Que fitxin Haaland, si volen, que aquest Barça no el necessita: els apunts en calent del clàssic

BarcelonaDe la mà d'un entrenador assenyalat per marcar una era, el Barça va esborrar el Reial Madrid en una altra nit memorable a la casa blanca. A continuació, els apunts en calent d'una victòria per somiar.

Un equip. El clàssic de la resurrecció confirma que el Barça no necessita Haaland per sobreviure. Si l'argument econòmic ja sonava creïble per refredar el fitxatge del superdavanter noruec, l'orgasme al Bernabéu suma motius esportius molt contundents per fugir de la megalomania. L'equip blaugrana ha d'enfocar el seu ressorgiment des del vessant col·lectiu, amb el manual de Xavi per bandera i jugadors compromesos en totes les línies, amb pilota i sense. Que s'aparti Haaland si Aubameyang continua en aquesta línia que tant recorda Henry. Que fitxi pel City, si vol. O que el banyi d'or Florentino si Mbappé acaba quedant-se a París.

Xavi en surt reforçadíssim. La seva presència a la banqueta culer, amb totes les millores que comporta, i amb la càrrega emocional que arrossega de quan jugava, insta el madridisme a empassar-se saliva abans de cada clàssic. No hi ha dubtes: és un enfant terrible a l'altura de Messi o Guardiola. Però de portes endins, la golejada també consolida la figura de l'egarenc, líder del projecte esportiu que permetrà treure pit a Laporta. Ho demostra, per exemple, la seva gestió de Dembélé, que juga partits importants de titular en contra del criteri que hi havia a la llotja. A Concha Espina, el francès va retornar la confiança amb dues assistències més.

Plantofada a l'altaveu estatal. La sorpresa de l'alineació del Barça va ser Eric Garcia, titular per tercera vegada consecutiva. Xavi, que temia Vinícius, va desplaçar Araujo al lateral dret i va col·locar el de Martorell al costat de Piqué. L'actuació d'Eric va ser colossal, una plantofada interessant per als que critiquen que sigui un fix a la defensa de la selecció espanyola. Al Bernabéu, catedral de l'altaveu estatal, es va anticipar a desenes de jugades d'atac del Madrid i va demostrar que és un central ideal per jugar els clàssics de la pròxima dècada.

Ancelotti empetiteix el Madrid. La pallissa catàrtica del Barça arriba, tot s'ha de dir, en la jornada 29 d'una Lliga que el Madrid té encarada des de fa setmanes. D'altra banda, qui sap què hauria passat si els blancs haguessin pogut comptar amb el seu millor jugador, Benzema. Tan important és el gal que Ancelotti va preferir modificar tot el sistema abans que posar un altre atacant en el seu lloc. Per molt previsible que fos, la variant va servir perquè Modric, que va ocupar el fals nou d'entrada, perdés les propietats que exhibeix quan fa d'interior. Amb el croat desactivat, els blaugranes ho van tenir més fàcil per imposar el seu joc.