Barça
Esports  /  Barça 05/08/2022

Gerard Piqué pot evitar una nova venda de patrimoni del Barça

El central hauria de renunciar a part dels 52 milions bruts que, entre sou i diferiments, té agendats per al curs 22/23

3 min
Joan Laporta i Gerard Piqué abraçant-se el dia de la presa de possessió del president del Barça després de les eleccions.

Barcelona52 milions d'euros. Aquesta és la quantitat bruta que, segons admeten a l'ARA des de la directiva del Barça, té compromesa el club amb Gerard Piqué per a la temporada 2022/2023. La raó original d'aquesta xifra tan alta és el contracte milionari que el central va acordar amb el govern de Josep Maria Bartomeu fins al 2022 i que més endavant, ja en pandèmia, va actualitzar fins al 2024 amb una sèrie de diferiments inclosos. Ara bé, hi ha un altre motiu afegit que també és decisiu: el gest salarial que el jugador va oferir l'estiu passat, ja amb Joan Laporta a la llotja del Camp Nou, perquè l'entitat pogués inscriure Memphis i Eric Garcia per a l'estrena de la Lliga. Aquell moviment, fonamentat en una petita renúncia i un gran ajornament per valor de més del 70% del que tenia previst cobrar, va generar un fair play preciós per inscriure nous fitxatges. Però no era gratis; ara s'ha de començar a pagar.

En aquest context s'emmarca la reunió que Laporta i la cúpula esportiva blaugrana han celebrat aquesta setmana amb Piqué i el seu representant, Arturo Canales. Els citats 52 milions pesen en la motxilla salarial del club i és peremptori reformular-los per no prendre mal. El futbolista està decidit a quedar-se malgrat els quirats de competència que li han caigut les últimes setmanes –Kounde i Christensen— i des de l'àrea econòmica l'insten a fer una altra concessió en forma –aquest cop sí– de rebaixa perquè les seves condicions s'adeqüin al paradigma de contenció de Mateu Alemany i a la importància que enguany tindrà a les ordres de Xavi Hernández, que a principis de l'estiu el va avisar que jugaria menys . L'egarenc ha plasmat aquesta idea durant la gira pels Estats Units, en què Piqué ha tingut dues estonetes de suplent contra el Madrid i el Juventus i només mitja part amb el Red Bull de Nova York. Fonts del vestidor apunten que està "millor" dels problemes que arrossega al pubis des de finals del curs passat, però dubten que pugui aguantar un ritme de competició amb dos partits per setmana. "A més, té molta competència", insisteixen.

Dels tres capitans amb condicions de crac, el defensa barceloní és l'únic que veu seriosament amenaçat el seu rol protagonista. No pot dir el mateix que Sergio Busquets i Jordi Alba, que començaran la campanya de nou amb la gramalleta de titulars. En el seu cas, l'argument esportiu concorda del tot amb la necessitat econòmica, que, d'una banda, passa per construir fair play sense la necessitat d'activar més palanques i, de l'altra, pel manament de la junta d'abaixar la massa salarial fins als 400 milions d'euros. En certa manera, a Piqué li passa com a Frenkie de Jong: la seva importància en els plans dels tècnics no justifica el seu sou. Per això tant a ell com al migcampista neerlandès ja els han transmès clarament que si volen conservar la taquilla a Sant Joan Despí hauran de fer un esforç. Amb Busquets, Alba i Ter Stegen també hi ha converses pendents per revisar els seus contractes heretats, però amb ells la força negociadora és inferior: encara són titulars. A més, en el cas del capità hi ha un problema de temps. El seu compromís venç el 2023 i no té intenció d'allargar-lo, la qual cosa complica un altre acord per diferir quantitats.

La quarta palanca, emparaulada

La redefinició dels contractes sobredimensionats que va firmar Bartomeu amb alguns jugadors és la part més dura i més capritxosa de la lluita del Barça per aconseguir marge salarial i reduir la despesa esportiva. A falta de confirmació per part de la Lliga, als despatxos del Camp Nou saben que la interpretació que fa la patronal de les dues primeres palanques –la dels drets de televisió cedits a Sixth Street– està per sota de la que fan els auditors del club, i que l'activació de la tercera palanca –la del primer 24,5% de Barça Studios– tampoc permet inscriure els cinc fitxatges i les renovacions de Sergi Roberto, Dembélé, Araujo i Gavi. El Barça té emparaulada la venda d'un altre 25% de la productora audiovisual, però no l'ha executat immediatament, ja que vol aprofitar al màxim fins a l'inici de la Lliga per veure si pot generar prou estalvis en matèria de fair play només amb sortides i rebaixes. I en aquesta lluita el focus està posat sobretot en dos futbolistes: De Jong, la sortida del qual podria suposar un intent definitiu per fitxar Bernardo Silva, i Piqué, un capità en hores baixes perquè li han mogut la cadira però amb prou amor propi per motivar-se i competir amb la joventut que l'envolta.

Si no hi ha gestos abans de mitjans de mes, la quarta palanca s'activarà. Amb tot, no desapareixerà la necessitat de revisar contractes heretats per rebaixar la factura salarial del primer equip. Cal posar-la al dia perquè en futurs mercats el control econòmic de la Lliga faci menys la guitza.

Azpilicueta no jugarà al Barça

Emmig de la cursa per inscriure els nous jugadors a la Lliga, el Barça ja sap que César Azpilicueta s'ha cansat d'esperar. El lateral navarrès era una petició clara de Xavi Hernández per reforçar la defensa, però les exigències del Chelsea, que demanava quasi 10 milions per desfer-se del seu capità, han frustrat finalment l'operació. Azpilicueta renovarà com a blue i renunciarà al somni de jugar a les ordres de Xavi, que ara haurà de redefinir les seves necessitats defensives. El tècnic blaugrana valora fer jugar Kounde i Araujo de laterals, no descarta l'arribada d'Iñigo Martínez i posa tota la carn a la graella per portar Marcos Alonso, lateral esquerre del Chelsea, per donar competència a Jordi Alba.

stats