Decadència sense antídot
Les conclusions de Xavi a Munic fan mal especialment a l’hora d’avaluar el futur a curt termini del club, atrapat en una caiguda lliure torturadora cap a l’infinit. L’entrenador va constatar que l’equip té un nivell competitiu pitjor del que pressuposava i la seva expressió era d’haver-se trobat cara a cara amb l’horror d’una realitat crua i desesperada. Ningú no aconsegueix aturar l’hemorràgia mentre la decadència cada cop és més indomable i irreversible. El 2015, en aquell mateix escenari, el Barça va certificar –tot i perdre– el seu bitllet per a la final de Berlín. Sis anys després de veure Xavi aixecant la Champions i rubricant el darrer triplet, no hi ha futbol ni rumb: només hi ha dolor, una massa salarial castigadora i un deute condemnatori. L’obra magna de Josep Maria Bartomeu no té antídot.
El problema del Barça és tan multifactorial que no el pot resoldre només un entrenador –per fi– fidel a la filosofia cruyffista i amb les idees clares. Sense Messi per tapar vergonyes, la manca de futbolistes dignes d’asseure’s a la taula de l’elit europea és alarmant per a un club que, portat per la inèrcia, s’ha desdibuixat fins al ridícul. La gran esperança al lateral dret té 38 anys, Jordi Alba no ha conegut mai un recanvi potent, la pilota els crema quan s’acosten a l’àrea perquè no hi ha cap davanter centre i, a sobre, hem de sentir l’actual president proclamant que el no renovat i caòtic Dembélé és millor que Mbappé. Una afirmació que, per cert, ja pronunciaven els que van empènyer la institució al precipici. Per acabar-ho d’adobar, De Jong o Ter Stegen s’han perdut en una dimensió desconeguda i veterans com Piqué o Busquets acaronen gats mentre els adolescents i els que tenen quatre pèls a la barba necessiten acabar de coure’s.
Amb Xavi, a diferència del que passava amb Koeman, sí que hi ha marge de millora, però no pot lluitar sol contra el món. Necessita decisions valentes que l’acompanyin per construir un projecte que ressusciti l’entitat. Sense cap pla definit, Laporta va fer massa tard el canvi a la banqueta i la inacció dels seus primers mesos de govern ja no es pot pal·liar, però veure el Barça disputant l’Europa League l’ha de fer reaccionar. Cal trobar ingressos de sota les pedres i s’ha de fer tot el possible perquè el mercat d’hivern serveixi d’impuls real per assegurar acabar entre els quatre primers de la Lliga. Arribats a aquest punt, l’il·lusionisme i els missatges grandiloqüents des de la tarima són fins i tot ofensius per a l’intel·lecte.
