Flick s'abona al greix saludable: els apunts en calent del Barça-Olympiacos

BarcelonaGolejada reparadora del Barça a Europa contra l'Olympiacos (6-1). Els blaugranes van aprofitar-se de la dinamita d'un gran Fermín López i d'una decisió arbitral favorable per destrossar l'equip del Pireu. A continuació, uns apunts en calent.

El clàssic marcarà tendència. Sí, la visita al Bernabéu d'aquest diumenge a la Lliga servirà per veure on està aquest Barça. Al contrari que la passada temporada, en què els blaugranes anaven com avions i podien afrontar qualsevol duel exigent amb una aura guanyadora i la garantia de sotmetre qui fos amb intensitat, fam i talent, enguany tot costa una mica més. Si dissabte va caler que Araujo es disfressés d'Alexanko, aquest dimarts l'Olympiacos va rebre una golejada que pot ser enganyosa si no es posa en context. Un bon pernil sempre ha de tenir un punt de greix saludable, però la diferència la marca la fibra ben curada. Doncs el futbol és una mica això. Que els gols de Rashford per omplir el pap al final, amb el contrincant vençut, no amaguin que aquest mateix rival va inquietar fins i tot quan jugava amb un home menys.

Sort de Fermín. Amb el seu no al Chelsea en uns últims dies de mercat moguts, va frustrar una operació que alguns dels que governen avui el Barça haurien celebrat. Si hagués marxat a la Premier, hauria regat els comptes del club amb més de 60 milions, una xifra per generar fair play financer i retallar les pèrdues ara que s'esgota el mandat. Els de sempre haurien defensat la venda d'un jugador amb un gen competitiu que és or en moments com els que transita ara el Barça, un equip discontinu, abonat a les fogonades i que pot ser dominat durant estones per qualsevol. Sort que Fermín es va mantenir sòlid a les ordres de Flick. Sense ell, la tarda contra l'Olympiacos hauria costat molt més d'empassar. Un hat-trick va fer, l'angelet.

Si hagués passat a l'inrevés... El Barça va acabar golejant l'Olympiacos, però el partit no va ser cap camí de roses. A la primera meitat, els grecs van generar ocasions gràcies a una pressió tan atrevida com ben coordinada. I a la segona van ficar la por al cos a Montjuïc abans i després del 2-1, obra de El Kaabi des del punt de penal. Al minut 57, amb el rum-rum in crescendo a la graderia pel domini visitant, l'àrbitre va ensenyar la segona groga a Hezze en una acció 100% fortuïta amb Casadó, que prèviament havia fet falta al futbolista argentí. Mendilibar, que continua sense olorar el triomf a Barcelona, va protestar moltíssim una decisió que si hagués passat a l'inrevés hauria encès amb raó el barcelonisme. De vegades, les errades van a favor.

Històric Lamine Yamal. Encara lluny del seu pic de forma, l'extrem de Rocafonda continua acumulant titularitats. És una magnífica notícia que les molèsties al pubis li vagin a menys, que marqui gols encara que siguin de penal –la celebració de la corona és sobrera– i també que faci esforços en defensa en un context sense Raphinha ni Ferran, els dos davanters blaugranes que més penquen sense pilota. Diumenge és el clàssic i ja sabem com se les gasta en aquests escenaris, sobretot quan se'l pica abans. Mentrestant, però, segueix fent història. Amb 18 anys i 100 dies, ja és el jugador més jove de la història en sumar 25 partits de Champions. Convé no normalitzar el que està fent.