Futbol

"Quan comencin a entrenar-se en grup veurem les conseqüències reals del confinament”

Els problemes al soli d'Umtiti tornen a posar de manifest el risc de lesions en la tornada del futbol

El segon dia d’entrenament, el soli de Samuel Umtiti va enviar un missatge d’alerta. Primera lesió al Barça i primera dels equips professionals de la Lliga, que en l’última setmana han tornat als entrenaments. Les alarmes es van disparar: serà la tònica general dels clubs de futbol? En quin percentatge ha augmentat el risc de lesió dels futbolistes? Els principals arguments en contra de la represa imminent del futbol buscaven la protecció dels jugadors, no només del coronavirus, sinó de les lesions, al·legant que després de dos mesos d’inactivitat forçar la màquina per posar-se a punt i jugar una quinzena de partits concentrats era un risc físic massa gran. Ara per ara, els futbolistes estan fent sessions individuals, seguint els protocols sanitaris fixats pel govern espanyol i la Lliga, cosa que complica encara més la capacitat de previsió dels preparadors físics i dels fisioterapeutes dels clubs.

L’escenari és totalment nou, sense evidències científiques. “Estan fent una repretemporada amb una situació que no s’havia viscut mai. Parteixen de zero, han estat parats del tot”, comenta Jordi Jané, preparador físic de futbolistes. Normalment, a l’estiu, els jugadors tenen la instrucció de descansar totalment durant quinze dies, màxim vint, però s’activen una setmana o deu dies abans de tornar als entrenaments per fer un condicionament general necessari per resistir la pretemporada.

Més risc quan s’entreni en grup

Ara, i per molt que anessin fent les tasques de manteniment que els enviaven a casa, la represa de l’activitat trenca una dinàmica que els ha tingut moltíssimes hores quiets. “El to muscular del jugador ha baixat, no ha estat fent el gest específic del seu esport durant moltes setmanes i ara se li exigirà que es posi a punt en quinze dies i que competeixi en un mes”, insisteix Jané. L’impacte fisiològic que això té sembla evident. “Però no serà fins que torni el nivell d’especificitat, el treball en grup i més competitiu, que no veurem les conseqüències reals del confinament”, diu.

“El to muscular del jugador ha baixat, no ha estat fent el gest específic del seu esport durant moltes setmanes"

Jordi Jané Preparador físic de futbolistes

Les zones més delicades quan els entrenaments tornin a la normalitat futbolística seran els isquiosurals, vulnerables als canvis de ritme i de direcció, i la musculatura del quàdriceps, que s'haurà de reacostumar als cops de la pilota. I les llagues als peus, i les articulacions. Que el soli hagi sigut el primer a dir prou no és cap sorpresa: “És la musculatura que es veu més afectada en circumstàncies així. Rep gairebé tots els impactes de la cursa i el recolzament, i es carrega fàcilment”.

També demana prudència Jaume Mirallas, responsable de la preparació física al CAR de Sant Cugat. “La cosa més important és no passar a l’entrenament tàctic de competició abans que no s’hagin assolit els nivells adequats de força muscular i de resistència cardiorespiratòria (forma psicofísica òptima) i de tècnica. Si no ho fem així, les lesions poden aparèixer”, avisa. “Les accions explosives màximes en situacions competitives, les de potència, s’haurien de posposar. Fins d'aquí a sis o vuit setmanes, depenent de l’esport i del nivell de l’esportista, no és recomanable entrenar-les”.

“No s'haurien d'entrenar accions explosives màximes en situacions competitives fins d'aquí a sis o vuit setmanes"

Jaume Mirallas Responsable de la preparació física al CAR de Sant Cugat

Aquests temps ideals no es podran respectar per la pressa que hi ha d'encaixar tots els calendaris i per això augmenten “les possibilitats de lesionar-se”, reconeix Mirallas. Jané afegeix un altre element: la impossibilitat dels jugadors de regular-se si els partits són decisius. Ara sí que poden estar més atents a les sensacions del cos i regular-se per anar recuperant el feeling en el gest tècnic, però quan arrenquin els partits, amb els objectius en joc, tot serà més complicat. Afegir cinc canvis per partit no és determinant.

“És pitjor que una pretemporada”

Aquest diumenge, el Barça ha tingut un dia de descans. Hi ha una explicació física al darrere. “És una mesura que ha d’ajudar a prevenir lesions. Els dos primers dies han sigut intensos i els jugadors necessiten regenerar-se muscularment i deixar que les cames descansin”, diu Jané.

Està en contacte amb alguns futbolistes professionals, que li han reconegut que aquesta experiència és “pitjor” que una pretemporada. En primer lloc, per la soledat que senten als entrenaments, i en segon lloc, per l’exigència dels circuits que estan fent. “El feedback que em donen els jugadors és que muscularment estan bé, però de resistència pateixen”. I no té res a veure amb haver estat fent els deures o no. Té a veure amb la intensitat, la rigidesa dels temps de recuperació i la mateixa pressió anímica de veure’s en una rutina desconeguda. “És una mica surrealista entrenar-se d’aquesta manera. No estem acostumats a no tenir contacte amb cap company, però són les normes i les hem de respectar”, reconeixia Ángel Rodríguez, davanter del Getafe i que va estar a punt de fitxar pel Barça per cobrir la baixa per lesió de Dembélé. “Ara són dies d’anar amb molta cura per evitar lesions. Es tracta d’adaptar-se a les càrregues”. De mica en mica.