El Barça supera els dubtes amb una contundent golejada (6-1)

BarcelonaTocava guanyar i el Barça va guanyar. I sort, perquè l’equip de Flick també aspirava a millorar el seu rendiment i, en lloc d’això, va córrer el risc d’ofegar-se en els seus propis dubtes en un partit que en algun moment semblava que acabaria malament i que va acabar amb una golejada contundent. Però abans va tocar partir. En el retorn de la Champions, tres gols de Fermín van permetre sumar tres punts a un equip massa inestable que només va fer festa quan els rivals es van quedar amb deu homes. Els gols van servir per maquillar l’actuació del Barça, que semblava pensar massa en el clàssic d’aquest cap de setmana, com si jugar contra el campió grec en un horari estrany els fes mandra. Un Barça que per un dia, va veure com les errades arbitrals li queien a favor. Amb una mica de talent, una mica de coratge i errades puntuals dels rivals, els blaugranes van passar dels dubtes a la golejada. Una recepta insuficient per guanyar a Madrid, on caldrà fer un pas endavant.

Calia guanyar contra els grecs de l’Olympiacos per anar deixant lluny el record de la derrota contra el PSG. I així es va fer. Però l’actuació, en general, va ser fluixeta, tot i que al final arribessin els gols. Va ser un d’aquells partits que un prefereix oblidar excepte si s'és familiar de Fermín López, l’autor dels dos primers gols a la primera part. Dos gols balsàmics, ja que el Barça mai va engrescar amb una alineació en la qual Flick no podia amagar que ja pensava en el duel del Santiago Bernabéu. Araujo, l’heroi contra el Girona, seguia a la banqueta al costat de Ferran o De Jong, fet que obria la porta de la titularitat al jove Dro, que va deixar detallets de qualitat i es convertiria en el segon jugador més jove de tota la història de la Champions a donar una assistència. Ell tampoc oblidarà un partit que, en general, molts barcelonistes preferirien oblidar.

El Barça mai va saber jugar amb constància i ritme alt, i va permetre que per moments l’equip del Pireu s’engresqués imaginant que potser la podien fer grossa a l’estadi Olímpic. Però la realitat és que un Barça fluix és ara superior a un bon Olympiacos, que mai va defallir i va engrescar-se amb el gol de penal d’El Kaabi just començar la segona part. Gol celebrat pels 2700 aficionats grecs, que semblaven ser locals, ja que a l’estadi Olímpic, sense graderia d’animació i turistes, hi ha menys animació que un diumenge sortint de missa de dotze. Els grecs es van fer sentir durant tot el partit, mentre més d’un barcelonista perdia els nervis i arribava a xiular un equip que fa temps que ha perdut l’alegria.

Com l’ha perdut també Pedri, últimament amb cara d’enfadat i cansat, i especialment un Lamine Yamal que sempre deixa detalls de qualitat, però no acaba de trobar-se bé, entre lesions i tenir el cap ple de pardals. El geni de Mataró va deixar-se veure al final, un cop els grecs ja estaven amb un home menys, però abans, poca cosa. Sort de Fermín, de fet, que va saber aprofitar que l’equip de Mendilibar no és d’aquells que s’atrinxera en defensa, fet que va aprofitar l’andalús per aparèixer dos cops per fer dos gols que va celebrar amb tota la ràbia del món. Sort d’ell, perquè llavors Rashford no va aconseguir marcar diferències, com sí que faria a la segona part d'un partit en què, en general, el Barça va perdre confiança en lloc de guanyar-ne.

Un partit ben lleig en què fins i tot l’àrbitre va donar un cop de mà a l’equip de Flick a l'expulsar el visitant Hezze, que ja tenia groga, per un cop gairebé inexistent a Casadó, que va fer prou teatre per fer expulsar l’argentí amb la segona groga. Com que era la segona no es podia revisar al VAR. Si s’hagués fet, segurament no s’hauria mostrat la vermella. Poc després, Rashford rebria un penal dubtós, en què el porter Tzokalis va tocar lleument l’anglès quan aquest ja havia perdut la pilota. Però el VAR va cridar l’àrbitre suís i aquest va decidir acabar de castigar els grecs. Lamine no va perdonar i el partit en què el Barça hauria pogut agafar-se els dits va acabar convertit en una golejada, ja que els grecs, enrabiats, ja no estaven pel partit. Els va tocar protagonitzar una tragèdia, ja que el partit, que durant una hora va semblar prou igualat, va acabar convertit en una golejada dura. L’equip de Flick va fer bé d’aprofitar-ho per fer sang amb dos gols de Rashford i un tercer de Fermín, en accions en què els grecs feien tard, desviaven la pilota o no estaven encertats.

A vegades, el resultat final no acaba d’explicar un partit. I Flick no va acabar del tot content per l’actuació dels seus. Pel resultat, sí. Calia golejar i es va golejar. Però al Bernabéu caldrà veure un Barça diferent. Els blancs no són l'Olympiacos i l'arbitratge, segurament tampoc serà igual.