Imaginem-nos un extraterrestre a punt d’entrar a Montilivi. Al cartell hi posa "Girona-Barça". No en té ni idea del context dels clubs, però sí que sap que no estan en igualtat de condicions: s’enfronten un dels grans de la Lliga –i encara vigent campió– i un nouvingut recent a la competició estatal. Decidim donar-li pistes perquè endevini qui és qui en aquest capítol de ciència-ficció. Li descrivim que uns acaben una temporada decebedora i que els altres ja estan de celebració; que uns tenen un entrenador que ha estat a punt de plegar i que els altres en tenen un a qui farien un contracte vitalici; que uns tenen un davanter centre en declivi i que els altres tenen el màxim golejador i, per últim, que un dels dos s’ha emportat multitud d’elogis pel seu estil de joc i l’altre no. "Qui és el gran i qui és el petit?". La resposta el deixa perplex.
El convidat alienígena descobreix que el Girona és un rival molt incòmode per al Barça perquè el posa davant del mirall de tot el que no ha fet bé en un curs inestable, que acabarà sense títols i que, ironies de la vida, l’ha abocat a jugar-se la segona posició precisament a Montilivi. És un contrincant que, amb un pressupost a anys llum de distància, li ha demostrat que jugar bé i competir al màxim no depèn d’individualitats, sinó de ser un equip i tenir una idea clara de cap on s’ha d’anar –no només a la gespa–. Aritmètiques al marge –que, a sobre, poden fer campió el Madrid–, els blaugrana també s’hi juguen demostrar que la derrota a Montjuïc no va ser un retrat fidel del que són. Xavi té l’oportunitat de treure’s una espina que encara duu clavada i va animar els seus enemics a discutir-li la credibilitat.
Amic intergalàctic: el 2 a 4 del 10 de desembre està gravat a foc a la ment de l’entrenador blaugrana. Encara pensa que es va perdre malgrat –a parer seu– haver jugat bé. “Hem merescut més”, va dir a la sala de premsa. Fins aquell dia als culers els feia gràcia el Girona però, del paternalisme classista, es va passar al ressentiment del "Què s’han cregut?". Sobretot, el que li va fer més mal al Barça va ser veure que l’equip petit jugava millor que ells i a la seva pròpia casa. L’orgull va quedar tocat i es va començar a mirar amb lupa tot el que feia Xavi, amb un posterior canvi de convocatòria abans d’anar a Anvers i tornar a perdre. L’extraterrestre arriba a la conclusió que, seguint la lògica del relat, hauria de guanyar el Girona. Contestem amb un tòpic que no fan servir a Namek: “Pot passar de tot”.
