La batalla per la vicepresidència esportiva del Barça

BarcelonaEn plena incertesa sobre les inscripcions de Dani Olmo i Pau Víctor, l'entrenador del Barça, Hansi Flick, va demanar explicacions a Joan Laporta. L'alemany preparava el partit de Copa a Barbastre i la Supercopa d'Espanya sense saber si podria comptar amb els dos únics fitxatges que el club va presentar l'estiu passat. Per això va demanar una audiència presidencial que li va ser concedida. A poques hores per a Cap d'Any, que era quan vencia el termini per renovar les llicències d'Olmo i Víctor, Laporta va tranquil·litzar Flick en presència de Joan Soler, el directiu responsable del futbol, una figura que amb el pas del temps s'ha guanyat la confiança del mandatari tant per a la gestió del club com per posar en marxa negocis privats a Pròxim Orient.

Que fos Soler i no Rafa Yuste qui acompanyés Laporta en aquesta trobada amb Flick no va sorprendre ningú, als despatxos nobles barcelonistes. Formava part d'una tendència que s'havia anat consolidant els últims mesos i que estava convertint el directiu més jove de la junta en una persona molt més influent que el vicepresident esportiu –i primer– de l'entitat. De fet, la veu de Soler, pròxima a la d'Enric Masip, es va imposar a la de Yuste sobretot a l'hora de jutjar la feina de Xavi Hernández i el seu staff al capdavant del primer equip. L'exjugador d'handbol i el peixater –com el coneixen al vestidor del primer equip– van ser molt crítics amb l'egarenc durant tot l'exercici passat i van celebrar que Laporta apostés per un canvi a la banqueta, cosa que va anar en contra del criteri del vicepresident, que es va quedar sol defensant Xavi.

Contrariat per la destitució i pel pes creixent de Soler, Yuste no va assistir a la gira nord-americana del Barça i va entendre que, tot i aparèixer en les fotos i tenir el millor seient a la llotja de Montjuïc al costat del president, a l'hora de la veritat eren uns altres els que tenien més influència en la presa de decisions relatives al primer equip, que al final és el més llaminer. Així va començar la campanya i així es va arribar a les corredisses amb final feliç (per ara) amb Olmo i Víctor. Tanmateix, aquells mateixos dies, mentre el Barça i la seva plana major eren a l'Aràbia Saudita amb motiu de la Supercopa, es va produir una notícia que ha sacsejat l'ordre intern. Disconforme amb la comissió que la institució pagarà a Darren Dein pel nou contracte amb Nike, Juli Guiu va presentar la seva dimissió irrevocable com a vicepresident de màrqueting. I això ha tingut conseqüències a efectes de convivència.

Laporta, Yuste, Soler... i Echevarría

Aquesta renúncia ha deixat vacant una posició que, inicialment i tenint en compte els rols de facto de Yuste i Soler en el dia a dia, estava previst que cobrís el primer, tot alliberant la vicepresidència esportiva en benefici del segon. Laporta estava d'acord, en un principi, amb aquest ball de cadires. Però els esdeveniments han anat en una altra direcció després d'una successió de moviments interns. Finalment, les posicions continuen al mateix lloc i s'ha optat per deixar vacant la vicepresidència de màrqueting –tampoc n'hi ha d'econòmica des de la dimissió ara farà un any d'Eduard Romeu– fins a nova ordre. Ara bé, aquest nou cop de volant de Laporta, basat en part en la relació d'amistat que té amb Yuste des de fa dècades, ha enutjat Soler, que ha passat a tenir menys presència pública des que l'equip va aterrar de l'Aràbia Saudita amb la Supercopa i les inscripcions d'Olmo i Víctor al sarró.

En el marc d'aquesta crua batalla per la vicepresidència esportiva, l'empresari de Vilafranca del Penedès ha passat de ser un fix a la llotja de Montjuïc i de ser habitual en els desplaçaments del primer equip a deixar d'anar a Lisboa, seu de l'últim viatge europeu. Tampoc ha assistit a la llotja en els duels a casa contra el Betis (Copa), el València i l'Alabès (Lliga) i l'Atalanta (Champions) ni ha anat als actes de les últimes renovacions d'Araujo, Pedri i Gavi quan sí que va estar present en la signatura de l'ampliació de Fermín, que es va produir el novembre del 2024. Laporta confia en Soler, però no tant per degradar un amic de la infància com Yuste ni per discutir el poder a l'ombra d'Alejandro Echevarría, que prefereix fer i desfer al vestidor amb un perfil baix que ja coneix a la vicepresidència que amb un nouvingut que va arribar a la directiva després de les eleccions, quan calien milions per avalar.