La crisi inacabable del Barça

BarcelonaLa junta directiva del Barça va fixar el 31 de març com a límit per tenir tancat el finançament de les obres del Camp Nou. Ara hi ha veus que admeten que si ho acaben segellant a l’abril, no passarà res. Laporta, en la seva visita a l’elitista Círculo Ecuestre, va assegurar que ja tenien resolt l’afer dels diners, però que no es posaven d’acord amb els inversors pel que fa als interessos. Hi va fer referència com si fos un detallet accessori, però el cas és que un punt amunt o avall són uns 15 milions d’euros de diferència en un club que no està per regalar res. Mentre creix el gruix d’informacions fonamentades que qüestionen la salut del projecte, des de l’entitat asseguren que tot va com una seda, que l’esclat del cas Negreira no tindrà efectes negatius i reciten les bondats de l’empresa turca Limak gairebé com un acte revolucionari anti Íbex-35.

En un moment clau per prémer el botó irreversible de l’on i posar en marxa l’Espai Barça, és innegable que la institució viu un moment extremadament delicat pel que fa a reputació, i la –molt millorable– gestió comunicativa de la crisi dels àrbitres no hi ajuda gens. El president ha anat ajornant la compareixença monogràfica promesa sobre l’escàndol i això ha contribuït a fer que els relats interessats creixessin desmesuradament fins a formar una bola de neu gegant. Tampoc és que Laporta estigui exactament callat mentre s’està duent a terme la investigació interna del cas, però només n’ha parlat dues vegades i en entorns controlats. Fent-ho així, s’ha estalviat anar fins al fons de la qüestió –respondre a la pregunta "per què?"– i s’ha dedicat a atacar l’enemic número 1 del club i que té la culpa de tots els seus mals: Javier Tebas. Un discurs facilet per a feligresos, però que no allunya els problemes.

Justament s’acaben de complir dos anys de la victòria de Laporta a les eleccions i la sensació d’inestabilitat no ha arribat a desaparèixer mai al capdavant del Barça, més enllà de la maleïda herència rebuda que ja no serveix d’escut. Cuirassat darrere d’un nucli dur que no li discuteix res, el president governa de manera executiva suportant tot el pes i la pressió del club. En els mesos que venen abans de l’estiu es definirà el futur més immediat de l’entitat i ni el mateix Laporta sap com caurà la moneda, si cara o creu. És el que passa quan condueixes pràcticament sol i a batzegades enmig d’un bombardeig. Veient el panorama, el més fàcil per evitar estar preocupat pel destí del Barça és ser un soci acrític i amb fe cega envers les virtuts del president.