Croada del Barça per evitar anar a Montjuïc

BarcelonaA les portes del referèndum sobre l’Espai Barça, on els socis han de ratificar la decisió de l’assemblea i autoritzar la junta directiva a buscar finançament per valor de 1.500 milions per tirar endavant la reforma del Camp Nou, l’equip de treball que s’encarrega de preparar les obres està ultimant els detalls del projecte abans de posar les grues a l’estadi. La previsió, si res falla –començant per rebre el vistiplau dels socis–, és que durant el primer trimestre del 2022 se signi l’acord de finançament i que a l’estiu, just quan acabi la Lliga, comencin els treballs. Però hi ha una cosa que no els quadra del tot: marxar del Camp Nou de manera temporal. Els responsables del projecte no acaben de veure amb bons ulls l’alternativa d’anar a Montjuïc i estan fent mans i mànigues per evitar-ho. Creuen que la solució ideal és la de compaginar els partits i la remodelació, i per aquest motiu s’està buscant un pla alternatiu al que, fa uns dies, va anunciar el mateix Barça.

Durant la presentació del referèndum telemàtic, la junta directiva de Joan Laporta va voler posar les cartes sobre la taula i explicar als socis que s’hauria de jugar un any lluny del Camp Nou. Una mesura que permetria treballar a l’interior de l’estadi sense la pressió que suposa compaginar els treballs amb el futbol. Semblava una opció lògica que, més enllà d’evitar molèsties, també permetia accelerar la reforma i, fins i tot, abaratir-ne el preu final. Però un cop explorades les opcions amb deteniment, l’equip de treball de l’Espai Barça ha tornat a recuperar la idea de quedar-se al Camp Nou. Un estira-i-arronsa que està generant un gran debat intern, tant a la comissió de la reforma com a la directiva.

El cost de reparar Montjuïc

Tal com explicava l’ARA fa uns dies, jugar a Montjuïc no sortia gratis. S’havien de fer reformes al terreny de joc, als vestidors i al sistema d’il·luminació, a més d’instal·lar graderies suplementàries. Calia ampliar l’aforament, però sobretot era necessari adaptar-se a les exigències de Lliga, Federació i UEFA per acollir partits oficials. El que no s’esperaven al Barça era que el cost fos tan elevat. Segons assegura una veu autoritzada del club, la xifra final s’eleva fins als 40 milions. “No és només el que costa, també és el que deixes d’ingressar”, afegeix. Per tant, la balança torna a inclinar-se per quedar-se a l’estadi blaugrana. “Hi estem treballant, ens falta trobar la solució”. La decisió encara no està presa del tot, ja que s’ha d’acabar de ratificar a la junta directiva, però a la comissió de treball estan convençuts que és la millor opció de totes.

En realitat, ja feia mesos que es desconfiava de la possibilitat de jugar a l’Estadi Lluís Companys. En part per les obres que calia fer-hi i en part perquè havia estat durant uns anys la casa de l’Espanyol, el gran rival ciutadà. Sense cap altre estadi amb capacitat suficient a Barcelona, el Barça havia explorat altres vies, com la d’anar al Johan Cruyff (Sant Joan Despí), però es va descartar ràpidament perquè, si s’ampliés l’aforament, els accessos no estan en condicions d'absorbir el volum de trànsit que es generaria en un partit del primer equip. Fins i tot algú es va atrevir a posar sobre la taula l’estadi de l’Espanyol. “Només veient la cara que va posar el Jan [Laporta], ens va quedar clar que no era una opció viable”, expliquen des del club, amb un punt d’ironia. “Ja no hi ha més alternatives. És o Camp Nou o Montjuïc. I posant-ho tot a la balança, és molt millor seguir al Camp Nou”, rematen. Una decisió que, si es confirma, també serà aplaudida pel vestidor, que s’oposava a canviar de camp per poder mantenir les mateixes dimensions del terreny de joc i el mateix tipus de gespa.

Independentment de si se'n van o no, al club admeten que hi ha “molta pressa” per començar les obres de remodelació, almenys al Camp Nou. La intenció és, en comptes de demanar una llicència total per a tot l’estadi, anar sol·licitant petites llicències per actuar en els diferents punts a reformar. Al Barça donen per fet que a l’estiu ja posaran mà a l’obra.