El barcelonisme s'emociona amb la reobertura del Camp Nou

BarcelonaSón les nou del matí. Encara falten dues hores perquè els jugadors saltin a la gespa, però ja hi ha bullici a les Corts. Sembla que ningú recorda el partit de dimecres a Bruges. El metro i els busos van plens de samarretes i bufandes del Barça. L'ambient és festiu. Cares d'il·lusió, perfectament comparables a les de la nit de Reis. És més que un entrenament. És el primer dia que els aficionats poden tornar a trepitjar el Camp Nou i ningú s'ho vol perdre.

"Ja era hora!", exclama el Sergi, tot cruspint-se un entrepà generós de truita a un dels bars del costat de l'estadi. Diu que vol ser dels primers a entrar. També els seus companys de taula, perfectament uniformats amb samarretes i dessuadores blaugranes. Prefereixen no dir el seu nom. Confessen que haurien d'estar teletreballant, però que s'han "agafat unes hores perquè l'ocasió ho mereix".

"Hem tornat a casa", diuen amb emoció des de la llotja. El president Joan Laporta no s'ha volgut perdre la reobertura de l'estadi, ni tampoc la majoria de directius. Somriuen d'orella a orella i no s'estan de fer fotos i vídeos. Més enllà del que suposarà a nivell futbolístic i econòmic, el retorn al Camp Nou és una excel·lent notícia per a la junta en un any electoral. En acabar l'entrenament, Laporta baixa a la gespa i es regala un bany de masses entre un públic que l'aclama, mentre els jugadors dediquen força estona a signar autògrafs als més joves. "Aquest és el llegat que deixarem a les noves generacions", deia el president en l'atenció als mitjans.

També és un gran dia per als comerços, que comencen a veure la llum al final del túnel. "El futbol suposa el 50% de la facturació, comptant el dia de partit i la prèvia", comenta el Xavi Català, propietari de la xurreria que hi ha a la cantonada d'Aristides Maillol amb Travessera de les Corts. "Entre la pandèmia i el trasllat a Montjuïc, han estat cinc anys de merda per a tothom de la zona", diu sense embuts. I això que ell encara va tenir sort, ja que va poder instal·lar una xurreria ambulant a prop de Lluís Companys que l'ha ajudat a compensar les pèrdues.

"Tickets, training", crida un revenedor que volta amunt i avall perseguint turistes. Demana 20 euros per entrada. Hi ha expectació i interès, tot i que a l'hora de la veritat no s'acaben d'omplir les graderies primera i segona de tribuna i del gol sud, les úniques que estan disponibles. I això que en un parell de dies van volar les 23.000 entrades que el club va posar a la venda. Al final han estat 21.795 aficionats. La majoria són gent jove. Molts, estudiants. I també alguns nens que han fet campana a l'escola.

Quan encara falta una hora perquè surtin els jugadors, les graderies ja estan força plenes. Per fer temps, la música, l'speaker i uns animadors ajuden a passar l'estona. Poc després, Cat s'hi afegeix. La mascota ha fet fortuna i ha vingut per quedar-se. A les onze en punt salten els jugadors. El primer que fan és contemplar la majestuositat de l'obra. Reben l'ovació d'uns aficionats entregats i ells retornen els aplaudiments. Després de la fotografia de rigor comencen els exercicis. A l'haver-hi públic, no és bon dia per fer tàctica. Tampoc és el que demana la gent, que es conforma amb els rondos i un partidet al mig del camp. Per últim, centrades i xuts a porteria, i el plaer de sentir les graderies cantant "gol" quan aconsegueixen batre –poques vegades– Joan Garcia.

L'estrena no seria estrena sense anècdotes. En un dels xuts, la pilota va a la graderia i un aficionat se la queda. Quan l'hi reclamen, es nega a tornar-la. La resposta popular és un gran xiulada contra els de seguretat. Després cau una segona pilota i torna a passar el mateix. Els jugadors se n'adonen i quan Flick fa sonar el xiulet per donar per acabat l'entrenament, responen xutant totes les bimbes per regalar-les als espectadors. Dos d'ells, per cert, salten a la gespa però són interceptats ràpidament.

La reobertura serveix per fer una prova pilot

Avui les grues estan quietes. No hi ha operaris feinejant. És el mateix que passarà quan tornin els partits, que s'haurà d'aturar l'activitat perquè la gent pugui entrar i sortir amb comoditat i seguretat. L'entrenament, en el fons, és una prova pilot per comprovar que tot funcioni bé. La remodelació de l'estadi també ha suposat reformular els accessos. Tot és nou, algunes coses són provisionals i el primer dia costa situar-se. Però sembla que tot funciona correctament.

Les vies d'entrada són amples. Les zones d'obres estan perfectament delimitades i barrades amb tanques. L'interior fa goig. Les cadires noves de trinca desprenen modernitat. Sembla molt diferent, encara que en realitat s'han tocat poques coses de les dues primeres graderies, més enllà de millorar la inclinació i la visibilitat a la part inferior. A dalt, la tercera graderia va agafant forma. Ja s'ha col·locat tota l'estructura d'acer i ara es recobreix amb els prefabricats de formigó. A algunes zones de lateral ja hi ha instal·lades totes les files, tot i que encara falten alguns mesos perquè s'hi puguin posar els seients.

Fet el primer entrenament, encara s'haurà d'esperar per tornar-hi a jugar un partit oficial. Per això és imprescindible obtenir la llicència 1b, la que permet reobrir el lateral i ampliar l'aforament fins a les 45.000 cadires. Ara bé, aquests permisos depenen, en part, de la instal·lació d'un material que ha arribat amb retard. El club voldria disputar aquest primer duel a casa contra l'Athletic Club, el 22 de novembre, però hi ha pessimisme. L'altra data a l'horitzó és el 29 de novembre, dia que el Barça compleix 126 anys, quan s'aprofitaria la visita de l'Alabès per fer una festa doble de celebració al Camp Nou. "L'objectiu és tornar aquest novembre, però no ho podem garantir", admetia Laporta.