Quan els àrbitres cobren dels clubs

La Fiscalia investiga els pagaments del Barça a l’empresa d’Enríquez Negreira, que assessorava el club mentre era viciepresident del Comitè Tècnic d’Àrbitres

4 min
Neymar, Messi i luís Suárez protestant a l'àrbitre david Fernández Borbalán durant una partitr de Copa, contra l'Atletic Club de Bilbao, la temporada 2017-18

BarcelonaEn els últims anys, i sobretot des que el futbol s'ha professionalitzat fins a l'extrem, és habitual que els àrbitres tinguin una relació directa amb els clubs, fins al punt d'arribar a estar en nòmina un cop han penjat el xiulet. És, per exemple, el que va fer el Reial Madrid amb Carlos Mejía Dávila, que va incorporar-se a la plantilla del club blanc un cop va es va retirar de l'arbitratge. Són col·legiats que fan tasques d'assessorament als clubs, des d'analitzar els partits per recórrer les possibles targetes a estudiar els àrbitres i preparar els futbolistes per saber com s'han de comportar en el terreny de joc. A la majoria de grans clubs europeus hi ha aquest tipus de figura –que no necessàriament fa un antic àrbitre de primer nivell–. Al Barça, també. Actualment el club gestiona aquesta anàlisi arbitral a través de Ricardo Segura, un antic col·legiat que es va incorporar a l'àrea de futbol el 2018. Però fins llavors, i com a mínim des del 2001, quan el president era Joan Gaspart, aquesta tasca la feia José María Enríquez Negreira. El cas és que mentre l'antic col·legiat de Primera facturava al Barça a través de la seva empresa Dasnil 95 també ocupava el càrrec de vicepresident del Col·legi Tècnic d'Àrbitres (CTA). Un ens que, per exemple, s'encarrega de les designacions arbitrals.

Enríquez Negreira
Josep Maria Bartomeu en una imatge d'arxiu.
Enríquez Negreira a la seva època d'àrbitre.

Ara la Fiscalia està estudiant els pagaments que va fer el Barça a la societat d'Enríquez Negreira en el període 2016-2018, durant el qual el club va abonar 1,4 milions d'euros. Una investigació que ha avançat la SER i que ha fet encendre totes les alarmes, tant al club com a l'estament arbitral. Si bé el Barça ha reconegut que hi va haver aquesta relació contractual, des del club blaugrana desmenteixen categòricament que fos a canvi de cap favor arbitral i sostenen que es tractava simplement de les tasques d'assessorament. Ara bé, el que ha generat sorpresa són les quantitats: "Això és una pràctica habitual a Europa, sí. Però no amb aquestes quantitats", apunta Joan Fàbregas, periodista i àrbitre de futbol. "Fa 30 anys potser no hi havia tantes garanties, però avui en dia és impensable comprar un àrbitre. I si algú ho promet, està prenent el pèl a la gent", afegeix, desmentint els fantasmes sobre suposats favors arbitrals. De fet, el Barça, en el seu comunicat, ha arribat a amenaçar amb accions legals "contra qui malmeti la imatge del club amb possibles insinuacions contràries a la reputació de l’entitat que es puguin produir arran d’aquestes informacions".

El servei es va deixar de prestar el 2018

El cas arrenca precisament el 2018, any en què Enríquez Negreira deixa el seu càrrec al CTA. Aquell mateix any el Barça cancel·la la relació amb Dasnil 95 –que, segons consta a les factures del club, existia almenys des del 2001–. A partir d'aquell moment, i com que el conjunt blaugrana n'era el principal client, la societat deixa de facturar i rep una inspecció d'Hisenda. Segons ha pogut saber l'ARA, Enríquez Negreira deixa perplexos els investigadors quan els contesta que ell "cobrava però no feia res". En realitat, volia dir que qui s'encarregava de fer la feina era el seu fill, que també es diu José María. D'aquesta manera, el pare era el titular de la societat però el fill n'era l'administrador únic. En qualsevol cas, Hisenda decideix enviar el cas a la Fiscalia, que comença la investigació. Les diligències són les número 194/22 i van ser prorrogades el novembre del 2022, confirmen fonts de la Fiscalia. 

Vista panoràmica del Camp Nou.

L'ARA s'ha posat en contacte amb Josep Maria Bartomeu, president del Barça entre el 2014 i el 2020, que ha aclarit que aquest servei ja estava en marxa molt abans que ell es fes càrrec del club. De fet, sosté que estava vinculat a l'àrea esportiva i que només en va tenir coneixement quan, el 2018, i a proposta d'Òscar Grau (CEO) i Pep Segura (director esportiu), proposen fer retallades a l'àrea de futbol i decideixen prescindir dels seus serveis. "Eren uns informes de cada partit on s'analitzava l'actuació arbitral. També eren els encarregats de fer els recursos quan hi havia una targeta a partir de les proves de vídeo", comenta l'expresident, que ja ha declarat davant la Fiscalia. Les factures anaven en augment i el 2017 van arribar a ser de 541.752 euros, detalla la SER. El 2018, el servei arriba fins al juny i el Barça abona en total 318.200 euros. També aquell estiu es constitueix un nou CTA i Enríquez Negreira deixa de ser el número dos dels àrbitres espanyols.

La Federació Espanyola es personarà en el cas si arriba a judici

Arran d'aquesta informació, la Federació Espanyola de Futbol (RFEF) ha iniciat un "requeriment d'informació" als responsables del Comitè Tècnic d'Àrbitres (CTA) com al Barça sobre els pagaments del conjunt blaugrana a la societat de l'exàrbitre Enríquez Negreira mentre aquest últim era vicepresident del CTA. L'ens que presideix Rubiales –de qui depèn el CTA– ha anunciat, a través d'un comunicat, que "es personarà davant dels possibles procediments judicials que surtin d'aquest cas". "Quan es tingui la informació suficient la RFEF adoptarà les mesures corresponents dins del marc de la legalitat que ha d'imperar en totes aquestes situacions".

stats