Una conquesta més enllà de la Champions
BarcelonaFa uns dies, un company deia que la seva filla Laia, de 12 anys, no li havia demanat la samarreta de Messi, sinó la d’Aitana Bonmatí. El que podria passar desapercebut com una anècdota amaga el poder real transformador de l’èxit del Barça femení. Les jugadores viuen immerses en la preparació de la final de la Champions, mentre que ara totes les Laies saben que ser futbolista professional ja no és un somni només reservat per a ells. Gràcies al relat que estan escrivint les blaugranes, hi haurà una generació de dones que, per fi, començarà a tenir referents sòlids. El salt endavant és evident: les que ara en tenim més de 30 ens posàvem samarretes que mai sentíem nostres del tot. Vivíem fantasies que no ens pertanyien, creixíem sabent-nos limitades i imperfectes. El món mai ha sigut nostre i l’hem de conquerir demostrant que mereixem ocupar espais parits per als homes.
El futbol és una de les expressions culturals més masclistes que hi ha. Si hi ha nerviosets a la sala, relaxeu-vos, perquè aquesta afirmació és d’un senyor com Jorge Valdano en una entrevista a Catalunya Ràdio. Ara ho accepteu millor, oi? Ho sabia. Fruit d’això, als mitjans de comunicació hi trobem mirades sobre el futbol practicat per dones que sovint són paternalistes, exòtiques o de menyspreu més o menys voluntari. N’hi ha que minimitzen la Lliga del Barça per no haver-la lluitat frec a frec amb cap rival. Argumenten que la superioritat de guanyar els 26 partits disputats fins al moment és… pse, una rutina massa fàcil, que així qualsevol. ¿Haurien fet la mateixa reflexió amb el masculí? Ja se sap que, per ser elogiades, les dones hem d’excel·lir en una cursa eterna d’obstacles. S’ha de comprovar científicament que allò que ens hem guanyat ha estat a pols, no fos cas!
Diumenge el Barça jugarà la seva segona final de la Champions després que fa dos anys encarés la primera com un premi. Ara la disputaran per guanyar-la, amb la seguretat que poden competir aspirant a tot a Europa. Aquest equip ja hauria de ser considerat com un dels millors dels pràcticament 122 anys que té l’entitat. La nova cúpula dirigent del club, a més d’aprendre-se’n els noms, hauria de ser conscient que està assistint a una cita amb la història. Mentre els homes que concentren el poder es posen d’acord amb si mateixos sobre si hi creuen més o menys, elles deixen clar que volen a una altra velocitat, trencant els marcs mentals i els marges preestablerts. Les Laies ja ho celebren i la pilota encara no ha rodat a Göteborg.
