Les claus del Sevilla-Barça

BarcelonaQue sigui pretemporada –i que quatre dies abans s'hagi jugat una final fins a la pròrroga– no afecta a les exigències de Jorge Sampaoli. Com a molt, complica l'execució d'un pla, però no les ordres als jugadors. I aquest Sevilla sembla que només sabrà jugar amb un estil agressiu, valent, a camp rival. Contra això, el Barça, amb la seva columna vertebral poc rodada, inicialment ha pogut fer-hi poc més que intentar respondre-hi amb el mateix grau d'intensitat, fins a trobar la tecla que li posés el partit més de cara. Durant els primers 45 minuts, si més no, l'anada de la Supercopa d'Espanya ha sigut poc més que això: la lluita local per imposar la seva idea, que quedava encallada en l'orgull de l'adversari. A la represa, el Barça ha sabut contrarrestar millor la proposta andalusa i capgirar la dinàmica del partit. Sense domar-lo, l'ha sabut adaptar a les seves necessitats, per acabar enduent-se una victòria important de cara a la tornada de dimecres al Camp Nou (0-2).

Des de la primera possessió andalusa, el Barça ha dibuixat un 4-4-2 que ja comença a ser el pla defensiu de base dels blaugranes mentre no hi sigui Neymar. Arda Turan s'ha situat en línia amb els migcampites, Iniesta s'ha ajuntat a Busquets i Rakitic ha quedat desplaçat lleugerament a la banda dreta. Luis Suárez no havia de pressionar la sortida dels centrals tot sol, sinó que al costat hi ha tingut Leo Messi.

L'estructura, però, ha topat contra l'esquema d'un Sevilla que ha plantejat una sortida amb tres centrals (Mercado, Rami, Mariano), més Kranevitter per dins i Escudero baixant a recollir pilotes molt a la base per la zona esquerra (tot i que en molts moments, Mariano actuava de lateral dret tradicional i la sortida era de dos, més habitual). El Sevilla ho ha intentat sortir amb convicció, però no ha pogut progressar amb gaire comoditat. De fet, ha mostrat feblesa en zona inicial, on a la mínima pressió dels atacants blaugranes provocava alguna pèrdua de pilota que es convertia en mitja ocasió de gol catalana. Però mitja, amb prou feines.

El partit s'ha jugat en aquests conflictes durant molts minuts, sense que ningú acabés de trobar la fórmula per consolidar la seva fase amb pilota. El Sevilla, tot i tenir possessions més o menys consistents, veia morir els seus atacs a la frontal de l'àrea o en córners, però el Barça tampoc s'ha mostrat gaire més eficaç. La feina dels blaugranes era aconseguir una sortida prou neta que alimentés Messi, molts minuts inactiu pels problemes dels seus companys per fer-li arribar la pilota quan iniciava el joc Bravo.

La pressió sevillista era molt alta, ferotge. Els dos puntes s'han emparellat amb Mascherano i Piqué. La resta de peces, tant per dins com per fora, també tenien un marcatge pròxim i l'única sortida possible era la passada llarga sobre Luis Suárez, que n'ha pogut guanyar poques.

L'escenari era angoixant, incòmode. Potser massa per ser estiu, quan molts fonaments encara no estan apresos, especialment en aquesta 'nova' estructura de 4-4-2 que intentava desplegar el Barça. Tot i que ofensivament l'equip ha intentat tornar a portar Arda Turan a posicions de Neymar, ha costat viure a camp rival per donar temps a la reorganització. Tampoc ha ajudat que, consecutivament, Mathieu i Iniesta s'hagin lesionat i hagin hagut d'entrar, a corre-cuita, Digne i Denis.

I aquesta és la tecla que més s'ha tocat en el descans: la posició d'Arda Turan. Al turc se l'ha vist molt més per dins en l'atac del Barça a la segona meitat i això ha obert una nova sortida llarga per superar la pressió sevillista. Des d'allà, seguir atacant ha sigut més fàcil per la complicitat que el turc ha sabut trobar amb Messi i Luis Suárez en espais interiors. A l'uruguaià li ha regalat, amb el pit, el primer gol, després d'enviar l'àrea amb un moviment que Denis ha llegit a la perfecció.

La mobilitat d'Arda, animat pel seu paper protagonista, ha donat més profunditat a l'atac del Barça, que ha encadenat diverses arribades que han tret el millor repertori d'aturades de Sergio Rico. També els laterals, tant Sergi Roberto com Digne, han guanyat presència en la fase ofensiva.

El Sevilla ha començat a patir defensivament i, més fatigat, ja no era capaç d'inquietar els catalans amb el mateix èxit que en el primer temps. El Barça ja estava còmode, adaptat. L'entrada de Munir per Arda ha acabat de desbocar els blaugranes per acabar de sentenciar.