Flick revisita un problema de luxe de Xavi i el Tata Martino

BarcelonaEl Barça-Elx d'aquest diumenge era el primer partit sense Pedri González López. Una lesió a la cuixa obligarà el canari a aturar-se fins al desembre i, en conseqüència, el conjunt de Hansi Flick a reinventar-se. A diferència de Ronald Koeman i Xavi Hernández, l’entrenador alemany sempre havia tingut a disposició el migcampista més influent de la Lliga, el líder en intervencions, en passades fetes, en passades exitoses i el segon (només superat per Luis Milla, del Getafe) en recuperacions de pilota. A la primera prova sense ell, Flick va ubicar Marc Casadó a la base i Frenkie de Jong, que normalment és qui ocupa aquesta posició més endarrerida, va avançar uns metres la seva posició per mirar d’omplir el forat. El jugador neerlandès, segons va admetre el tècnic visitant, Eder Sarabia, va ser un dels elements més desequilibrants. “Sap perfectament on fer mal. És el que ens ha desestabilitzat a la primera part”, va manifestar l'exajudant de Quique Setién al Barça.

Tot i el pas endavant de De Jong, el barcelonisme va tornar a comprovar que un partit sense Pedri no és el mateix que un partit amb ell. Durant molts trams, l’equip es va acostumar a empaitar la pilota en comptes de controlar-la i, quan la va tenir, va ser menys precís a l’hora de gestionar-la. Durant els 90 minuts contra l’Elx, el Barça va fer 203 passades menys i va ser un 6% menys acurat en les entregues amb relació al clàssic del 26 d’octubre. Com a resultat d’aquesta posada en escena més vertical –els tres gols de Lamine Yamal, Ferran Torres i Marcus Rashford van arribar en transició–, els blaugranes van perdre la possessió de la pilota en el còmput global del matx, amb un 49% sobre el 51% de l’Elx, que en alguns moments va instal·lar-se en la meitat contrària del camp i va xutar fins a nou vegades a la porteria de Wojciech Szczesny, amb la sort que només un intent va besar la xarxa i dos van estavellar-se al pal. És la primera vegada que el Barça de Flick perd la possessió en un partit de Lliga i la segona en totes les competicions. Només el Bayern de Múnic, ara fa un any a la Champions, va dominar els culers en aquest sentit (42-57%) en un duel que Raphinha va decidir amb un hat-trick espectacular.

"És una dada que no diu gran cosa, però sí que dona la idea que hem sigut proactius", va destacar Sarabia en la roda de premsa postpartit d'aquest diumenge, que pot marcar un punt de partida pel que fa al Barça que es veurà sense Pedri. L'última vegada que els blaugranes van perdre la possessió en un enfrontament de Lliga va ser també durant una absència parcial del de Tegueste. Sortia d'una lesió i va entrar a la gespa al minut 57 d'un Reial Societat - Barça en què els txuri-urdin van tenir la pilota durant més estona (51-49%). El duel, disputat fa exactament dos anys, es va resoldre amb un triomf blaugrana agònic al temps afegit (0-1) amb gol d'Araujo, que va rematar en posició d'ariet una gran passada d'İlkay Gündoğan. Amb Xavi a la banqueta culer, el Barça també va guanyar un clàssic de Copa al Bernabéu amb idèntic resultat i una possessió encara més desfavorable. Sense Pedri a l'alineació d'aquell duel, els catalans van imposar-se amb un gol de Militao en pròpia porteria i només el 35% de la pilota en el seu poder.

La "crisi setmanal" de Gerardo Martino

En tots els precedents citats fins al moment, la pèrdua de la possessió es va compensar amb el marcador, de manera que es convertia un símptoma d'equip sotmès i descontrolat en un problema de luxe que el barcelonisme s'ha acostumat a revisitar de tant en tant i que ha après a relativitzar. En canvi, fa més d'una dècada, amb el record del joc de posició sublimat per Pep Guardiola i Tito Vilanova molt més recent, que el Barça tingués menys possessió que el rival en un partit oficial rondava molt més el sacrilegi. Prou que ho va comprovar el relleu de l'empordanès a la banqueta, Gerardo Tata Martino, que després d'una golejada a favor a Vallecas (0-4) va sorprendre's amb la voracitat de les crítiques perquè el seu equip va tenir menys la pilota que el Rayo de Paco Jémez. Era la primera vegada que passava en cinc anys i dies després el tècnic argentí va lamentar la "necessitat" de l'entorn culer de crear "una crisi setmanal" davant de qualsevol context, fos en la victòria o en la derrota. Martino plegaria a la fi d'una temporada sense títols.