la festa continuï contra el PSG.