Un gest per compensar l'atracament de fa un any a Milà: els apunts en calent del Porto-Barça

BarcelonaVictòria molt cara del Barça a la Champions. Vital, sí, però també molt costosa per les lesions, que caldrà valorar amb el pas de les hores, i amb un punt polèmic per les decisions d'Anthony Taylor i el suport del VAR. A continuació, uns apunts en calent.

Les necessitats del guió. El Barça nota els efectes de tenir un dels millors migcampistes del present. Ni més ni menys que el capità de l'últim campió d'Europa, el City de Guardiola, un conjunt que no guanya precisament gràcies a l'èpica. Gündogan havia fitxat pel Barça per augmentar les prestacions de l'equip en la zona de tres quarts, però és tan intel·ligent i multiús que els seus millors partits els ha fet baixant a la base per tapar el forat provocat per la lesió de De Jong. Amb l'alemany ajudant Romeu en fase creativa, tot va millorar a Porto, encara que el Barça no deixés de patir en cap moment. Tant, que ell mateix va recollir el regal de Romário abans d'assistir Ferran Torres en el gol decisiu.

Menys gestos, Robert. Ferran va entrar en la primera part en el lloc de Lewandowski, que va rebre un cop a la tíbia després d'una entrada que Taylor ni tan sols va xiular com a falta. El polonès arribava a Porto amb el mandat de millorar les seves actuacions en els escenaris exigents de la Champions, però no va poder refer-se de les poc afortunades nits a Munic i Milà de l'any passat. És cert que va acabar el partit abans d'hora, però també ho és que mentre va durar a la gespa, no va trobar cap solució millor de les que l'equip va saber generar sense ell. Prou que ho sap Lamine Yamal, més alliberat quan no va haver de sentir els seus crits demanant-li la pilota pocs segons després de rebre-la. Parlant d'alliberar, el jove de Rocafonda va fer via cap al vestidor a la segona part per visitar el senyor Roca. Està bé que l'humanitzem.

Un cadenat al darrere. Si el Barça va acabar el partit a Porto sense encaixar no va ser perquè els locals no s'acostessin a Ter Stegen, sinó perquè l'actuació de la seva dupla de centrals va ser brutal. Araujo i Kounde es van trobar en una alineació per primer cop en partit oficial aquesta temporada i van estar a l'altura de l'ocasió. L'uruguaià es va fer un tip de tallar pilotes i de corregir emboscades a l'esquena de Cancelo, que pateix moltíssim quan la banda oponent ataca amb dos homes. Al seu costat, el francès va combinar l'habitual capacitat per treure la pilota jugada amb accions defensives de mèrit incalculable, com la rematada que li va robar de la bota a Pepé quan ja embocava porteria. Va recordar Mascherano contra l'Arsenal el 2011.

Dues decisions favorables. Kounde va ser el millor defensa del Barça a Porto. Ara bé, va fer caure Taremi en una situació de la primera meitat que Taylor podria haver castigat perfectament com a penal. Ni el col·legiat britànic ni el VAR van observar punibilitat en una entrada molt arriscada del gal a l'àrea petita. A la segona part, la parella arbitral també va afavorir els interessos culers, amb 0-1 al marcador i els locals bolcats, quan Cancelo va tocar la bola amb la mà per evitar un control d'Eustáquio a l'àrea. El lateral portuguès va cometre penal, però el VAR va alertar d'una presumpta mà prèvia del jugador del Porto que va allunyar la pilota dels 11 metres. A Do Dragão tenen motius per queixar-se. Això sí, aquest arbitratge compensa una mica el robatori a San Siro de fa un any. Només una mica, eh?