La significativa botifarra de pagès de Hansi Flick: els apunts en calent del Barça-Girona

BarcelonaÚltimament els Barça-Girona no defrauden mai. Va ser un derbi preciós, amb un Barça que va saber guanyar en els últims minuts sense jugar del tot bé. Baixes a banda, alguna cosa encara no rutlla en un equip que, per moments, va jugar amb foc contra un Girona que sembla disposat a reaccionar i que hauria pogut guanyar. Tot i la derrota, el Girona surt reforçat del partit. Sembla que va trobant el camí. El triomf, en canvi, no dona calma a un Flick massa nerviós. Té raons.

Com Guardiola i Cruyff...

Just quan semblava que Hansi Flick perdia els papers, els va trobar. El tècnic alemany, expulsat per protestar amb una targeta vermella que el deixarà sense poder ser al Santiago Bernabéu la setmana que ve, havia situat pocs minuts abans Araujo de davanter centre. Cert, no és una genialitat tàctica. Alexanko i Piqué ja ho havien fet, però si Cruyff i Guardiola havien situat defenses de davanter, ell també podia, oi? És un recurs que sempre funciona.

...i com Schuster, amb botifarra de pagès

A qui li feia la botifarra, Flick? Expulsat, el tècnic va fer una botifarra com el seu compatriota Bernd Schuster fa anys. Podria ser contra l'àrbitre, que no va tenir el dia? O contra les adversitats, després de les lesions i els molts problemes? És evident que han estat dies durs, amb rumors sobre si Lamine va fer tard i van imposar al tècnic fer-lo jugar contra el PSG; amb mala relació amb la Federació, lesions, derrotes i dubtes. Va treure la ràbia així. No està bé, ho sabem. Però crec que el podem entendre.

Míchel, frustrat

El Girona segueix patint, però fa la sensació que alguna cosa està canviant. A l'Olímpic es va veure un equip que va saber competir, defensant amb encert i castigant la defensa blaugrana durant la primera part. Per moments va semblar que era el Girona de la Champions, el que sabia córrer, el que sabia mossegar, el que no s'espantava. Míchel necessita temps, sembla que pot capgirar la situació.

Lamine, quina carona

Feia cara trista, Lamine, a la banqueta. Ben cert és que després d'estar lesionat no s'esperava que fos el millor jugador del partit. Va fer cosetes, perquè el talent li cau de les butxaques, però el geni de Rocafonda no viu els seus millors dies. Lesions, debats, rumors sobre si fa tard. Potser ja va bé. És bo que vegi que l'equip pot guanyar sense ell. És bo que entengui que, si vol ser el millor, ha de canviar algunes coses en la seva forma de treballar.