Barça

Les 3 claus del Barça-València

L'atreviment d'Ansu a l'extrem i el dinamisme dels de dins destrueix un València amb poca esma

Com li havia passat al Betis, el València ha sigut víctima de la versió ferotge del Barça al Camp Nou (5-2). El gol de Gameiro al primer temps ha afegit un tram breu d'inestabilitat que, a la represa, entre Piqué i Suárez han esvaït.

Un extrem que encara

La sacsejada institucional al València deixava l'interrogant de quina cara tindria l'equip xe i els primers minuts han dibuixat un projecte desanimat i desordenat, idees que amb Marcelino semblaven impensables. Tot i així, la recepta del partit seguia sent gestionar bé l'amplitud i trobar elements de desequilibri per ferir el 4-4-2 valencianista. I aquest pla l'ha interpretat a la perfecció Ansu Fati, que sempre ha rebut orientat per encarar. Ha provat regats cap a fora, ha conduït per enfonsar el defensa i ha tirat ruptures per agitar l'esquema defensiu rival. 

Per la dreta, Valverde es desesperava perquè Carles Pérez era més poruc, més prudent.

El salt sense mirar de Busquets

L'altre perill era controlar la sortida al contraatac dels xe que, tot i que no han tingut aquella agressivitat d'altres etapes, conservaven damunt la gespa un dels futbolistes més intel·ligents en la transició: Rodrigo. El 19 del València ha sigut hàbil per buscar l'espai que Busquets abandonava quan saltava a la pressió i ha rebut tot un seguit de pilotes interiors que li han permès activar Gameiro. L'espai entre el de Badia (que s'ajuntava a De Jong i Arthur) i els centrals ha sigut massa gran en diverses fases del partit.

Frenar el moment bumerang

El primer temps ha acabat caòtic i la segona meitat ha seguit amb aquesta inèrcia d'anades i vingudes que podia afavorir més el València que el Barça. Més tranquil quan Piqué ha fet el 3-1, l'equip blaugrana ha mirat de no caure en el parany de posar-se a córrer, ajuntant transicions amb transicions.

A De Jong se li n'anava el cos a la carrera i també Griezmann podia tirar desmarcatges i aprofitar els espais, però el context els demanava frenada. L'entrada de Suárez ha afegit dinamita en la finalització i ha permès que l'equip pogués atacar sense tant de dinamisme.